Les restes mortals de l’activista antifranquista enterrat al cementiri de Reus Cipriano Martos seran exhumades l’any vinent, segons avança l’agència Efe. Martos va néixer en un poble de Granada però va residir al nord de Sabadell, on es va polititzar entrant al Partit Comunista d’Espanya (marxista – leninista). Martos va morir després de ser detingut i torturat l’any 1973. El seu cas va ser inclòs en la macroquerella presentada davant la justícia argentina per investigar els crims del franquisme. La família demanava l’exhumació des de fa anys.
Martos va morir el 17 de setembre de 1973 després d’una dura agonia. La seva biografia està explicada en un llibre excel·lent del periodista Roger Mateos: Caso Cipriano Martos Vida y muerte de un antifranquista. Una de les reivindicacions de la família i de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina era exhumar les restes de Cipriano perquè siguin entregades a la família. També per conèixer en el que sigui possible les circumstàncies de la seva mort. Ara el departament de Justícia, dirigit per la sabadellenca Lourdes Ciuró, ha obert la porta a fer-ho l’any vinent. Segons informen fonts de Justícia a Efe, el seu cas és “singular, identificat i localitzat d’una fosa del tardofranquisme situada dins d’un cementiri”. “No podem reparar el dany a aquesta víctima del franquisme si no exhumem i retornem les restes a la família, que sempre ho ha reivindicat”, apunten les mateixes fonts.
Qui era Cipriano?
Martos va néixer l’any 1942 en un nucli del municipi de Loja (Granada). Fill d’una família de jornalers molt modesta, a finals dels anys 60 va emigrar a Sabadell. Primer a Ca n’Oriac, després a la Plana del Pintor i també a Torre-romeu. A la ciutat vallesana, on el moviment antifranquista començava a agafar força, Martos es va polititzar i va entrar al molt minoritari PCE (ml), una escissió maoísta del Partit Comunista d’Espanya que no tancava la porta a l’acció directa contra la dictadura a través del FRAP i llavors tenia com a model la República Popular Socialista d’Albània del dirigent Enver Hoxha.
Mort i agonia
Amb el franquisme bunqueritzat, i intensificant la repressió, l’any 1973 Martos va ser detingut a Reus perquè l’havien enxampat dies abans repartint unes octavetes i fent unes pintades contra la dictadura als afores d’una indústria d’Igualada. Durant 48 hores, el van torturar al quarter de la Guàrdia Civil. Entre altres coses el van fer beure àcid sulfúric. Davant les múltiples cremades internes, el van portar a l’hospital de Reus.
Martos va passar els darrers 20 dies de la seva vida agonitzant, incomunicat de la seva família i amics a qui no van deixar entrar mai a veure’l i van rebre cops i insults de la Guàrdia Civil. Quan va morir, les autoritats van avisar de forma succinta la seva família i van enterrar el cos en una fosa comuna del cementiri de Reus, on encara hi roman. La versió oficial va ser que s’havia suïcidat ingerint àcid sulfúric que li havia cremat tot l’aparell digestiu. Martos és considerat l’últim desaparegut del franquisme per les entitats memorialistes.
Querella argentina
El seu cas, com bona part del succeït a la dictadura i el postfranquisme, va caure en l’amnèsia més profunda fora dels cercles més polititzats i familiars. Però durant molt anys, la família de Martos, i especialment el seu germà Antonio, han lluitat per aclarir les circumstàncies de la seva mort, i perquè es faci justícia, que no ha estat reparada a causa de la llei d’Amnistia de 1978. Els seus camarades polítics van posar un monòlit al cementiri de Reus amb el següent missatge: Cipriano Martos Jiménez, 1945-1973. Militante y héroe del PCE(M-L) asesinado en Reus por luchar por la República, el Socialismo y el Comunismo’.
El seu cas va prendre força de nou amb l’anomenada Querella Argentina presentada per desenes de víctimes del franquisme a l’Argentina, entre elles, Antonio Martos, sota el criteri de justícia universal pels delictes de lesa humanitat o genocidi. A l’agost de 2016, Antonio va declarar com a denunciant davant la jutgessa argentina de forma telemàtica. Al 2018 es publica la història de Cipriano Martos en un detallat volum a Anagrama: Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista. Des de l’any 2019 Cipriano Martos té una plaça en el seu record al barri de la Plana del Pintor.
Exhumació
Família i amics instaven a la Generalitat que, com mana la llei de 2009 sobre localització i identificació dels desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, exhumés les restes de Cipriano Martos per traslladar-les a Granada, enterrar-les amb els seus pares i rebre el record dels veïns del seu municipi. Fa alguns mesos van celebrar un acte a Reus reclamant-ho. Ara sembla que l’exhumació que tant ha costat serà realitat.
Més informació:
Foto portada: Cipriano Martos, de jove.
