Foto portada: Benaul, al dessert d’Atacama, l'any 2018. Autor: cedida.

Mor Josep Ma Benaul, director de la Fundació Bosch i Cardellach

L’historiador i director de la Fundació Bosch i Cardellach, Josep Maria Benaul, ha mort aquest dilluns a les 17.21 hores a Sabadell. Benaul patia càncer des de feia un any. Es prepara un acte de record, que es farà més endavant. 

Benaul era historiador i va ser docent universitari. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor d’Història Econòmica d’Espanya, de Catlaunya i de l’Empresa a la UB. Va néixer al carrer Major de La Creu Alta. Va ser autor de nombrosos estudis sobre la ciutat de Sabadell, i especialment sobre la seva industrialització i la importància del sector tèxtil. Per exemple dues institucions importants de la ciutat fàbrica van confiar en ells per escriure la seva història: la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el Gremi de Fabricants. Era des de la primavera de 2019, ja jubilat, director de la Fundació Bosch i Cardellach, el principal centre d’estudis local i comarcal.

De caràcter fort, molt directe, i sense por a la polèmica, Benaul es considerava un deixeble d’Andreu Castells. Va ser director de l’Arxiu Històric de Sabadell entre 1986 i 1991, prenent el testimoni del propi Castells. I a Castells va dedicar el seu darrer estudi, una aproximació polièdrica sense poder-lo finalitzar. Durant les vacances d’estiu de l’any 2019, li van detectar un càncer, i així demana, en un text pòstum, anomenar la malaltia. Li van donar una esperança de vida d’un any. I així ha estat.

Aquest és un text d’esquela, redactat per ell mateix, que envia el seu entorn:

“Josep Maria Benaul Berenguer
Sabadell, 26 de març de 1951 – 28 setembre de 2020

S’ha tancat el cercle. L’hauria volgut una mica més ample. Només amb l’amor i els afectes rebuts immerescudament de familiars i amics de l’ànima considero que he viscut. Si la Carme va ser la teva roca, tu, Amaya, has estat el meu fonament. A la terra, on ara vaig, no em podré endur records, que segurament haurien esdevingut meravellosos i divertits adobs. En canvi, qualsevol dia, portat per l’airet, algun inqualificable fragment de memòria s’aturarà en el brot d’un ametller, en la cullera d’una tassa de cafè, damunt un llibre… Durant un temps seré bocins de vida en boca d’altres portats atzarosament per aquests airets coneguts. Després, prou”.

Com a condol se celebrarà un acte de comiat, del que s’informarà properament, asseguren des del seu entorn.

Foto portada: Benaul, al dessert d’Atacama, l’any 2018. Autor: cedida.