Durant el mes de maig d’enguany, Sabadell per la República ha mantingut una ronda de converses amb representants dels grups municipals i regidors no adscrits de l’Ajuntament per conèixer la seva posició davant l’incompliment de la moció del nomenclàtor, aprovada pel Ple municipal el 28 de febrer de 2019.
La moció, impulsada per la nostra entitat i presentada al conjunt de forces polítiques del consistori, proposava retirar de l’espai públic dotze denominacions vinculades a les dictadures de Primo de Rivera i Franco, al falangisme i a l’esclavisme. L’acord establia que els carrers, places i equipaments afectats havien de quedar disponibles per ser reanomenats en un termini no superior a un any. També preveia un procés participatiu per escollir les noves denominacions, amb una atenció especial a les dones, la memòria democràtica, les classes populars i les persones i moviments que han lluitat per les llibertats i el bé comú.
Set anys després de l’aprovació de la moció, només s’han retirat dues de les dotze denominacions. No estem davant d’una iniciativa que encara hagi de ser estudiada, sinó d’un acord plenari executat només en una petita part i abandonat abans de completar-se.
La ronda de converses ha permès constatar que cap grup pot al·legar desconeixement del problema. També ha posat sobre la taula diverses vies d’actuació: formular preguntes al Ple, recuperar l’activitat de la Comissió del Nomenclàtor, promoure una recollida de signatures, intensificar la informació pública i obrir un procés participatiu amb el veïnat.
Una part important de les converses ha girat al voltant del futur reglament de la Comissió del Nomenclàtor. El govern municipal sosté que cal establir criteris compartits i regular-ne el funcionament, i al·lega l’existència d’unes setanta peticions acumulades. Sabadell per la República ja va proposar uns criteris útils per ordenar les futures peticions, però el futur reglament no pot actuar retroactivament com a condició prèvia per executar un acord del Ple ni immobilitzar expedients que ja havien començat a tramitar-se.
Ens consta que l’any 2022, la Comissió del Nomenclàtor va acordar expressament «donar continuïtat» a l’acord del Ple del 28 de febrer de 2019. Va tractar els deu noms encara pendents, va proposar tres denominacions substitutòries i va anunciar que l’Oficina Tècnica començaria a preparar els informes dels altres set casos.
La Comissió va elaborar els informes corresponents als carrers d’Alfons Sala, de Güell i Ferrer i del Marquès de Comillas. Les propostes eren substituir-los, respectivament, pels noms de Teresa Pàmies, Balbina Pi i Drets Humans. Els informes es van elevar a la Junta de Govern Local perquè decidís sobre la idoneïtat dels canvis i el moment d’executar-los.
El procediment avançava, per tant, sense el reglament que ara es presenta com a requisit imprescindible.
És aquí on el compromís es desdibuixa. Allò que el Ple havia aprovat amb un termini màxim d’un any es va convertir en una possibilitat sotmesa a una nova valoració política i a un «moment idoni» sense data. A finals del mateix any 2022 la Comissió va proposar no resoldre temporalment les peticions destinades a donar noms de persones fins que s’aprovés el reglament. Primer, doncs, es va començar a executar la moció sense reglament; després, quan els expedients ja avançaven, el reglament es va convertir en la justificació per suspendre’ls.
Segons el mateix govern municipal, la Comissió no s’ha reunit en ple des del 21 de novembre de 2022 i no ho ha fet ni una sola vegada durant el mandat iniciat el maig de 2023. Durant aquests anys, segons manifesta el govern municipal, el treball s’ha limitat a reunions internes relacionades amb la preparació del reglament. Què ha passat amb els deu expedients, amb els tres informes ja elaborats i amb les propostes elevades a la Junta de Govern?
El 27 de gener de 2026, quan ja feia gairebé quatre anys que l’Ajuntament ens havia reiterat en diverses reunions a petició nostra, que treballava en aquest reglament, Sabadell per la República va registrar una instància per reclamar la tramitació dels deu canvis pendents i demostrar que l’espera no podia continuar servint d’excusa. L’entitat hi aportava una proposta concreta i documentada per substituir les deu denominacions: nou noms de dones i una de col·lectiva. La proposta prioritza dones vinculades a Sabadell o a la seva història obrera, i respon a criteris d’igualtat, justícia social, memòria democràtica, antifeixisme, antiracisme, drets humans i reconeixement de les aportacions populars.
La moció de 2019 no és una petició més entre les setanta sol·licituds que afirma acumular l’Ajuntament. Ja va ser estudiada, debatuda i aprovada pel Ple, va fixar un termini d’execució i va originar expedients i informes concrets. Barrejar-la amb les peticions pendents significa rebaixar un acord plenari i el posterior treball tècnic de la pròpia comissió de nomenclàtor a la categoria de suggeriment ciutadà i retornar-lo al començament d’un procediment que ja havia recorregut diverses fases. La regulació de les futures peticions i el compliment de la moció han de tramitar-se paral·lelament.
