L’Antonia España vivia al barri de Can Rull. Tenia només 16 anys i era filla d’una família treballadora que havia vingut de Còrdova a Sabadell, en una època de gran immigració procedent de diferents indrets d’Espanya, en ple creixement industrial.
La matinada del 15 de setembre de 1977, com cada dia, sortia de casa per anar a treballar al barri de Gràcia, on es trobava el seu centre de treball. Aquell dia, però, abans d’arribar a la fàbrica, va ser assassinada per José Moreno Chavarría, un home que estava obsessionat amb ella.
La seva mort va impactar profundament Sabadell. Milers de persones van sortir al carrer per reclamar justícia. Eren temps de canvi, en una societat que començava a recuperar espais de llibertat i a alçar de nou una veu que durant anys havia estat silenciada per la dictadura.
En aquell context, els moviments feministes, veïnals i obrers van respondre amb contundència davant d’una realitat que moltes dones coneixien massa bé: la por de caminar soles i d’anar a treballar per carrers que no sempre eren segurs.
Les mobilitzacions a Sabadell i a Barcelona, així com el seu enterrament multitudinari, van demostrar fins a quin punt aquell crim havia esdevingut una ferida col·lectiva. De fet, al lloc del crim, els veïns hi van deixar un missatge que deia: “Antonia: Tots som culpables de la teva mort”.
Gairebé 50 anys després, encara tenim feina pendent. Els assetjaments sexuals, les agressions, els assassinats masclistes i el llenguatge violent continuen formant part de la nostra realitat.
Malauradament, també augmenten els discursos que neguen o banalitzen la violència masclista. Massa sovint, les dones víctimes d’aquesta xacra encara són qüestionades i revictimitzades. Cal acompanyar-les i, ara més que mai, seguir defensant amb fermesa els drets de les dones.
Per això, crec que Sabadell té el deure de reconèixer l’Antonia i totes les dones assassinades que han quedat invisibilitzades amb el pas del temps.
Crear un espai permanent en memòria de l’Antonia España seria una manera de reafirmar el compromís de Sabadell amb una societat més justa, igualitària i lliure de violències masclistes. També permetria transmetre aquests valors a les generacions futures i donar un sentit als minuts de silenci que fem cada cop que una dona és assassinada.
El barri de Can Rull, on ella va viure, podria ser un lloc especialment significatiu per acollir aquest record i incorporar-lo als espais de memòria democràtica de Sabadell, perquè formi part del patrimoni i del testimoni col·lectiu de la ciutat.
L’Antonia España tindria 65 anys. És el moment que la ciutat custodiï la seva memòria i la de totes les dones víctimes d’aquesta xacra.
Perquè recordar-les també és una manera de preservar els nostres valors com a societat.
Perquè rememorar-les també és feminitzar la memòria pública de la ciutat.
Perquè al setembre de 1977, en aquelles mobilitzacions, es reclamava entre altres consignes “Justicia para Antonia” i “Antonia, germana, nosaltres no oblidem”. Avui, aquell clam col·lectiu l’hem de fer nostre.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
