Aquest divendres 19 de juny a les 21 hores, el Sabadell juga la final per pujar a Segona A. La marató de 42 jornades acabarà amb el partit davant el Zamora amb la missió de remuntar el gol de l’anada. Històricament no són molts els partits que s’han jugat en divendres -encara que aquesta temporada de record ja són 9-. Però hi ha un que tots els que vam ser a l’estadi el recordarem sempre. És un estímul més per tornar a veure en un present pròxim un Sabadell entre els grans.
La història ens regala un partit inoblidable per les persones que vàrem viure’l fa 39 anys. Un partit únic. Dir Sabadell-Osasuna, el partit dels 20 duros o el de la repetició omplen de nostàlgia, joia i alegria als sabadellencs, que van omplir l’Estadi com poques vegades en aquella jornada 43 de lliga de la penúltima temporada a Primera Divisió el 19 de juny de 1987. Quan als arlequinats ens toquen l’orgull ens transformen en la lluita per allò que és nostre. I és que havia costat 15 anys per tornar a Primera Divisió després de baixar el 1971 amb el final de l’època daurada dels anys 60 amb la Copa de Fires de 1969 contra el Bruges com a clímax.
L’ascens a Primera contra el Madrileño
El 18 de maig de 1986, dos gols dels asturians Nacho i Villa amb una Nova Creu Alta plena amb tot el futbol català representat i bufant a favor del Centre d’Esports assolia l’últim ascens a Primera Divisió amb Pedro Mari Uribarri a la banqueta. A la ciutat la joventut ballava a les discoteques com el vell Concor, el Piu o l’Albatros el Sabadell Sound de Jordi Cubino, alter ego de David Lyme, Let’s go to Sitges o Sabadell.
La lliga més llarga de la història
A Primera, les coses no van començar bé però van acabar de la millor manera. Va ser la lliga del play-off, un experiment que no s’ha tornat a repetir més. 18 equips i 34 jornades de lliga regular, que desembocaven en tres lliguetes de sis equips, amb 10 partits més. Real Madrid, Barça i un sorprenent Espanyol, que acabaria classificant-se per la Copa de la UEFA, van jugar el play-off pel títol. Del 7è al 12è van jugar la Copa de la Lliga, sense gaire atractiu. I el Sabadell, entrenat per Pepe Martínez després de la destitució d’Urribarri, va jugar el play off per evitar el descens amb el sorprenent Athletic de Bilbao, Las Palmas, Osasuna, Racing de Santander i Cádiz.
Periko Alonso – el pare de Xabi Alonso – continuava a l’equip amb els Lino, Saura, Sánchez, Costa o Maestre. Del Mundial de Mèxic 86 van arribar tres paraguaians: Buenaventura Ferreira, Ramón Angel Hicks i Orlando Giménez que tenia doble nacionalitat en una lliga on podien jugar dos estrangers.
Com no van donar resultat, la directiva d’Alfred Besonias es va reforçar amb l’estrella danesa Kenneth Brylle Larsen, campió de la UEFA amb l’Anderlecht, i el germanopolonés Wolfgang April. El resultat va ser excel·lent i el Sabadell a manca de dues jornades era fora del descens. El Sabadell havia guanyat a Pamplona amb gol d’April i també a la Creu Alta entre altres triomfs contra Athletic de Bilbao. Només li faltava un punt per segellar la permanència.
Però va arribar l’escàndol.
L’escàndol de la repetició
El dissabte 12 de juny, el Comitè Superior de Disciplina Esportiva va fer cas al recurs d’Osasuna per alineació indeguda d’April i Brylle i va fer que es repetís el partit estimant un defecte de forma en la inscripció dels estrangers. L’endemà, un nerviós Sabadell va perdre 1 a 2 contra Las Palmas. Ara ja calia guanyar a Osasuna i puntuar a Cadis. Tot en menys de 48 hores de diferència. El partit de la repetició es jugarà divendres 19 a la nit i el Cádiz-Sabadell diumenge 21 a les 18 hores.
La setmana va ser molt intensa. La directiva va posar les entrades a 100 pessetes (60 cèntims d’euro d’ara) amb una bandera gegant arlequinada ocupant l’espai de la llotja.
L’atemptat d’Hipercor
La tarda va ser terrible. 39 anys després encara no entenem com es va jugar el partit. A les 16 hores, l’atemptat d’ETA a Hipercor a Barcelona va acabar amb la vida de 21 persones i centenars de ferits. Cinc hores després es va jugar un partit molt tens amb la incredulitat per una part, perquè el partit s’havia jugat. Alguna cosa semblant va passar tres anys més tard, amb l’assassinat de sis policies quan es dirigien a cobrir la seguretat d’un Sabadell-Málaga que tampoc s’hauria d’haver jugat.
Mai havia vist una Creu Alta com a aquella. Un ambient de guerra futbolística i duresa en que es va arribar al descans sense gols i amb l’expulsió del visitant Patxi Ripodas a la mitja hora. A l’Osasuna jugava el seleccionador actual de Mèxic, Javier Aguirre, a més de Michael Robinson i Sammy Lee, els fitxatges trampa d’Osasuna.
L’afició va marcar el primer gol al primer minut del segon temps en una bogeria de jugada del jove Joan Barbarà. L internacional Jon Andoni Goikoetxea va fer l’empat i al 73 el cop de cap d’Adriano, el Coscia de llavors, va ver embogir l’estadi i va donar la victòria que tots signaríem aquest 19 de juny. Periko Alonso va fallar un penal al final però era el de menys.
40 hores després es va segellar la salvació amb un 0-0 al Carranza.
Informe Robinson
El 2012 vaig poder parlar amb l’enyorat Michael Robinson, qui 25 anys després a la meva pregunta sobre si recordava aquell partit en va dir. “Que si ho recordo? Mai he vist un ambient tan hostil com aquell. Va ser espectacular el que vam viure. El meu entrenador, Pedro Mari Zabalza, em va demanar que perseguís per tot el camp a un jugador ros del Sabadell [Albert Roca]. Imagínate Carlos, yo defendiendo“, li va dir a Carlos Martínez el gran narrador de Movistar ara, abans Canal Plus.
Robinson tampoc no havia oblidat el partit de la repetició. Bona memòria la del gran Robinson, qui em va donar una dada tremenda. “Li vaig preguntar al president [Fermin Ezkurra] que com sabia que els dos jugadors del Sabadell no tenien els papers en regla per jugar”. Imitant la veu del president, va dir: “Michael, perquè tu i Sammy tampoc els teníeu”. El periodista es va sorprendre. Un record agraït a un gran comunicador. La visió visitant d’aquell 19J de fa 39 anys.
FITXA TÈCNICA
Sabadell: Capó, Saura (Barbarà), Maestre, Periko Alonso, Sánchez, Costa, Adriano, Nacho, Llabrés, Lino, Roca (Zunzunegui).
Osasuna: Roberto, De Luis, Castañeda, Martín González, Sabido, Lumbreras, Ripodas, Sola (Arozarena), Robinson, Bustingorri, Goicoechea (Enrique Martín).
Àrbitre: Peraita Ibáñez.
Gols: 1-0, m.46: Barbarà; 1-1, m.59: Goicoechea; 2-1, m.73: Adriano.
