Aquí s’apunten els efectes polítics d’una estranya assemblea que ha ajornat la investidura d’Artur Mas al Consell Polític de l’esquerra independentista del proper 2 de gener.
L’empat a 1.515 vots entre els partidaris i contraris d’investir Artur Mas en l’assemblea de la CUP de diumenge passat a Sabadell ha desfermat una onada d’escepticisme respecte la veracitat del resultat. Uns dubtes alimentats pel fet que no es proporcionessin dades ni sobre els eventuals vots blancs i nuls i per una roda de premsa en la que no es van poder formular preguntes.
En qualsevol cas l’estrany resultat permet ajornar in extremis la ruptura del partit que segurament s’hauria produït si l’assemblea hagués donat llum verda al sí o al no a la investidura de Mas per un mínim nombre de vots. Ara, la decisió definitiva sobre aquest delicat assumpte s’haurà de prendre de manera orgànica a través de les 13 assemblees territorials del partit i de les organitzacions polítiques que donen suport a la CUP aplegades a la Crida Constituent. D’aquesta manera la determinació final passa de les mans dels militants i simpatitzants als òrgans polítics de direcció de la CUP la qual cosa implica que després de tres mesos de negociacions, l’esquerra independentista haurà de mullar-se de debò en la seva decisió final.
La CUP ha comès una llarga cadena d’errors en el procés de negociacions amb Junts pel Sí (JxS). En primer lloc va implicar-se en unes negociacions en un context totalment favorable a aquesta coalició si tenim en compte, d’una banda, el seu control sobre els mitjans de comunicació–començant per TV3– i de l’altra, pel domini de tots els trucs i tripijocs de la negociació política d’una formació que ha pactat amb PP i PSOE. En aquest sentit hagués estat més raonable que la CUP s’hagués negat a encetar les negociacions amb JxS fins que aquesta coalició no posés sobre la taula un candidat alternatiu a Mas.
En segon lloc i a la vista dels resultats, era previsible que el procediment de delegar la decisió a una assemblea de militants i simpatitzats resultaria problemàtica degut a que una part de la militància podia estar condicionada pel constant pressing CUP que ha envoltat el procés negociador. També, pel fet que l’obertura de l’assemblea als simpatitzats – avalats per les assemblees locals de la formació- ha propiciat que s’inscrivissin un número indeterminat de persones que no formen part de l’entorn sòcio-polític de la CUP amb l’única finalitat de decantar la balança a favor o en contra de Mas. Prova d’això és que a la recent Assemblea de Manresa van assistir 1.200 militants i a aquesta més de 3.500.
Les dues ànimes
La divisió de l’Assemblea de Sabadell en dues meitats resulta expressiva de la contradicció de la CUP entre la seva ànima independentista i anticapitalista que tenen la seva projecció en el territori. Mentre que l’Àrea Metropolitana de Barcelona i zones urbanes domina el vector anticapitalista contrari a investir a Mas, a la Catalunya interior és majoritari el sector independentista favorable a cedir a les exigències de JxS per salvar el procés sobiranista.
La tensió derivada del paper transcendental de la CUP en la correlació de forces sorgida del 27S ha tensat al màxim aquesta contradicció. Així si pel sector independentista les aliances adients serien amb el nacionalisme burgès i petitburgès representat per JxS, per al sector anticapitalista seria més lògic cercar acords amb els forces que composen En Comú Podem. En aquest panorama es fa difícil imaginar que la CUP pugui preservar la seva unitat sigui quin sigui el resultat del Consell Polític del 2 de gener, encara que un vot favorable a investir a Mas acceleraria extraordinàriament la implosió del partit.
D’aquesta manera progressaria adequadament la tasca d’Artur Mas de demolició del sistema de partits català que, de moment, s’ha carregat a Unió, ha deixat molt malmesa a Convergència que s’ha d’amagar sota altres sigles i que ha perdut la meitat dels seus suports electorals el 20D. També ha debilitat al PSC i desdibuixat el perfil d’ICV-EUiA, a més de propiciar el creixement espectacular d’una formació com Ciutadans.
Haurem d’esperar una setmana per conèixer la decisió final de la CUP. Modestament espero que la seva determinació condueixi a la convocatòria d’unes noves eleccions al març per clarificar el convuls escenari polític català.
