CARTES DELS LECTORS
Toni Canal, Moviment veïnal del sud.
Estem, aquests dies, bombardejats per les manifestacions a favor i en contra de la candidatura dels Jocs Olímpics del 2030. La Generalitat ens ha anunciat a bombo i plateret que es farà un referèndum per demanar la opinió de la ciutadania de les comarques afectades. En primer lloc, un referèndum ha d’estar autoritzat per l’Estat. Fet per a mi, és molt improbable. Com a molt tindrem oportunitat de fer una consulta, per molt que diguin, i no serà vinculant.
Una vegada més les comarques del Prepirineu són les grans oblidades. Comarques, totes elles, amb unes grans mancances tant d’infraestructures com de mobilitat i amb uns serveis públics molt precaris. Comarques, que per altra banda, s’han mostrat contraries a l’esdeveniment. Com es pot fer una enquesta demoscòpica a la població si ningú no ha plantejat un projecte?
És evident que hi ha un resultat esbiaixat per fer-nos creure que el “Si” és majoritari. Els partidaris del Si, defensen el “no projecte” d’una manera entusiasta. Per què? Els Srs. De Foment del treball i els seus satèl·lits, el que busquen és el negoci a curt termini. Els ulls els hi fan tentines amb l’expectativa de la construcció de pavellons de gel, trampolins, pistes de Bobsleigh, hotels, restaurants , etc. El fet que aquestes instal·lacions siguin sostenibles els hi és indiferent. El que compte és construir i cobrar.
Els partidaris del “No” al·leguen raons de molt més calat social: raons ecològiques, incoherència en front el canvi climàtic, sostenibilitat del territori, promoció descontrolada del turisme, encariment de l’habitatge, etc. La gent, i especialment el jovent de les comarques pirinenques i prepirinenques, viu en unes condicions duríssimes: la precarietat dels salaris, els preus elevats dels lloguers, l’absència de transport públic, males infraestructures amb Internet i telefonia mòbil, etc.
Un altre tercer actor és l’Estat. Espanya no vol pas arriscar-se a cedir el control dels Jocs a Catalunya i d’aquí bé la pressió a l’Aragó per demanar més protagonisme en la gestió. Vaja,”Españolizar los juegos catalanes” cosa que dona molt de rèdit polític.
Amb tot aquest poti-poti són moltes les preguntes que ens podem fer:
- Algú creu que aquestes mancances endèmiques les resoldran uns Jocs Olímpics?
- Són uns Jocs la única possibilitat de treure del oblit perpetuo a les comarques prepirinenques?
- És ara l’hora de plantejar-nos un canvi de paradigma en l’estructura de país?
- Cal mantenir el control de l’esdeveniment i Aragó com a convidat?
- Espero que aquesta moguda ens obri els ulls i siguem més empàtics vers els nostres germans del nord.
És més que probable que la posició governamental cedirà, com sempre, a les pressions del potent lobby econòmic. Cal dons, obrir debat per informar a la ciutadania, en front de l’allau mediàtic que ens espera. El paper de les entitats i associacions de veïns hi jugarà un paper fonamental per tal d’equilibrar la balança.
