‘Carta oberta a la senyora Marta Farrés’, per Isidre Soler (Entesa)

ARTICLE D’OPINIÓ
Isidre Soler. Entesa per Sabadell

Benvolguda Marta Farrés i Falgueras, alcaldessa de Sabadell.

Vaig escoltar atentament el teu discurs de presa de possessió com alcaldessa el passat 15 de juny i em vas donar una primera impressió, diguem, positiva, en el sentit que vas manifestar que estaves oberta a totes les sensibilitats d’una societat plural com la sabadellenca. Vas manifestar el teu compromís de representar a tothom pensi com pensi, visqui on visqui…

Com pots comprendre el meu escepticisme envers el teu paper com a alcaldessa era molt gran. No en va els onze anys que vas estar al servei de Manuel Bustos, compartint i aplaudint el seu “estil” prepotent i corrupte no t’atorgava el millor cartell de credibilitat. Tot i això un bri d’esperança me’l vas generar.

Aquest bri però, va durar ben poc. De fet, en el teu discurs inicial ja no vas tenir ni mitja paraula per recordar aquells ciutadans que visquin on visquin però no a casa seva, sinó injustament a la presó. Deus saber que en Jordi Cuixart és mig sabadellenc i que la Carme Forcadell és sabadellenca, i amb ella vas compartir durant un any responsabilitats en el mateix govern com a regidores. Però és clar, com no són dels teus, millor ni esmentar-los.

Una de les primeres decisions en què vas participar com alcaldessa va ser la de retirar la pancarta de Presos Polítics i el llaç groc de la façana de la l’Ajuntament. Una reivindicació i un símbol de solidaritat que no són patrimoni d’uns que pensen d’una determinada manera, sinó que d’aquells que són i que exerceixen de demòcrates. Ho vas fer de manera gasiva, d’amagat, tot just acabar el Ple municipal del 26 de juliol, confiant que amb les vacances per endavant ningú se n’adonaria i podries continuar aparentant que vols representar a tothom pensi com pensi.

Però no. Resulta que un bon nombre de gent demòcrata i solidària, que són majoria a la nostra ciutat, des de l’endemà mateix que vas treure la pancarta, diàriament i de manera perseverant es planten sota el teu despatx reclamant que la tornis a posar. Tot i el teu compromís de representar a tothom pensi com pensi, visqui on visqui… no has tingut el nivell per, ni tan sols, parar-te i parlar amb ells. Prefereixes passar-hi de llarg, ignorar-los i seguir el teu camí amb la mirada distreta com si la plaça fos buida.

Tampoc has tingut la més mínima dignitat per interessar-te pels dos sabadellencs detinguts de manera salvatge el 23 de setembre després que els hi esbotzessin portes i vides i ser enviats a presó acusats falsament de terrorisme, sense cap prova ni indici i vulnerant tots els seus drets de defensa i la presumpció d’innocència. No has tingut el suficient decòrum per interessar-te per la seva sort, ni pels seus drets, ni per les seves famílies. Res, com si fossin ciutadans d’un altre planeta. Cap alcalde o alcaldessa que se’n preï hauria desatès tant a dos conciutadans seus i al seu entorn familiar en una situació tan crítica per molta distància ideològica que els separés. On són els desitjos del teu discurs? …encoratjo a tots, homes i dones de Sabadell, a treballar amb dignitat i amor… On és la teva dignitat? On és la teva humanitat?

També vas mostrar el teu veritable tarannà al tombar amb el teu vot de “qualitat” la moció presentada al Ple d’octubre en solidaritat amb els 9 de Lledoners, entre els quals hi han quatre persones de Sabadell, encausades per haver anat a la presó de Lledoners a mostrar la seva solidaritat amb el presos el dia que els traslladaven a Madrid pel judici farsa. Tampoc vas estar a l’alçada i no vas mostrar cap empatia ni sensibilitat amb les persones afectades. Novament vas demostrar la buidor de les teves paraules de que vols representar a tothom pensi com pensi.

Un altre episodi ha estat la lamentable actitud que vas mantenir en relació la Consulta del 6-O sobre Monarquia o República. En el Ple et vas afanyar a dir que l’Ajuntament no hi donaria suport en compliment de “l’acord” de la Junta Electoral, donant per fet que l’havia prohibit. Un acord i una prohibició inexistent. Vas actuar sense cap prevenció, sense assegurar-te si existia una resolució “oficial” de la Junta Electoral o no. Vas tirar pel dret i vas proclamar en el Ple que la Consulta havia estat prohibida i ho vas esbombar als mitjans de comunicació, fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya us va esmenar la plana dient que no s’havia prohibit la Consulta. Una vergonya.

No has tingut ni la correcció política de disculpar-te públicament, ni d’adreçar-te als organitzadors de la Consulta. Una actitud molt diferent a la d’un altre Farrés –sí, el mateix cognom que vas utilitzar sense pudor per esgarrapar vots- en aquest cas la del Toni Farrés que, tot i ja no ser alcalde, l’abril de l’any 2000, amb la reconeguda autoritat que gaudia va intercedir i va aconseguir que la Junta Electoral autoritzés la consulta sobre l’Abolició del Deute extern que havia prohibit. Quina diferència…, ell es va moure per a garantir un dret democràtic, tu vas quedar satisfeta amb la prohibició inexistent.

Bé, com pots deduir has perdut el poc crèdit que et vaig atorgar el dia que el van proclamar alcaldessa. La teva pretensió de representar a tothom pensi com pensi, visqui on visqui, de ser l’alcaldessa de tots els sabadellencs, tal i com has manifestat en més d’una ocasió, ha resultat ser del tot buida.

Tu has pres l’opció d’obviar una part de la ciutadania sabadellenca que és majoria i no representar-la i, en conseqüència, aquesta tampoc considera que la representes.

Cordialment.

Foto portada: Isidre Soler, en una imatge d’arxiu. Autor: E.Barnola.

Comments are closed.