Hi ha, a més, un risc polític immediat. Si el reglament no s’aprova fins al final de la legislatura, el govern podrà presentar-ne l’aprovació com una actuació suficient, encara que els deu noms continuïn als carrers de Sabadell. Amb el nou mandat, un altre equip de govern podrà revisar de nou la composició de la Comissió, els criteris, les prioritats i el calendari. Sense un calendari d’execució, el reglament pot acabar servint per traslladar una altra vegada la responsabilitat al govern següent.
La qüestió de fons no és només administrativa. És política. El govern ja ha tingut oportunitat d’informar sobre la composició de la comissió, la renovació dels membres i la preparació del reglament, però ha evitat qualsevol referència a la moció de 2019. No ha aclarit quins expedients continuen oberts, quins informes estan acabats, quin òrgan els ha de resoldre ni en quina data es reprendrà la tramitació. Set anys després, cal explicar per què es va interrompre el treball iniciat el 2022 i qui va decidir que un acord plenari havia d’esperar l’aprovació d’un reglament posterior.
Cal decidir si Sabadell vol continuar honorant en els seus carrers responsables institucionals de dues dictadures, dirigents del feixisme falangista i personatges vinculats al tràfic de persones esclavitzades. Cal decidir si els inconvenients derivats d’un canvi de d’adreces pesen més que el dret col·lectiu a disposar d’un espai públic coherent amb els valors democràtics i la memòria històrica. I cal decidir si els acords del Ple obliguen el govern o poden quedar ajornats indefinidament rere una successió de tràmits, que ofenen al teixit associatiu i civil que en som sensibles.
Els noms dels carrers no són innocents. Expliquen quines vides considera dignes de record una ciutat i quines relacions de poder han determinat la construcció de la seva memòria. El nomenclàtor tradicional ha reservat molt espai als homes de les oligarquies polítiques, econòmiques, militars i religioses, mentre ha condemnat a l’oblit centenars de dones, treballadores, sindicalistes, mestres, artistes, represaliades i combatents antifeixistes.
La proposta de Sabadell per la República no consisteix a esborrar la història. Les persones afectades continuaran apareixent als llibres, als arxius i als estudis històrics, amb les seves actuacions i responsabilitats que, en la majoria de casos, no van depurar en vida. Un carrer, però, no és una nota enciclopèdica. És un reconeixement. I una democràcia no està obligada a honorar aquells que van administrar dictadures o van enriquir-se mitjançant l’esclavització d’altres éssers humans.
Per això defensem que el procés de substitució sigui públic, pedagògic i participatiu. El veïnat ha de conèixer per què es proposa cada retirada, quines alternatives existeixen i quins criteris han de guiar el nomenclàtor futur. La participació ciutadana ha de servir per escollir les noves denominacions i enriquir el debat, no per sotmetre els drets humans a una votació de popularitat. La proposta de Sabadell per la República ja preveia una comissió formada per personal tècnic, representació política, entitats i veïnat, així com la implicació dels centres educatius de la ciutat.
De la ronda de converses i de la documentació municipal en traiem una conclusió clara: no falten instruments administratius, sinó una decisió política que recuperi el treball interromput.
Sabadell per la República reclama la convocatòria immediata de la Comissió del Nomenclàtor; la publicació de l’estat individualitzat dels deu expedients; la recuperació dels tres informes elevats a la Junta de Govern Local; un calendari per completar els altres set casos; l’obertura del procés participatiu per escollir les noves denominacions, i el compromís escrit que el reglament i el compliment de la moció es tramitaran paral·lelament.
El govern municipal també ha de respondre quatre preguntes elementals: per què no s’han reprès els expedients oberts el 2022; què ha passat amb els tres informes ja redactats; qui va decidir subordinar la moció al futur reglament, i en quina data concreta es canviaran els deu noms pendents.
Sabadell per la República continuarà parlant amb totes les forces polítiques i traslladant aquesta reivindicació a la ciutadania. També promourà les accions públiques necessàries perquè el compliment de la moció no torni a ser traspassat al mandat següent.
Set anys després, l’Ajuntament no ha d’explicar només com regularà el nomenclàtor en el futur. Ha de reprendre els expedients que va deixar aturats i concretar quan retirarà els deu noms pendents.
Sabadell per la República defensa l’aprovació d’un reglament públic, transparent i participatiu que reguli el funcionament de la Comissió i garanteixi que les noves denominacions tinguin en compte els criteris feministes, laics, socials i populars proposats en la moció de 2019, amb una atenció especial a les dones, la memòria democràtica, les classes populars i les persones i moviments que han lluitat per les llibertats, els drets humans i el bé comú.
El reglament és necessari per ordenar el futur, però no pot servir per ajornar el compliment dels acords ja adoptats. La ciutat ja va prendre una decisió. Ara l’Ajuntament ha d’executar-la i fer-ho d’acord amb els valors que la van inspirar.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
