CARTES DELS LECTORS
Ernest Espinós. Soci del Club Natació Sabadell núm. 47113
En resposta a l’escrit amb data 22/10/21 de la sòcia del CNS, la Sra.Marta Ruiz i per al·lusions directes, m’agradaria poder contestar algunes de les qüestions que planteja en el mencionat article d’opinió.
On vostè diu:
“Considero que, darrere d’aquesta carta, que pretén mostrar empatia, hi ha un sarcasme capaç d’aprofitar-se del dolor que pateixen algunes persones per un interès personal.”
El sarcasme és una burla mordaç, corrosiva i sovint ofensiva sobre quelcom, per tant em podria dir com he faltat al respecte al dolor que pateixen algunes persones? I quan diu algunes persones puc entendre que es refereix a les persones acomiadades. La realitat és que precisament per respecte a aquests treballadors i treballadores vaig escriure el meu article, justament per denunciar els seus acomiadaments i l’absolut silenci a la premsa sobre aquest tema.
On vostè diu:
“Li recordaré que la Junta anterior, dirigida per Miquel Torres, al setembre de 2011 va acomiadar nou persones al·legant problemes econòmics”.
Com vostè molt bé diu, van ser 9 acomiadaments, segurament injustos, provocats per el tarannà personalista del President Miquel Torres, però van ser acomiadaments individuals, no vinculats a un Expedient de Regulació d’Ocupació pactat amb el comitè d’empresa com ara ha passat. Vostè mateixa va ser una de les acomiadades, va fer la seva pertinent denúncia i si no vaig errat la va guanyar. Al cap d’uns anys i en aquesta actual legislatura fou novament contractada pel president del CNS el senyor Claudí Martí (vicepresident econòmic en la Junta Directiva del senyor Carles Ruiz).
Vostè ho enfoca tot a les “lluites” encara latents entre l’anterior Junta Directiva i l’actual i si em permet, s’equivoca. Aquí del què es tracta és d’exercir una gestió adequada dels recursos de l’entitat on es contemplin els objectius del Club i la justa consideració a tots els treballadors, socis i esportistes.
On vostè diu:
“On era aleshores vostè, senyor Espinós? No recordo que es pronunciés mai al respecte de tantes injustícies”.
Doncs novament s’equivoca si es pensa que no vaig ni vam fer res, no només jo, sinó un conjunt de socis i sòcies que no estàvem d’acord en la direcció que portava la Junta Directiva encapçalada pel Sr.Torres.
On era? Em pregunta. Li responc: Donant suport de manera activa a la plataforma Fem Net CNS perquè li puc ben assegurar que en cap moment vaig estar d’acord amb els acomiadaments del senyor Torres ni amb moltes de les accions empreses en la seva gestió. De fet, varis membres de la Junta del Consell d’Honor en aquell moment, i a iniciativa meva, vàrem dimitir per no estar d’acord amb les accions i actitud de la Junta Directiva.
El que sí em pregunto on és ara la plataforma Indignats CNS, potser els sembla correcte tot el què està passant al Club?
Per tant potser deixem de banda el tema dels interessos personals, oi?
On vostè diu:
“És molt fàcil culpar el Comitè d’Empresa, com fa vostè, però la realitat és que el Comitè d’Empresa va deixar que els treballadors i les treballadores decidissin el seu futur. I sap quin va ser el resultat? 68 vots a favor, 10 en contra i un vot nul. Aquesta és la penosa realitat. La companyonia fa anys que no s’estila”.
Està clar que no s’ha llegit bé el meu article, el fet que vostè es pren això com una lluita entre Juntes Directives la cega totalment. És evident que en les votacions sortiria un SÍ, perquè la trista realitat és que els treballadors en moments així sempre acaben votant en funció dels seus interessos particulars i ja estan farts de soportar baixades de sou i estar en un ERTO ETOP que fa esgotar dies d’atur. En una cosa sí que té raó, l’esperit de lluita dels treballadors del Club (com passa molt sovint a tot arreu) és gairebé nul i això ho sap la Junta que ha pressionat i amenaçat amb allargar l’ERTO ETOP i fer més acomiadaments si no es signava l’acord presentat. Però que el treballador del Club hagi posat el benestar individual per sobre del col·lectiu no treu que el Comitè hagués pogut lluitar un millor acord, els enllaços sindicals estan protegits per llei justament perquè puguin actuar presssionant sense por a represàlies i en aquest cas poca lluita s’ha vist, bé potser és que avui en dia la lluita sindical és molt diplomàtica i de despatxos, en tot cas, si és així, ho sento molt per la lluita sindical. Tots hi perdrem molt.
On vostè diu:
“Per acabar, si realment el que vol fer és un relat just i sense mala intenció, hauria d’haver dit la veritat -no sé si en el seu escrit hi havia desconeixement o mala llet- i és que, de set treballadores de la guarderia -no quatre, com vostè va dir-, quatre han estat reubicades i tres, per desgràcia, han estat acomiadades. Però a vostè no li interessa un relat real, ja que el seu discurs, lluny de voler denunciar res, té un tema personal al darrere i, per dissimular, pretén presentar-se com un salvapàtries”.
No vull presentar-me com a res, arriba una edat que els motius aspiracionals ja no ens complauen, només ens complau la realitat, el dir les coses tal com són i justament per aquest motiu, per dir les coses tal com les veig i les considero denuncio tot allò que em sembla malament, injust i decebedor.
A l’inici del seu article, molt de passada diu que tampoc està d’acord amb els acomiadaments però no hi ha absolutament cap crítica a la gestió d’aquesta Junta Directiva i sembla més ofesa per les meves crítiques que no pas pels acomiadaments en sí.
Malgrat que vostè faci una altra carta per contestar aquesta, jo ja no la replicaré no voldria arribar a banalitzar l’assumpte del què tractem ni caure en desacreditacions ni malentesos.
La meva consciència està tranquil·la, sóc un soci des de sempre implicat, un lluitador sindical i veïnal i denuncio el que considero injust, res més.
Foto portada: la cursa del CN Sabadell, al seu pas per la seu de Covadonga. Autor: David B.
