CARTES DELS LECTORS
Ernest Espinós, soci 47.113 del CNS
El passat dia 23 de setembre el Comitè d’empresa, molt afí a l’actual Junta Directiva i sense cap esperit de veritable lluita pels drets dels treballadors, va signar un acord amb el Club que ha fet fora a 14 persones amb indemnitzacions de 22 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitats. El que marca la llei són 20 dies amb el mateix topall de mensualitats, o sigui l’acord es paupèrrim. El motiu dels acomiadaments mitjançant ERO no serà per causes objectives econòmiques -com el vigent ERTO ETOP que explicarem a continuació- sinó que seran causes objectives tècnic-organitzatives, o sigui un motiu que no necessita de la pandèmia per justificar-ho i el que veritablement amaga és que permet a la Junta Directiva fer fora a treballadors que, directament, fan nosa.
Convé dir que des dels inicis de la pandèmia, entre jubilacions anticipades i acords amb treballadors que volien marxar, el Club ha passat de 119 treballadors a 101, sense comptar mai en aquestes xifres als esportistes, que també són treballadors del Club, però que semblen intocables.
També convé explicar una mica la situació actual ja que és una mica complexa:
Des dels inicis de la pandèmia bona part dels treballadors pateixen un ERTO per Covid-19 o de força major (la majoria treballant al 50 per cent de la seva jornada laboral, alguns amb un percentatge superior i d’altres amb un grau d’afectació del 100 per cent, o sigui sense treballar). Aquest tipus d’ERTO ha estat prorrogat pel govern fins el 31 de gener del 2022, o sigui, els treballadors fins ara afectats continuaran cobrant el 70 per cent de la part de la seva jornada laboral que no treballin.
Per als treballadors que fan tota la seva jornada laboral i no estan afectats per l’ERTO per Covid-19, al novembre del 2020 el comitè va signar un acord amb l’empresa d’iniciar un nou ERTO per causes objectives o ETOP (diferent al de la Covid-19) de cinc dies al mes a l’atur així com una reducció salarial segons salari (del 3 per cent al 13 per cent de reducció). La reducció salarial d’aquest ERTO ETOP va acabar el passat 31 d’agost, o sigui, aquests treballadors han recuperat el seu salari però encara patiran els cinc dies d’ERTO fins a 31 desembre 2021.
Amb tot aquest panorama, ERTO COVID i ERTO ETOP, després de quasi bé dos anys d’estalvi per part del Club en nòmines de treballadors (i del cobrament de les ajudes de la Generalitat i de l’ajuntament de Sabadell, prop de 200.000 euros), la Junta Directiva a més a més decideix fer ara aquest 14 acomiadaments, que situaran a la plantilla que treballa directament pel soci en 87 (insisteixo, sense tenir en compte a esportistes).
És una xifra suficient per prestar tots els serveis als socis en condicions òptimes de qualitat? Quins criteris s’han seguit per elaborar la llista de les persones acomiadades? Sembla que els criteris de sempre al Club: amiguismes i interessos.
Dues persones acomiadades de recepció (una amb una antiguitat de més de 45 anys a l’entitat i altra amb greus problemes de salut); tres persones de les quatre treballadores de guarderia (misteriosament la persona no acomiadada és familiar directa d’un membre del comitè) servei que des de fa temps volen externalitzar; tres persones de l’àrea de salut, servei que també hi ha la clara intenció d’externalitzar; quatre monitors d’activitats dirigides; una persona de secretaria d’escola esportiva amb més de 25 anys d’antiguitat a l’entitat; i una persona del departament de màrqueting que portava temes de Publicitats i Patrocinis i, a la vegada, era el Responsable de Protecció de Dades del Club.
Si s’hagués allargat, per exemple, un any més l’ERTO ETOP de cinc dies al mes i els treballadors afectats pels ERTO COVID, un cop acabada la prorroga a 31 de gener del 2022, haguessin passat a aquest ERTO ETOP, s’haguessin pogut salvar llocs de treball? No ho sabem perquè per part del comitè no ha volgut lluitar massa per evitar acomiadaments i, per part de la Junta Directiva, el moment és perfecte per fer fora a baix cost a persones que, per motius estrictament arbitraris, no volien més al Club.
Ni la nefasta Junta Directiva anterior es va atrevir a fer un acomiadament col·lectiu d’aquestes característiques davant la dolenta situació provocada per la crisi del 2012 i es va fer un ERTO ETOP de dos anys.
Bona part dels treballadors del Club van votar SÍ a fer aquest acord entre comitè i Club, sota l’amenaça de si hagués sortit que NO, els acomiadaments haguessin estat 22 en comptes de 14 i amb una indemnització mínima de 20 dies a més d’amenaçar també d’allargar l’ERTO més enllà del 31 desembre de 2021 fins al mes de maig del 2022. Aquesta Junta sabia perfectament que hi ha molts treballadors esgotats de retallades de sou i d’esgotar dies d’atur amb l’ERTO ETOP i han fet una jugada perfecta: plantejar una situació apocalíptica en la que els treballadors escollirien sempre en funció dels seus interessos personals i no col·lectius, per això l’ERO de 14 persones era evident que sortiria endavant sota la mirada còmplice o, si més no, d’espectador passiu del comitè d’empresa.
Per acabar, a començaments del mes de març del 2020 el Club es situava en 27.186 socis i ara a l’octubre del 2021 es situarà a prop dels 22.000.
La xifra dels 7.000 socis perduts per la pandèmia ja s’està retallant poc a poc: les altes d’aquest estiu es situen a nivells del 2019, la recuperació està en marxa, és una recuperació lenta però el que no es pot pretendre és que sigui igual de ràpida que la pèrdua de socis per la pandèmia. Ningú nega la dificultat de gestió d’una crisi d’aquestes característiques, però la capacitat d’autocrítica d’aquesta Junta es mínima. La majoria de socis donats de baixa ho van fer perquè no van veure amb bon ulls pagar la quota sencera els mesos que el Club va estar tancat, aquesta Junta no va saber demostrar cap tipus d’empatia i va fer dues categories de soci: els ‘bons’ que pagaven sense parlar, i els que no volien pagar els mesos tancats però sí continuar sent socis. Es evident que fer pagar 0 els mesos tancats era inviable, però des del 13 de març del 2020, abans de generar el rebut del mes d’abril, van tenir temps d’analitzar la situació i cobrar només meitat de quota -al mes de maig sí que ho van fer, forçats per l’allau de baixes-, i amb el nou tancament del novembre, malgrat haver comentat per xarxes i al seu web que cobrarien meitat de quota, finalment ho van fer únicament als socis que ho demanaven per un qüestionari web. I el drama també, per aquest socis donats de baixa, es que no els pots recuperar malgrat que volguessin tornar perquè tenen un deute que no estan disposats a condonar. “Ho hem fet el millor que hem pogut”, va dir el president de l’entitat a TVSabadell.
I el més trist de tot és que res d’això ha transcendit a la llum pública (tasca també del Comitè d’empresa) i el Club i la seva Junta Directiva continua rebent suports, l’últim el passat 6 d’octubre quan l’ajuntament de Sabadell va renovar el seu suport a la participació dels equips de waterpolo del Club en competicions europees.
Foto portada: el president del CN Sabadell, Claudi Martí. Autor: David B.
