A les portes del mig segle del seu assassinat, la jove Antonia España tindrà un espai de record a Sabadell. La Junta de Portaveus ho ha aprovat aquest dijous a proposta de Sabadell En Comú Podem. El crim de la menor, de 16 anys, va colpir Sabadell l’any 1977 i va provocar dolor i molta indignació. L’Ajuntament es compromet a dedicar-li un espai públic preferentment al seu barri, Can Rull, i a celebrar un acte de memòria en el seu record. Tots els partits presents al ple han votat a favor de la proposta, excepte Vox, que s’ha abstingut.
La mort d’Antonia España va colpir Sabadell. Moltes persones s’hi van veure reflectides. Era una època en què moltes dones acudien a treballar amb por a les fàbriques: por, sobretot, a ser violades en espais poc il·luminats, amb voreres no pavimentades i moltes zones fosques. La memòria oral ha preservat un nom, per exemple, per a les dones que anaven a peu a les fàbriques del barri de Gràcia des del sud de Sabadell i de barris com Campoamor o la Creu de Barberà: el camino negro. Negre perquè no hi havia enllumenat. Tampoc gaire transport públic ni espais segurs. L’Agrupació de Veïns de Gràcia denunciava la presència d’exhibicionistes i agressors sexuals que aprofitaven l’obscuritat per atacar les noies. També es van detectar diversos intents de violació al voltant de la fàbrica de Marcet SA, on proliferava el treball femení, o l’entorn de l’escola Narcisa Freixas, no gaire lluny de la zona. Molts pares acompanyaven les filles a la feina per evitar ensurts. En alguns casos les dones anaven en grup per reduir riscos. Tot en un moment d’increment de la delinqüència comuna i una policia més bolcada encara en perseguir la dissidència política que en garantir la seguretat ciutadana.
En aquest context, la matinada del 15 de setembre de 1977 una jove de només 16 anys del barri de Can Rull va ser assassinada per arma blanca al carrer de Permanyer, al barri de Gràcia. Treballava de sargidora a l’empresa Pierre SA i anava a treballar. Es deia Antonia España i era la segona d’una família de 14 germans procedent de Còrdova. La família formada per José España i Cándida Hernández es va instal·lar primer a Torre-romeu, després a Can Puiggener i finalment a la plaça Ròmul de Can Rull.
Commoció
La mort d’Antonia España va commocionar la ciutat. El mateix vespre de l’assassinat unes 8.000 persones es van concentrar a la plaça Sant Roc, amb molta tensió. L’endemà de l’assassinat es va produir un dels enterraments més multitudinaris que ha viscut la ciutat. 20.000 persones van acompanyar el fèretre a peu des de Can Rull fins al cementiri entre pancartes de “Basta de violaciones y crímenes”, “Contra la delincuencia y violaciones: cultura y trabajo”, “Policía: menos represión y más vigilancia y seguridad para el pueblo” o “No más crímenes y violaciones; exigimos medidas para evitarlo”. Val a dir que aquells dies va córrer amb molta força el rumor que la jova havia estat violada. L’autòpsia ho va descartar posteriorment. A banda de la condemna del crim, els veïns i ciutadans exigien l’increment de la vigilància policial, la millora de l’enllumenat públic i la creació d’un servei d’autobusos nocturns.
En els dies posteriors, fins i tot hi va haver mobilitzacions per la mort d’España a Barcelona, documentades per la fotògrafa Pilar Aymerich com una de les primeres mobilitzacions de caràcter feminista després de la mort del dictador Francisco Franco. Va ser el 19 de setembre de 1977.
Cinc dies després del crim, es va detenir l’autor de l’assassinat. Es tractava del jove de 19 anys José Moreno Chavarría. Era veí de Can Rull. Segons va confessar, estava enamorat de la jove, que no atenia el seu desig. L’home va assegurar que aquella matinada va intentar espantar-la però va perdre el control dels seus actes i va apunyalar-la. Després del crim va seguir la seva vida quotidiana, acudint a la feina en una empresa química. Fins i tot va anar al domicili de la jove a donar el condol als pares. El 20 de setembre va ingressar a la presó Model de Barcelona. La premsa de l’època va parlar llavors de “crim passional” per anomenar un crim que avui s’emmarcaria en la violència masclista.
50 anys després
La mort d’España va colpir Sabadell però va caure en l’oblit. Fins fa no gaires anys, la seva història era poc recordada. Sabadell ha dedicat carrers, places i equipaments a altres persones i, per exemple, als sabadellencs víctimes dels nazis o a la història de Cristóbal Ramos, un nen de Torre-romeu que va morir en caure accidentalment en un abocador a tocar del barri, o activistes veïnals com Benjamín García o Rogelio Soto. El nomenclàtor s’ha anat enriquint, fins i tot amb una certa mirada igualitària, amb carrers i places per a Narcisa Freixas, Teresa Claramunt o Fidela Renom. Però Antonia España no tenia lloc. Aquest dijous la Junta de Portaveus s’ha compromès a posar-hi remei. Ho ha fet a petició de Sabadell En Comú Podem i amb el suport del PSC, ERC, Crida, Junts, SECP i PP. L’extrema dreta de Vox s’ha abstingut, segons han detallat fonts municipals.
Què es farà ara?
El text aprovat considera que “dedicar un espai públic a Antonia España no és un acte d’homenatge personal sinó també un acte de memòria col·lectiva. Reconèixer una jove treballadora de 16 anys. Reconèixer la família treballadora i migrant que va formar part de la construcció del Sabadell contemporani. Reconèixer el moviment veïnal que va sortir al carrer. Reconèixer les dones que van començar a denunciar públicament que no volien viure amb por. I reconèixer una ciutat que va convertir el dolor i la indignació en mobilització ciutadana”.
En aquest context, l’Ajuntament es compromet a dedicar a Antonia España un espai públic de la ciutat, preferentment al barri de Can Rull. També promourà un acte públic de memòria i reconeixement a la seva figura coincidint amb el 50è aniversari del seu assassinat.
