CARTES DELS LECTORS
Coordinadora ‘Un altre món és possible’
Darrerament l’allau de notícies que s’engoleixen frenèticament sense espera dispersa l’atenció de la ciutadania. La terrible llosa que pateix per l’espoli dels drets guanyats amb l’esforç de llargues lluites i l’hermetisme a qualsevol via de diàleg que modifiqui l’objectiu dels poderosos són càrregues difícils de contrarestar. Malgrat aquestes enormes dificultats, la força de la voluntat de la ciutadania segueix sent imprescindible pels canvis vers la justícia i el reconeixement dels pobles.
Aquests dies, entre el 18 i el 28 de març, les Nacions Unides acullen unes negociacions que són la pròrroga de les celebrades el mes de juliol de l’any passat. A la trobada també assisteixen les ONG agrupades en la campanya Armes sota Control que informen de les conseqüències del retard en els acords, doncs des del juliol passat han mort 325.000 persones a causa de situacions de violència produïdes pel descontrol de la circulació d’armes.
S’espera que aquest Tractat reguli la importació, exportació i transferència internacional amb criteris sòlids que avaluïn el risc substancial de la utilització futura dels ginys i aparells, ja que no són una mercaderia innòcua i actualment estan menys regulats que la comercialització de la fruita; però en canvi, provoquen molts danys irreparables en la població civil i agreugen els conflictes que es perpetuen en moltes zones del planeta on queden totalment vulnerats el Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari.
També es demana que es regulin les municions, peces i components de distribució fragmentada, tecnologia per desenvolupar armament convencional, transparència en les gestions dels intermediaris com fabricació sota llicència y transferència de tecnologia. La regla d’or que ha de ser respectada és que no es pugui fer cap transacció quan hi hagi indicis de que el material serà utilitzat de forma irresponsable i l’ús de la força vulneri els drets humans.
La proposta és gairebé quimèrica si mirem el volum de transaccions, els guanys econòmics i la influència que tenen en l’actualitat les grans indústries armamentístiques, amb l’agreujant de com estan imbricades en la societat civil. Si més no, és un primer pas cap a un procés de reflexió sobre la conveniència de regular la fabricació, transacció, emmgatzematge i ús. Podria ser l’inici d’un canvi internacional per aturar la cursa armamentística i acordar que cap arma és dissuasòria, doncs la darrera tecnologia genera un procés futur d’un nou prototip que a la vegada renova la cursa imparable.
Al mes de juny, a l’Estat espanyol, va ser la societat civil des de Fundació per la Pau conjuntament amb Greenpeace que van pressionar per aturar la reclamació d’Instalaza al Govern i a l’Audiència Nacional de 40 milions d’imdemnització per la cancelació del contracte de producció en compliment de la prohibició de les bombes de dispersió.
Una altra conferència de l’ONU que s’ha celebrat recentment, entre el 2 i el 5 de març, a Oslo, sobre el Tractat d’Armes Nuclears, encara ha passat més desapercebuda. Hi han assistit representants de 127 països, conjuntament amb ONG. Reclamen l’abolició de les armes nuclears per les conseqüències humanitàries, ambientals i econòmiques que produeixen. El Dr. Ira Helfand de Fisics Internationals per la prevenció de la guerra nuclear va exposar que en l’actualitat 870 milions de persones estan patint malnutrició en els llocs de guerra on s’utilitzen armes radioactives, i que un milió podria morir immediatament, encara que l’atac fos a petita escala.
L’embaixador de Kazakhstan, país situat al costat on Rússia fa les seves proves nuclears s’expressava així: Vivim ara en un món perillós, tan si ens agrada o no. Si volem protegir-nos hem d’eradicar le armes nuclears. A la conferència no hi han assistit ni EU, Gran Bretanya, França, Rússia, ni Xina.
El ministre d’afers estrangers de Noruega es congratulava del treball de les ONG i de la societat civil que havia participat en la trobada, ja que reconeixia l’impuls que poden activar perquè els estats siguin sensibles i accelerin els acords de temes cabdals per a tots els habitants del planeta.
Des de la societat civil seguirem expressant la urgència de trobar vies negociades en la resolució dels conflictes i denunciarem, una vegada més, que no és cert que la indústria armamentística generi progrés, ja que la recerca es pot orientar cap a eixos d’investigació alimentària, sanitària, industrial i tecnològica que millori la vida de les persones i el planeta. En canvi, una vegada s’ha creat una arma per simple i rudimentària que sigui, no és dissuasiva sinó que genera més violència i destrucció.
Tant de bo les negociacions que es duran a terme aquest mes de març obrin una porta a l’ esperança que encamini unes normes inicials que respectin els Drets Humans i posin més èmfasi a promoure polítiques per a la reducció de la pobresa y el desenvolupament socioeconòmic i sostenible del planeta.
