ARTICLE D’OPINIÓ
Pere Farrés, exregidor i expresident d’ERC Sabadell, i Carme Garcia Suàrez, exregidora d’ICV
MOLTES GRÀCIES!
Fa tan sols 15 dies que vam impulsar plegats el manifest a favor d’en Gabriel Fernàndez. La resposta de la ciutadania sabadellenca ha superat amb escreix les nostres expectatives.
Vivim temps de desconfiances i de reticències a involucrar-nos en la defensa de projectes, d’idees i, encara més, de persones. Tenim por de la crueltat de les etiquetes i del càstig que de vegades suposen. Malgrat això, 200 persones molt diverses i plurals en l’aspecte social i també en la procedència ideològica han dit: ‘Sí, Gabriel. Entenem el que has fet i et donem suport públicament’.
El Gabriel ha superat una prova molt difícil: s’ha presentat tal com és i tal com pensa davant la ciutat i el país, i ho ha fet sense maquillatges, parafernàlia, paraules buides ni argumentaris prefabricats. És just pensar que aquesta valentia ha estat –i continuarà sent– un dels valors que el defineixen. Ha demostrat que té opinió i pensament propi, i que els sap defensar des del respecte als altres i –com no podria ser d’una altra manera– a si mateix.
Celebrem comprovar que hi ha decisions polítiques que, més enllà del soroll mediàtic, expressen un gest de coherència i coratge. L’inèdit pas d’aquest representant públic n’és una; és un acte poc freqüent en temps de disciplina cega i càlcul partidista. La seva decisió ha obert un debat que va més enllà de la política local i que interpel·la directament el rumb d’ERC i, per extensió, del conjunt de l’independentisme.
En aquest context, el que ha dit i fet és molt significatiu. Deixar el partit, el càrrec i el sou que comporten mantenint l’acta de regidor –i, per tant, la veu i el compromís amb els electors– és un exercici de responsabilitat que se sustenta en un principi bàsic de la democràcia representativa: els vots són dels ciutadans, no dels partits. Renunciar a l’escó hauria estat deixar-los orfes.
De fet, creiem que les 200 signatures de suport al manifest que vam impulsar –i que continua ben viu– són una bona mostra de l’aval al seu gest. Volem que ens continuï representant a l’Ajuntament perquè mantenir l’acta és la manera de preservar una veu lliure en l’àmbit local i, en el nacional, una veu que ERC, amb les seves renúncies ideològiques i estratègiques, ja no garanteix.
Pensem que el cas de Sabadell és també un mirall del que passa a molts llocs del país: militants i electors desencisats que no troben en els partits actuals la coherència que esperaven, i que anhelen que aquestes formacions i els seus líders canviïn i entenguin que cal posar la causa i els problemes de la ciutat i del país per damunt del càlcul, i la fidelitat als votants per damunt dels interessos personals i corporatius. Tan sols d’aquesta manera es pot reconstruir l’esperança col·lectiva i tornar a tenir una alternativa sòlida i creïble per governar les nostres ciutats i el nostre país.
Moltes gràcies a aquestes 200 persones que, en temps de discursos inflats, anàlisis distorsionades i postures incoherents, heu donat suport a la veu pròpia d’un polític honest i compromès amb Sabadell, amb els Països Catalans i amb la seva gent.
Foto portada: el regidor no adscrit Gabriel Fernàndez, durant sis anys portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Gabriel Fernàndez. Autora: Dihor.
