CARTES DELS LECTORS
Xavier Calvó
El mes d’agost és l’escollit per a milers de sabadellencs, com arreu del país, per gaudir d’uns dies de desconnexió i això fa que molts dels serveis habituals es vegin reduïts de manera ostensible i amb una cobertura mínima per part dels professionals per a donar resposta a les necessitats d’aquells que encara romanen a la ciutat.
En aquest sentit, però hi ha un conjunt de persones que requereixen una atenció especial i especialitzada, parlem dels malalts, de centenars de persones, que han de ser ateses amb uns mínims pel que fa a l’assistència mèdica i hospitalària i que malauradament puc assegurar que no és així, sense risc de ser esmenat per la direcció de l’Hospital Taulí, ja que hem estat testimonis, en primera persona, de les queixes diàries per part dels mateixos professionals, sobretot pel conjunt del cos d’infermers que pateixen una situació d’estrès constant amb molt més treball del que poden donar resposta, amb torns consecutius de dotze hores, i amb una reducció evident de personal, fet que, sens dubte, acaba afectant la seva capacitat de resposta, i per tant una bona cura dels pacients.
Una situació que els mateixos professionals ens han traslladat a les famílies dels pacients i que ens han demanat, de manera reiterada i insistent que denunciem com a famílies afectades, ja que ens han traslladat que és una situació que han patit de fa temps, però que, sens dubte, el mes d’agost es veu incrementada per la reducció de personal.
En els dies que portem ingressats hem viscut situacions difícils d’entendre i que mostren com a mínim un desordre evident en la gestió, i entenem que greu en el funcionament hospitalari, com, per exemple, que una doctora et recepti un medicament i ens enviï a comprar-ho a la família a una farmàcia, per segons ella mateixa ens transmet, “hi ha manca d’aquest medicament a l’hospital”, i que aquesta petició sigui contradita per una infermera dient sí que en disposaven, quan finalment no n’hi havia. O haver d’esperar fins a dues hores perquè un infermer pugui subministrar un calmant, pautat pels doctors, a un pacient que pateix un atac de dolor fort, per manca de personal amb el que això implica de patiment afegit pel malalt i de retruc pels familiars que l’acompanyen durant el seu ingrés i que veuen impotents que no es rep una atenció efectiva en un temps acceptable.
Una manca de professionals que ha obligat a familiars haver d’actuar com auxiliars d’infermeria, sense tenir-ne cap coneixement ni preparació, i entre d’altres, haver de preparar i canviar els llençols dels llits dels nostres malalts, canviar-los els bolquers o ajudar-los a anar al servei, per la demora constant en la petició d’ajuda per part dels professionals sanitaris que no donen l’abast, i que això sí, ens han agraït en més d’una ocasió l’ajuda prestada, tant és així, que l’armari on hi ha el material com tovalloles, llençols, coixins, etc. s’ha convertit amb un autoservei on tothom agafa allò que necessita per tal d’assistir als seus de la millor manera possible.
Per tant, una reflexió en veu alta, que ens serveix fer ampliacions d’espais, com la que soferta pel principal centre hospitalari de la nostra ciutat, i que els responsables polítics es facin la fotografia per sortir als mitjans de comunicació, i ho venguin com un gran avenç assistencial, quan en realitat els edificis nous creats no s’omplen alhora de personal mèdic que doni respostes reals i eficients durant tot l’any a qui ho necessita.
Una queixa dirigida a la direcció de l’Hospital Taulí i als seus màxims responsables, que esperem puguin llegir aquestes línies des de les seves localitats d’estiueig mentre gaudeixen dels seus dies de descans, però que els hauria de servir per entendre que la baixada del ritme de la ciutat al mes d’agost, en cap cas, pot tenir la mateixa interpretació en quelcom tan necessari com és la sanitat pública i que en aquest cas no és de qualitat, sinó del tot deficient, malgrat l’esforç dels seus desbordats professionals.
Senyors, la salut no fa vacances!
Foto portada: una pacient de l’hospital Parc Taulí menjant-se un iogurt amb un abaixa-llengües per manca de culleres de plàstic. Autor: cedida.
