Miquel Arroyos Bamala ha mort aquest dissabte als 89 anys. Va ser president del Centre d’Esports Sabadell i també va presidir el Partit Popular a la ciutat, malgrat que en política sempre va estar en un segon pla. Primer va ser vicepresident del seu germà Rafael i després va ser el màxim responsable de l’entitat arlequinada entre 1996 i l’any 2002, poc abans del centenari. Fa una dècada va tenir un renascut protagonisme de la mà de l’arribada del japonès Keisuke Sakamoto. Mai ha deixat de ser un assidu de la tribuna de la Nova Creu Alta.
Arroyos va ser vicepresident durant l’època en el qual el president va ser el seu germà, Rafael Arroyos (1983-1987). La darrera època daurada de l’entitat. L’últim ascens a Primera del que fa poc es van commemorar els 40 anys. Rafael Arroyos va tornar a presidir l’entitat entre 1991 i 1993, també amb Miquel com a directiu. Tot va acabar amb un descens administratiu i una gran crisi.
Tres anys més tard, Miquel Arroyos agafaria les regnes de l’entitat entre els anys 1996 i 2002. Una època convulsa, sempre a l’antiga Segona B, sense gaires alegries en el terreny de joc, més enllà del títol de la Copa Federació l’any 2000 i la classificació per al play-off d’ascens a Segona la temporada 2000-2001 amb Pere Valentí Mora a la banqueta. El final de l’era Arroyos va ser complex: problemes de tresoreria, retards en els pagaments, una plantada del jugadors i sang, suor i llàgrimes al camp per evitar el descens a Tercera. El Sabadell es va salvar a l’última jornada a Saragossa i Arroyos va acabar traspassant les seves accions a Francisco González Cano, futur president.
Posteriorment, Arroyos va tornar a la la junta directiva de Joan Soteras (president entre 2006 i 2013 i actual president de la Federació Catalana de Futbol), i també amb l’aventura del japonès Keisuke Sakamoto entre 2013 i 2015, desenvolupant funcions de relacions institucionals.
Arroyos va ocupar el càrrec de delegat comarcal del Vallès Occidental a la FCF. De tarannà conversador i afable, va convertir el seu restaurant, a Sant Quirze, en una mena de museu del Sabadell. Sovint s’hi feien les trobades anuals entre la plantilla amb els mitjans de comunicació.
Morilla-Giner: “El teu amor pel Sabadell queda per sempre”
El club ha fet oficial el decés d’Arroyos, de qui n’ha destacat ser un “grandíssim arlequinat”, tot enviant “el nostre escalf per als seus familiars i amics”.
“Els que estimem aquest club sabem que el Sabadell no s’entén només pels resultats o les categories. S’entén també gràcies a persones que, en moments difícils, hi van ser. I en Miquel hi va ser”, ha assegurat l’actual president, Pau Morilla-Giner. “En nom del club i també a nivell personal, vull enviar una abraçada immensa a la seva família, amics i a tots els arlequinats que avui senten aquesta pèrdua. Descansa en pau, president. El teu amor pel Sabadell queda per sempre”, ha finalitzat.
President del PP
Arroyos va ser president local del Partit Popular durant diversos anys, malgrat que tenia un paper més representatiu que no pas executiu, ja que el partit estava comandat pel portaveu a l’Ajuntament, Esteban Gesa, i la seva número 2, Cuca Santos, l’actual portaveu. El PP ha lamentat en un comunicat el decés d’Arroyos. “Una persona que va dedicar bona part de la seva vida al servei de la ciutat, de l’esport i de les seves entitats”, ha assegurat Santos. “Deixa un empremta inesborrable en moltes generacions”, afegeix.
Els germans Arroyos
Els germans Arroyos van presidir el Sabadell durant més d’una dècada entre els dos (de 1983 a 1987 i de 1991 a 1993 Rafael i de 1996 a 2002 Miquel). Rafael Arroyos va morir a finals de maig de l’any de 2011, just tres dies després que el Sabadell aconseguís el retorn a Segona Divisió A a Eibar. El seu germà Miquel ha mort 15 anys més tard, el 30 de maig de 2026, tot just l’endemà de jugar-se l’anada les semifinals d’ascens a Segona A.
