L’Ajuntament busca familiars de sabadellencs encausats, empresonats i executats pels tribunals polítics o militars de la dictadura franquista. Ho fa per documentar el seu testimoni i preservar la memòria oral però també per fer un acte institucional a la tardor en el que se’ls entregarà el document oficial de reparació jurídica, que anul·la de ple dret les sentències i resolucions instruïdes per causes polítiques durant l’anomenada Causa General franquista, és a dir la repressió durant els primers anys de la dictadura.
Segons ha explicat el consistori es vol promoure la reparació de les persones vinculades a la ciutat represaliades durant la dictadura de Francisco Franco a través dels procediments militars dels consells de guerra. El projecte vol recuperar la memòria col·lectiva, és a dir, preservar el testimoni de les víctimes o els seus descendents, i per altra banda organitzar un acte institucional a les víctimes sabadellenques dels tribunals polítics-militars de la dictadura, quan se’ls entregarà el document oficial de reparació jurídica emès per la Generalitat. Fins llavors l’Ajuntament vol localitzar el màxim de famílies possibles. Per això se’ls demana contactar amb el Museu d’Història a través del telèfon 93 727 85 55, el whatsapp 696 756 561 o el correu electrònic mhs@ajsabadell.cat.
Més de 1.100 encausats; 24 executats
Segons les dades disponibles, actualitzades fa poc per l’historiador Joan Antoni Pozo a la monografia Sota el pes de la Victòria. La repressió franquista a Sabadell en la immediata postguerra, es calcula que es van obrir més de 1.100 causes contra sabadellencs entre els anys 1939 i l’any 1976. La majoria, 958 a homes, i 101 a dones. La gran majoria dels procediments, el 87 per cent, es van iniciar entre els anys 1939 i 1940, en la immediata postguerra, amb efectes retroactius fins l’octubre de 1934, gairebé dos anys abans del cop d’Estat militar i l’inici de la Guerra Civil. Moltes persones van ser encausades fins l’any 1945. Però van haver-hi més casos fins l’any 1976. En aquestes gairebé quatre dècades, el noi més jove encausat tenia 16 anys; l’home més gran en tenia 78. Del total de persones encausades, 24 van ser executades.
Repressió i venjança
Tot producte d’aplicar una política de repressió i revenja, amb especial sanya amb l’obrerisme i molts tints “classistes”, segons la recerca de Pozo. Per suposat, amb processos judicials sense cap tipus de garanties i emmarcats en la jurisdicció militar sota l’empara del concepte de rebel·lió, fos en grau d’adhesió, auxili o incitació.
A banda dels encausats, les parelles i famílies van patir sovint no només l’empresonament o en el pitjor dels casos l’execució dels seus éssers estimats sinó també unes condicions de vida encara més complicades que la resta de ciutadans, tot en temps de racionament i fam generalitzada com van ser els anys 40 del segle passat. El Museu d’Història ja ha localitzat alguns dels familiars i està documentant les seves històries.
Reparació jurídica i moral
El projecte engegat per l’Ajuntament desplegat la Llei catalana de reparació jurídica de les víctimes del franquisme aprovada l’any 2017. La norma declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1979, per vulnerar les més bàsiques garanties judicials. S’anul·len de ple dret les sentències i resolucions. El departament de Justícia emet un document oficial de reparació jurídica a les víctimes del franquisme per deixar constància de la nul·litat de les sentències i resolucions. Una reparació jurídica i moral, sense dret a reparació econòmica.
