Josep Bombardó

Mor als 74 anys Josep Bombardó, capità del tèxtil i promotor de la indústria

Josep Bombardó Navinés, un dels principals industrials de la ciutat, impulsor de l’Escola Superior de Disseny, la Fundació per la Indústria, sempre vinculat al Gremi de Fabricants, i creador del grup tèxtil Holistex o del Barcelona Moda Centre, ha mort aquest dimecres a l’edat de 74 anys després de diversos anys lluitant contra una llarga malaltia. 

Bombardó va posar en marxa l’any 1968 Aprestos de Lanería (Apreslan), especialitzada en tints i acabat des del riu Ripoll de Sabadell. Mig segle més tard hi continua. Allà va començar la matriu del que acabaria sent el grup Holistex. Després va adquirirDobert, especialitzada en el disseny i la fabricació de teixits per a marques de moda, que ha evolucionat incloent l’assessoria de disseny sostenible. En els darrers anys, Bombardó estava especialment ocupat amb l’economia circular i la petjada ambiental.

“S’està sobreexplotant el planeta. La filosofia d’usar i llençar està arribant a la seva fi. Reutilitzar, recuperar. Això pel tèxtil no és del tot nou. Anys enrere, el tèxtil ja es recuperava i es reprocesava”, assegura en una entrevista l’any 2017 a aquest digital quan va deixar la presidència de la Fundació per la Indústria. Bombardó va viure la gran crisi del tèxtil i també l’evolució del sector cap a noves tendències.

Ell va pilotar la gestació i creixement del seu grup,Holistex, creat a finals dels anys 80, que va créixer amb la compra l’any 1999 deMeroltex,una empresa històrica especialitzada en fils i teixits, amb seu a l’antiga colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola, a Puig Reig.

En paral·lel, va liderar a finals de la dècada dels 90 la constitució del Barcelona Moda Center (BMC), a tir de pedra de Sabadell però amb seu a Sant Quirze, on van ubicar una altra empresa,IBQ, especialitzada en teixits tècnics per a uniformes laborals i robaoutdoor. El BMC creat per Bombardó es va configurar i segueix com un espai especialitzat de feina per a marques de roba, i on tenen seu un centenar d’empreses, també del sector serveis i digitals, ara dirigits per la filla de Josep Bombardó, Marta Bombardó. Per altra banda, les regnes del negoci d’Holistex les porta a dia d’avui el seu fill Xavier Bombardó, qui vol aprofundir la línia de la sostenibilitat, més encara després de la crisi de la Covid. El grup té en França, Estats Units i Espanya els seus principals mercats, però venen també a altres països europeus i asiàtics.

No gaire amant del primer pla, (“tenia un punt de timidesa”, recorda la secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich), Bombardó va estar sempre molt vinculat alGremi de Fabricants, sent-ne un dels seus veritables patricis. El va presidir entre 1990 i 1994. I des del Gremi de Fabricants va liderar la creació d’un centre universitari a Sabadell, l’Escola Superior de Disseny Textil, l’ESDI, que es va ubicar als antics Docks de la Gran Via, i que es va vincular, finalment amb estudis oficials des del 2008, a la Universitat Ramon Llum. Ell va capitanejar l’ESDi des de la Fundació pel Disseny Tèxtil, la FUNDIT. Fa sis mesos visitava les obres per crear un nou edifici a l’escola. També va presidir el patronat de la Fundació Olga Torres que entre altres coses beca els millors projectes d’investigació del Parc Taulí. I la societat de prevenció Prevint. Tornant al Gremi, va tenir tot un paper també en la fusió de les patronals tèxtils i la creació de la Confederación de la Industria Textil espanyola, Texfor, amb seu al carrer Sant Quirze de Sabadell.

L’any 2012, en plena digestió del crack del 2008, Bombardó va agafar la presidència de laFundació del Gremi de Fabricants creada pocs anys abans. I mantenint el lligam amb la ciutat la va reconvertir en alguna cosa més: laFundació per la Indústria, que s’ha dedicat i es dedica a la reindustrialització i especialment a la modernització de les pimes industrials catalanes, des de la formació fins la divulgació. Darrera d’això, una aposta per reequilibrar el territori i fugir de la concentració a la Gran Barcelona. Tot amb derivades ambientals i quotidianes: evitar la mobilitat obligada, reduir emissions, poder anar a la feina a peu o en bicicleta. “Als països nòrdics no hi ha conurbacions urbanes tan grosses. Hi ha capitals amb àrea industrial però no calen tants desplaçaments com els nostres”, deia. En els darrers anys estava especialment ocupat amb conceptes com l’economia circular i la transició verda, però sempre des del món de la feina i la fàbrica o indústria abans tan denostat per tothom. Per sobre de tot, Bombardó era un gran defensor del sector industrial, més estable en quant a ocupació i salaris que els volàtils turisme i construcció. “La indústria aporta uns valors de formació i d’esforç. La cultura lligada a la indústria no és d’especulació”, assegurava a la mateixa conversa, contraposant-la al turisme o la construcció.

“Què destacaria d’ell? El seu lideratge, l’esperit emprenedor i el seu compromís amb la indústria. Era un home amb una gran capacitat per fer pactes, amb molta energia i una gran intel·ligència”, finalitza Aymerich.

L’industrial, malgrat tenir una greu malaltia des de feia uns anys, seguia vinculat des del seu habitual informat segon pla a l’actualitat municipal i catalana. L’any passat, en plena primera onada del coronavirus, i en una trobada telemàtica amb la llavors consellera Àngels Chacón, quan tothom parlava d’ajuts directes, ERTOs i subvencions sense alçar la veu ell va transcendir: encara convalescent de Covid, i havent-ho passat molt malament, va demanar alçada de mires per un moment sense precedents, amb 1.000 morts al dia i el món en hibernació.

Foto portada: Josep Bombardó, a la seu del Gremi de Fabricants, l’any 2017. Autor: David B.

Comments are closed.