Han passat gairebé nou anys del Primer d’Octubre, un dels moments més transcendents de la nostra història col·lectiva contemporània. Aquell dia, el poble de Catalunya, sense distincions ideològiques ni partidistes, va demostrar al món que, quan camina unit, és capaç de tot: d’organitzar-se, de resistir i de decidir democràticament el seu futur. També hem après molt des d’aleshores: del que vam fer, del que no vam saber culminar i de tot allò que cal que no repetim.
Avui, amb la perspectiva que dona el temps, tenim una nova oportunitat. I aquesta vegada no podem fallar.
Totes les formacions polítiques independentistes democràtiques, juntament amb les organitzacions civils del país, tenim el deure històric d’anar plegades, de construir un front comú sòlid i d’actuar, sense matisos ni subordinacions, com a abanderades clares de l’alliberament del país.
Vivim sotmesos a polítiques que ens tracten com un territori de segona, com una colònia econòmica i política; polítiques que empobreixen la nostra gent, que afebleixen una cultura mil·lenària i que posen en risc la llengua catalana, cada cop més arraconada als carrers, a les escoles i a les administracions. Aquesta realitat no és fruit de la casualitat, sinó d’una estructura de poder que es perpetua mentre nosaltres estem dividits.
Davant d’això, només hi ha una via possible: la independència. I no partim de zero. Com a mínim, més d’un 40% de la societat catalana és independentista, una base prou àmplia per avançar, però insuficient si es manté fragmentada. Només la unitat ens pot convertir en una força imparable.
La nostra història ens ho recorda una vegada i una altra. Des de Guifré el Pilós, quan els comtats catalans van deixar de mirar cap al poder franc per governar-se ells mateixos, passant per la pèrdua de les llibertats el 1714, fins a la resistència cultural i lingüística durant segles d’intents d’assimilació, el poble català ha caigut, sí, però sempre s’ha tornat a aixecar. Aquesta capacitat de resistència, de persistència i de reconstrucció forma part del nostre ADN col·lectiu.
Des de Sabadell, un grup de ciutadans compromesos amb el país volem fer una crida clara i directa: cal posar la independència per damunt de sigles, interessos partidistes o estratègies a curt termini. Proposem començar aquí, a la nostra ciutat, la construcció d’un espai unitari que aplegui totes les forces polítiques i associatives independentistes en un front comú. Pensant en Sabadell i en el país, i amb la voluntat que aquesta iniciativa sigui llavor perquè germinin projectes semblants en altres municipis.
Anem al que és essencial. Primer, la unitat; primer, l’objectiu nacional. Des d’aquí, projectar la ciutat, i, des de Sabadell, construir país i progrés.
El moment històric ens interpel·la. Ens demana generositat, memòria i valentia. Tenim una nova ocasió. I la responsabilitat col·lectiva de no deixar-la escapar.
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
