CARTES DELS LECTORS
Lluis Farràs Oliver, soci 4099 del CN Sabadell; expresident Consell d’Honor
Ús imagineu un Club on els socis no fossin socis? Sona estrany i gairebé impensable. L’actual Junta del Club Natació Sabadell ha relegat al soci a un paper secundari donant més importància als esports d’elit i les seves inversions estratosfèriques, mentre s’acomiada al personal i les pèrdues continuen augmentant. Però no passa res, la Junta defensa un pla Pedrera infranquejable que en cinc anys encara no ha aportat els beneficis que s’esperaven, o potser si, els socis, com a miners d’aquesta pedrera imaginària, continuen pagant les seves quotes per finançar els esbojarrats projectes milionaris de la Junta que no disposen de cap solvència econòmica. Mentrestant, el soci continua allunyant-se més i més de l’entitat.
El passat desembre es va celebrar l’Assemblea del Club de Natació Sabadell, on es reflecteix la situació actual de l’entitat, es donen missatges institucionals, s’aproven els comptes del curs anterior, del següent i les propostes d’inversió. El Club compta amb més de 21.000 socis dels quals uns 1.100 són compromissaris amb dret a vot i membres de l’assemblea. Lluny de cercar la participació de tots els membres, a la darrera assemblea només s’hi van presentar 34 compromissaris, dels quals 18 eren membres de l’actual Junta, per la qual cosa no és d’estranyar que totes les peticions fossin aprovades.
A aquesta poca participació dels socis compromissaris, cal sumar la cada vegada més desinformació del soci, al qual la Junta no ha convocat en tot l’any a cap assemblea informativa, fet increïble tenint en compte aquests moments tan delicats amb la pandèmia. D’altra banda, no sembla ser el criteri de l’actual Junta del Club seguir la norma de la majoria d’organitzacions de penjar la informació 15 dies abans de l’Assemblea perquè estigui disponible a tots els socis, i així facilitar la informació dels temes a tractar a l’Assemblea.
Els més de 21.000 socis han sigut relegats a un segon pla, i els pocs atletes competitius de l’entitat conformen segons el president actual, l’ADN del club. Les diferents regulacions i acomiadaments de treballadors contrasten amb els fitxatges estrangers de l’esport d’aigua. Sort que tenim un Pla Pedrera, però aquest pla després de cinc anys encara no ha donat el resultat que esperem.
Els comptes de l’any 2020-21 han generat unes pèrdues de -585.923 euros, que sumats als 269.868 euros de la passada temporada, fa que s’acumulin deutes per valor de -855.791 euros. Es presenta a més un pressupost positiu de +19.898 euros, on s’inclou uns 651.000 euros d’ingressos per la nova inversió del Pàdel, que no està contrastada per l’auditoria i de difícil justificació com ingrés. Tot això és una nova versió de la “comptabilitat creativa”, que no té raó de ser en una entitat sense ànim de lucre, i que el que sembla més aviat és no voler presentar a l’assemblea un tercer any de pèrdues, que aconseguirien els -631.102 euros.
El més desolador és que vam sortir de l’Assemblea sense saber cap a on anem, sense plans a mitjà o llarg termini que plantegin els diferents escenaris possibles per a sortir de l’actual situació de crisi. I el que va quedar clar és que continuarem apostant pels equips d’aigua d’elit, fitxant el que sigui necessari i oblidant el Pla Pedrera. Davant una gran crisi de la Covid i una Junta que defensa l’esport d’elit com la raó de ser, el soci, que és el finançador d’aquests recursos, ha estat relegat a un segon pla.
Sempre, però, en aquests moments, el soci hauria de ser el centre de tot i s’hauria de vetllar per ell en tot moment. I és que, és ell en definiFva el que podria ajudar a redirigir la situació actual i a tornar a portar al Club al lloc que es mereix.
