Per situar el tema i evitar interpretacions equivocades, vagi per davant dues consideracions prèvies per la meva part. La primera, que tota persona té dret a ser independentista i a defensar políticament aquesta opció, i la segona, que Catalunya arrossega des de fa anys un dèficit de finançament important en inversions directes de l’Estat, com la xarxa de rodalies, i en el finançament autonòmic, destinat a cobrir bàsicament les despeses de l’estat de benestar.
Dit això, per valorar adequadament la situació actual, cal remarcar els reptes que tenim en els àmbits climàtic, tecnològic, demogràfic i geopolític, així com el context històric que ens ha portat fins al present i que es pot resumir en els següents punts:
- Globalització neoliberal. A inici dels anys vuitanta del segle passat, l’economia es globalitza i fixa les regles de funcionament en detriment de la política que queda restringida a l’àmbit nacional i perd capacitat d’incidència. La indústria, generadora de llocs de treball de qualitat, es deslocalitza i l’àmplia classe mitjana dels països occidentals en pateix les conseqüències.
- Catalunya deixa de ser la “fàbrica d’Espanya”. A causa de la globalització, deixa de funcionar el model iniciat a principis del segle XIX que va permetre el progrés econòmic de Catalunya, basat en la capacitat emprenedora de la seva gent, però també en la mà d’obra barata i en el mercat captiu d’Espanya per les polítiques proteccionistes dels diferents governs.
- Crisi financera 2008-2013. La crisi incideix molt negativament en les economies occidentals i s’afronta de la pitjor forma possible: la banca és rescatada, però la forma de fer-ho repercuteix negativament en el conjunt de la ciutadania: pèrdues de llocs de treball, desnonaments i retallades de l’estat de benestar.
- Procés independentista (2010-2019). El creixent malestar social acumulat es considera una finestra d’oportunitat per aconseguir la independència. La creació d’expectatives desmesurades i la manca de consistència en l’estratègia adoptada redueix a mínims la gestió diària del país i acaba generant frustració.
- Covid-19 i Guerra d’Ucraïna. Aquestes dues importants crisis s’encaren de forma més positiva, perquè s’evita que la seva repercussió recaigui principalment en els sectors més febles de la societat. Així i tot, la concentració d’esforços i recursos per superar la situació adversa va en detriment de centrar l’atenció en problemàtiques força rellevants que venen de lluny.
Aquests antecedents condicionen la situació actual, caracteritzada per un creixement significatiu de l’economia i per la millora de les xifres macroeconòmiques, si bé els beneficis generats tenen una incidència limitada en el conjunt de la ciutadania. Els motius principals són l’augment del cost de la vida i el deteriorament de la despesa social (salut, educació, drets socials i habitatge), que no està prou ben dimensionada en relació amb les necessitats actuals. La polarització de la política, l’expansió de l’extrema dreta i el nou conflicte bèl·lic de l’Orient Mitjà agreugen molt més els problemes.
L’endarreriment que portem amb molts àmbits i la complexitat del moment actual ens obliguem a reflexionar i centrar l‘atenció en la gestió del país. Buscar el bé comú, fugir d’estratègies partidistes i abandonar posicions maximalistes per part de tothom (partits, sindicats i societat civil) marquen l’únic camí possible. Anar a noves eleccions en les condicions actuals implicaria un fracàs col·lectiu i incrementaria el protagonisme de l’extrema dreta, que amb un discurs populista enalteix la llibertat com valor absolut i focalitza la problemàtica en la immigració.
Com diu Victòria Camps: “la llibertat reduïda al pur egoisme no és llibertat” i plantejar solucions simplistes a problemes complexos, fent propostes com l’expulsió d’immigrants, és pura demagògia. Deliberadament, l’extrema dreta obvia que l’expulsió és legal i ja s’aplica a Espanya en determinades condicions i no explica com s’ho farà quan no es coneix la nacionalitat o el país destinatari no accepta la repatriació.
Cal no caure en el dilema del presoner, segons el qual dues persones racionals poden no cooperar inclús si això va en contra de l’interès de totes dues. L’actual govern català del PSC té capacitat de gestió i voluntat de pacte i comparteix objectius concrets de país amb ERC, Comuns i Junts. Ajuntar esforços en la mateixa direcció és la millor manera de defensar la democràcia en temps de canvis sistèmics. Ens hi juguem molt.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
