Les restes identificades de Cipriano Martos, a Huértor-Tajar, al juny.

Sabadell recordarà l’antifranquista Cipriano Martos amb un Espai de Memòria

Sabadell recordarà l’antifranquista Cipriano Martos en el cinquantè aniversari de la seva detenció, tortura i assassinat per part de la Guàrdia Civil a Reus, qui va enterrar el cadàver en una fossa comuna les restes de les quals no es van poder identificar fins fa pocs mesos. Martos va ser un jove jornaler que va migrar a Sabadell, on es va polititzar per lluitar contra la dictadura.

La tragèdia de Martos va posar punt i final a la seva vida amb 30 anys. La Guàrdia Civil el va detenir a Reus a l’agost de 1973. El van interrogar i torturar. Les tortures el van portar a la mort, bàsicament després de ser obligat a ingerir àcid, que el va cremar tot el cos causant-li grans dolors. Després de diversos dies hospitalitzat, va acabar morint. Agents del cos militar el van enterrar en una fossa comuna del cementiri de Reus, a esquenes de la seva família. I va passar a ser un desaparegut.

Foto portada: Cipriano Martos, de jove.
Cipriano Martos, de jove, a la plaça de Catalunya de Barcelona.

No obstant, la seva família sempre va sostenir que l’havien enterrat a la fossa, que tenien ben localitzada a través de diversos testimonis. No obstant, van caldre 49 anys per identificar les restes mortals, que des de fa pocs mesos es van traslladar a Huétor-Tajar (Granada), com era el desig familiar. El seu germà gran, Antonio Martos, resideix a Sabadell i ha tingut una llarga història de resistència i perseverança per identificar les restes del seu germà. No obstant, els autors del crim no han estat investigats, en virtut de l’amnistia de la Transició. El cas va arribar a la justícia internacional l’any 2016. Antonio Martos i altres lluitadors per la memòria democràtica el van portar. Però llangueix sense avenços des de fa anys.

Antonio Martos, amb dos dits amunt, rebent el premi. Autor: David Jiménez.
La lluita de mig segle per la memòria i la reparació d’Antonio Martos el va fer merèixer el Premi Sabadellenc de l’Any 2022, per votació popular. Autor: David Jiménez.

El periodista Roger Mateos va escriure la biografia de Martos en el volum Caso Cipriano Martos: vida y muerte de un militante antifranquista. El volum va ajudar a reviscolar, que havia quedat molt reclòs entre els cercles més militants i familiars. Mateos va fer més coneguda la història de Cipriano entre una opinió pública que desconeixia la història.

Coincidint ara amb el cinquantè aniversari de la mort de Martos, la ciutat recordarà la seva figura amb diversos actes. En primer lloc, dijous a l’Associació de Veïns de la Plana del Pintor serà l’escenari d’una conferència del propi periodista Rogers Mateos i també de l’antropòloga biològica que va liderar l’exhumació i identificació de les restes mortals de Martos fa uns mesos per part de la Generalitat. Serà dijous a les 19 hores.

Homenatge i Espai de Memòria

Dos dies més tard, hi haurà un homenatge a la plaça de la Vall d’Aran – plaça de Cipriano Martos, al Torrent del Capellà. Es crearà un Espai de Memòria, que s’incloura dins la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, on ja hi són per exemples les coves de Sant Oleguer, el pavelló d’Esports de Sol i Padrís o l’escola del Bosc de Can Rull. Hi assistirà la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, entre altres. L’acte està coorganitzat per les Bruixes del Nord, qui sempre han mantingut la flama del cas de Cipriano producte de l’especial relació del difunt amb Paqui Garcia Lorite, una de les ànimes de la colla de foc.

L’Espai de Memòria consistirà en un adossat on s’explicarà la vida i mort de Martos. A més, dissbte hi haurà actuacions artístiques i es representarà l’obra Molotov, que l’any passat va deixar sense entrades el Principal, dirigida per David Pintó i Joan Valentí.

Foto portada: les restes identificades de Cipriano Martos, a Huértor-Tajar, al juny. Autor: ACN.