- Ubasart (Justícia): “És deure de la Generalitat dignificar i recordar la memòria de tots els Ciprianos”.
- La família podrà traslladar ara les despulles de Cipriano Martos, assassinat fa 50 anys per la Guàrdia Civil, a Granada.
“No havia usat cap arma ni havia atemptat contra ningú sinó que havia llençat quatre octavetes. I el van ficar en una ratera, el van torturar, van fer el que van voler amb ell i al final el van enverinar cremant-lo per dins. Si la guerra va acabar al 39, com va seguir fins el 77 o 78 contra el poble?”. Preguntes al vent d’Antonio Martos, sabadellenc de 82 anys, germà gran de Cipriano Martos, antifranquista assassinat per la Guàrdia Civil a Reus el dia que s’ha confirmat que les restes trobades en una fossa comuna de Reus eren del seu germà.
Martos ha atès la premsa de la mà de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, confirmant que les restes trobades a la fossa eren del seu germà petit, que va morir amb 30 anys al setembre de 1973 després de ser torturat i enverinat per fer oposició al règim franquista des dels minoritaris, i prohibits com tots els partits polítics i sindicats, PCE (ml) i el FRAP.
Ara les despulles de Martos podran ser traslladades a Huétor-Tájar (Granada). Sempre i quan abans el jutge de Reus ho auritzi i doni llum verda a entregar les restes mortals a la família. “M’alegra molt el resultat i agraeixo a tothom l’esforç per arribar fins aquí”, ha assegurat Martos. No obstant, ha costat. 50 anys. El programació d’identificació genètica de víctimes de la guerra i el franquisme es va activar a Catalunya l’any 2016. Cipriano Martos és la vintena víctima identificada en set anys.
“Hem de destacar el paper molt important de la família i també el de periodistes i entitats memorialistes perquè el cas Cipriano no hagi quedat en l’oblit”, ha destacat la consellera Ubasart. “És deure de la Generalitat dignificar i recordar la memòria de tots els Ciprianos”, ha insistit.
Per la seva part, Aragoneses ha anunciat que la Generalitat ja ha notificat al jutjat la comprovació de l’ADN de Cipriano ” i ens posem tant a disposició dels tribunals com de la família pel que pugui caldre”. Aragoneses desitja que la justícia obri una investigació per aclarir els fets i reclamar responsabilitats. “Ens agradaria que es pugui fixar el relat jurídic de què va passar al 1973 amb Cipriano Martos”, ha afegit. Els botxins de Cipriano, no obstant, no tindran cap càstig, ja que la Llei d’Amnistia de 1977 ho prohibeix.
El cas també està a les instàncies internacionals a través de l’anomenada Querella Argentina, però en els darrers anys ha avançat molt poc. La querella internacional, i el llibre Caso Cipriano Martos, del periodista Roger Mateos, incorpora els noms i càrrecs dels agents que van participar en la tortura, enverinament i mort del jove andalús, que va començar a militar en l’antifranquisme al Ca n’Oriac de començaments dels anys 70 del segle passat.
50 anys dels fets
La mort de Cipriano complirà 50 anys al setembre. Quan es compleixi l’aniversari, la família espera que les despulles ja descansin a Granada, on encara hi viu part de la família, entre ells, altres germans. Les entitats sabadellenques vinculades a la seva memòria també esperen que llavors la plaça de Cipriano Martos, inaugurada oficialment l’any 2019 a la Plana del Pintor, tingui un monòlit en el seu record. I que es reposi l’obra Molotov, que explica el seu cas i va deixar petit el Principal la primavera passada.
Foto portada: Antonio Martos, germà de Cipriano, atenent la premsa. A l’esquerra, Alfons Aragoneses. A la dreta, Gemma Ubasart. Autor: Izan Vizuete.
