En llegir la frase anterior, tothom pensarà que parlem del nostre gran hospital, però en realitat ens referim al parc que hi ha al davant. El Mahdi era una persona sense llar i vivia al carrer, i últimament, a la glorieta del Parc Taulí, el lloc on sempre tornen les persones sense sostre malgrat que la Policia Municipal les fa fora periòdicament. La glorieta, amb la seva bonica teulada, les columnes i la barana, l’espai elevat i les escales d’accés, sembla un casalot elegant enmig del parc. La temptació d’instal·lar-s’hi es massa gran pels qui cerquen un lloc cobert per passar la nit, aparentment segur, elevat, una mica resguardat de la vista dels vianants.
El Mahdi tenia 32 anys. Era alt, prim, amb uns ulls grossos. Bastant solitari. Una mica distant, potser, però molt afable. Alguns amics estaven al cas de la seva vida familiar complicada. Els voluntaris de l’associació Ningú sense sostre li havien portat molts divendres un sopar calent als llocs on pernoctava.
Havia estat dels primers en ocupar l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, el setembre de 2025, amb la il·lusió que els deixarien romandre en un pis que, a primera vista, feia bastant goig. Hi va fer bona relació amb una colla de subsaharians amb qui compartia escala. A la Caserna, hi van arribar a viure més de 40 persones sense llar, fins que els van treure al carrer per unes raons de seguretat que mai no van entendre. Com si fos més segur dormir en un portal, una nau abandonada o un parc públic.
El Mahdi no va tenir sort al nostre país. Errors propis, circumstàncies desfavorables i barreres insalvables l’havien reclòs als carrers de la ciutat on, fa uns mesos, un cotxe el va atropellar i li va fracturar alguns ossos. Aleshores sí que el van dur a l’Hospital Taulí, on es va recuperar. Darrerament intentava obtenir el passaport per participar del procés de regularització extraordinària. No ho va poder fer.
Sabadell acumula als seus barris quatre centenars de persones sense llar. Liderem, rere Barcelona i Badalona, el ranking català, segons el Síndic de Greuges. Terrassa, amb més població, en té poc més de la meitat que nosaltres.
I ara ens trobem amb un jove que mor al carrer…, al costat de l’hospital que, molt probablement, l’hauria pogut salvar. Quan es va agreujar, no sabem per què, era tot sol i no va rebre l’ajuda de ningú.
El Mahdi vol dir “el ben guiat”. Tan de bo que el nostre amic trobi el millor Guia cap al Descans i la Pau que mai no ha tingut entre nosaltres.
Recordant la Resu Fernández, tota la vida atenta a les necessitats dels més febles
