Aquesta nit ha mort Remei Bona Puigvert. Tenia 77 anys. Va ser assistent social, advocada i jutgessa de llarga trajectòria. Però a Sabadell és especialment recordada com la primera dona d’Antoni Farrés, alcalde de Sabadell, amb qui van compartir matrimoni durant 20 anys i van tenir una filla en comú. Bona ha mort a Màlaga, al domicili de la seva filla Carla Farrés Bona. Patia Parkinson des de feia uns anys.
De jove va ser assistent social de Càritas a Torre-romeu i després al polígon Espronceda. Hi va treballar des de 1968 fins l’any 76. El 15 d’octubre de 1968 ‘Mei’ Bona es va casar amb Antoni Farrés, poc després que ell tornés del servei militar. Van anar a viure al barri de Can Rull. El matrimoni va durar 20 anys i van tenir una filla en comú, Carla Farrés Bona, que va néixer l’any 1972. Sota el pseudònim Maria López va col·laborar amb l’antifranquista revista Can Oriach. Bona part de la seva trajectòria professional va anar lligada al dret, primer com advocada, a través del despatx del que formava part Farrés fins que va entrar com alcalde l’any 79, i després de guanyar les oposicions l’any 87, com a jutgessa.
Va ser una reconeguda jutgessa progressista. Tot i així l’any 1999 va estar enmig d’una gran polèmica per la detenció i empresonament d’uns joves detinguts per una protesta durant uns actes el 12 d’octubre a Sants. El Col·legi d’Advocats de Barcelona va carregar contra l’empresonament, ella n’era la instructora del cas, i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Guillem Vidal, va sortir en la seva defensa. Poc després d’aquells fets, Bona va passar a l’Audiència de Barcelona.
L’any 2014 va ser una dels 33 jutges que van donar suport al dret a decidir abans de la consulta del 9 de novembre de 2014, el nom dels quals va ser publicat pel diari La Razón amb el titular La conspiración de los 33 jueces soberanistas i el ‘sindicat’ Manos Limpias va portar als tribunals. A més de Bona hi havia magistrats com Santiago Vidal o Montserrat Comas. Interpretaven que la Constitució tenia espais per autoritzar un referèndum. Tot va quedar arxivat en el ple de la llibertat d’expressió.
Un any després, Bona va participar en el cicle Jo vinc d’un silenci, organitzat per Sabadell per la República. Hi va explicar la seva trajectòria vital, especialment la tasca de les assistents socials de Càritas durant els anys 60 a les perifèries sabadellenques. En queda enllaçat el vídeo per si és d’interès.
L’any 2020 va ser entrevistada dins per Angelina Puig al destacable, però poc conegut, volum editat per l’Ajuntament El paper de les dones al moviment veïnal de Sabadell (segona meitat del s.XX – 2018).
Foto portada: Bona en una imatge de data indeterminada. Autor: cedida.
