Si has passejat per Sabadell segurament hagis vist algun cartell anunciant una conferència, un curs de filosofia, o una activitat cultural. Xerrades amb temàtiques tan variades com la vida de Nikola Tesla, la filosofia de Plató, l’univers, o els mites catalans. Totes elles organitzades per Associació Cultural Nova Acròpolis. A primera vista no sembla especialment preocupant. Però ho podria ser.
Revisant el programa de la Festa Major de Sabadell em va sobtar la presència de Nova Acròpolis dins les activitats proposades. En concret, la programació anunciava una activitat organitzada per aquesta entitat per al dissabte 5 a les 19h: “Diàleg filosòfic. Qui soc?”.
La pregunta que jo em faig és una altra: quines comprovacions fa l’Ajuntament abans d’incorporar a la seva programació oficial una entitat sobre la qual existeixen antecedents i advertiments com els que envolten Nova Acròpolis?
Perquè la controvèrsia no és nova. Existeixen documents oficials, informes institucionals i resolucions judicials que permeten conèixer què s’ha dit sobre Nova Acròpolis al llarg de les darreres dècades. Comencem:
L’any 1995, una comissió d’investigació de l’Assemblea Nacional francesa va incloure Nouvelle Acropole (la Nova Acròpolis francesa) entre els moviments sectaris estudiats pels serveis d’informació francesos. L’informe parlamentari recull que els Renseignements généraux havien inclòs l’organització entre els moviments que presentaven algun dels indicadors utilitzats aleshores per identificar situacions de risc sectari. El mateix informe esmenta, a més, Nouvelle Acropole entre les organitzacions respecte de les quals el Ministeri de l’Interior havia assenyalat problemes relacionats amb l’ordre públic.
L’any 2000, l’Audiència Provincial de Madrid es va haver de pronunciar sobre un procediment per calúmnies i injúries relacionat amb afirmacions públiques sobre Nova Acròpolis a un programa de televisió. La sentència recull documentació sobre l’organització, descriu les controvèrsies existents al voltant de la seva ideologia, simbologia, finançament, estructura i activitats, i assenyala que Nova Acròpolis havia estat classificada dins de la categoria de “sectes destructives” a la literatura especialitzada. A la documentació aportada al procediment s’hi descriu un sistema d’organització i disciplina amb “entrega total”, salutacions “a la romana”, entrenament en utilització d’espases i altres armes, uniformes, difusió d’una teosofia que parla d’una “nova raça espiritual” i “superhomes”, i documentació sobre tàctiques sexuals de captació. El tribunal va confirmar l’absolució dels acusats i, per tant, no va condemnar les expressions crítiques contra Nova Acròpolis.
Entre 2022 i 2024, l’organisme oficial francès encarregat de la prevenció de les derives sectàries seguia ocupant-se de Nouvelle Acropole. L’informe d’activitat de la MIVILUDES (organisme interministerial del Govern francès encarregat de vigilar i combatre les derives sectàries) dedica un apartat específic a l’organització i assenyala que havia rebut diversos senyalaments durant aquest període. En aquests senyalaments es descrivien, entre altres qüestions, una jerarquia molt estricta, ruptura amb l’entorn habitual i un empobriment significatiu de l’individu. L’informe recull també testimonis relatius a una estructura interna denominada “Forces Vives”, descrita per antics membres i denunciants amb pràctiques de caràcter marcial i una organització piramidal.
I l’any 2026 aquesta qüestió ha tornat a arribar als tribunals francesos. El Tribunal Administratiu de París va resoldre el 12 de març de 2026 un recurs presentat per l’Association lyonnaise Nouvelle Acropole contra la negativa de la MIVILUDES a facilitar-li els senyalaments rebuts sobre ella. La sentència estableix que entre 2020 i 2022 la MIVILUDES havia rebut aproximadament trenta senyalaments relatius a l’associació, alguns dels quals relataven situacions susceptibles de caracteritzar una deriva sectària. El tribunal va rebutjar la petició de l’associació i va mantenir la protecció de les persones que havien realitzat aquests senyalaments.
Existeix un rastre documental que comença, com a mínim, als anys 90 i arriba fins al 2026, passant per una sentència espanyola, un informe parlamentari francès, informes de la MIVILUDES i una resolució recent del Tribunal Administratiu de París. Fora de l’àmbit judicial, es poden trobar nombrosos documents, investigacions i testimonis sobre Nova Acròpolis. Cadascú és lliure de revisar-los i considerar si són creïbles o no.
Amb tot això no obligo a cap ciutadà a creure que Nova Acròpolis sigui una secta. Tampoc significa que totes les persones que participen en les seves activitats pateixin algun tipus de sotmetiment. Però sí que proporciona informació suficient perquè qualsevol sabadellenc i sabadellenca pugui fer-se una pregunta raonable abans d’apropar-se a l’organització.
I considero que aquest és precisament el problema quan parlem de l’Ajuntament. És que ningú al consistori s’ha plantejat aquesta pregunta raonable?
L’Ajuntament de Sabadell ha de decidir si vol donar-li visibilitat institucional a aquest tipus d’organitzacions i, per prendre aquesta decisió, té el dret (i crec que hauria de tenir l’obligació) de conèixer els antecedents públics de les entitats que incorpora a la seva programació.
De fet, el mateix Ajuntament explica que les entitats que volen incorporar activitats a la Festa Major han de presentar una sol·licitud i que les seves propostes són valorades abans de ser incloses. Valorades de quina manera? Què sabia l’Ajuntament quan va decidir que Nova Acròpolis havia de formar part del seu programa oficial de la Festa Major? I què va fer amb aquesta informació?
Si la institució que té entre les seves funcions vetllar per l’interès dels seus ciutadans no comprova amb cura les activitats que promociona per a la Festa Major, qui hauria de comprovar-les?
Com a últim punt vull aclarir que Nova Acròpolis figura, a més, en el repertori municipal d’entitats culturals de Sabadell. Perquè una entitat cultural es pot presentar d’una manera aparentment inofensiva: filosofia, cultura, espiritualitat, creixement personal, voluntariat. Els seus cartells poden semblar exactament iguals que els de qualsevol altra associació. Precisament per això existeixen institucions públiques especialitzades a detectar situacions de risc i protegir els ciutadans i ciutadanes. I precisament per això cal preguntar-se si les institucions locals s’haurien de limitar a comprovar que una associació existeix legalment o haurien de fer alguna cosa més quan existeixen antecedents que aconsellen, com a mínim, informar-se i tenir cautela.
Potser l’Ajuntament coneixia perfectament tota aquesta documentació i va decidir que no era rellevant. Potser no la coneixia. Potser simplement ningú no s’havia fet la pregunta. Quan els vaig enviar un correu electrònic informant sobre aquest tema es van limitar a dir-me que el “traslladaven pel seu coneixement i efectes”. Res més. La xerrada segueix estant al programa de Festa Major a dia d’avui.
Com a sabadellencs i sabadellenques hauríem de parar-nos a reflexionar: Quan veiem un cartell al nostre carrer, qui ha comprovat què hi ha darrere?
Què sabia l’Ajuntament quan va decidir que Nova Acròpolis havia de formar part del seu programa oficial de la Festa Major? I què va fer amb aquesta informació?
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
