José Palma

José Palma: l’home que dinamitzava el Torrent del Capellà

Pare, mare i fill ingressats a la vegada pel coronavirus a l’hospital Parc Taulí. Va ser la situació que van afrontar la família Palma Hervás, molt coneguda al Torrent del Capellà. José Palma Hoyos, el pare, hi va morir. El 28 de març. Aquí el recorda el seu fill, José Palma Hervás, dos mesos després.

José Palma Hoyos va néixer el 1 d’agost de 1951 a Antequera, província de Màlaga. Era el quart de cinc germans. De petit va emigrar amb la seva família a Sabadell, on va arribar amb vuit anys i es van establir a la zona nord de la ciutat. Una família “modesta i treballadora”, explica el seu fill, que es va arrelar al Torrent [del Capellà], un barri petit, de cases baixes i una mica aïllat de la resta de barris del nord, on tothom es coneix. Palma va ser fuster en règim d’autònoms durant la major part de la seva trajectòria professional. Al gener de 1975 es va casar amb Mari Carmen Hervás, amb qui va tenir dos fills que van criar al seu habitatge del carrer de les Magnòlies.

“Ho feien tot junts. Anaven a ballar, als centres cívics, a les festes, a exhibicions i es dedicaven junts al barri. El meu pare organitzava els sopars de cap d’any, la setmana cultural, la festa major, part del carnaval al Torrent del Capellà. Li encantava estar per la gent del barri”, recorda el seu fill ara. Palma era el portaveu de cultura de l’Associació de Veïns del Torrent del Capellà, entitat a la que va dedicar 30 anys del seu temps. Un home fort, sempre bé de salut, excepte la hipertensió i una mica d’al·lèrgia estacional. El fill i dos nets vivien amb el matrimoni des de feia un any.

“Primer em vaig començar a trobar malament jo. Una mica de febre. I després ells. Els dos gairebé a la vegada. Vam trucar al CAP i ens van dir que no sortíssim de casa i que prenguéssim paracetamol. Així vam estar una setmana. Però vam empitjorar tots i vam acabar els tres ingressats al Taulí. Primer el van ingressar a ell, que a mi em semblava que era el que estava millor. Potser es feia el fort”. I als dos dies tant la dona com el fill. “Ell va entrar un dijous i va estar a planta uns dies. La meva mare i jo vam ingressar un dissabte. Tots vam estar separats. Vam intentar que els ajuntessin a ells i van poder posar-los a la mateixa habitació. Però aquell dia el meu pare va empitjorar bastant i se’l van endur a pneumologia. Ja no va sortir”. Poques hores abans de morir, Palma pare va millorar una mica: “em van avisar a la meva habitació de l’hospital. Vaig poder baixar a veure’l i vaig parlar amb ell. Ens vam donar ànims. Vaig tornar animat a l’habitació de l’hospital. Però al cap de mitja hora em van dir que havia mort. Se’m va caure el món a sobre”.

Dos dies després de morir José Palma pare, el seu fill va rebre l’alta. L’endemà la va rebre la mare. José Palma pare tenia 68 anys: “no li tocava morir. No era la seva hora i aquest virus se l’ha endut”, finalitza el fill. A més, tenia quatre nets: “se’ls hi ha anat el seu avi més carismàtic”.

Foto portada: Palma, en unes vacances. Autor: cedida.