CARTES DELS LECTORS
Manel Garcia Benet, 79 anys
Permetin-me compartir, com a ciutadà humiliat, detalls del correu que he rebut del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, perquè tothom estigui ben al cas i no li passi el mateix que a mi a les Vacances de la Gent Gran:
«Lamento comunicar-li que he DESESTIMAT la seva queixa, considerant que l’Ajuntament ha actuat correctament», em va dir el Síndic, per correu, el 10 de novembre passat, després de la primera queixa que li vaig presentar el 19 de febrer de 2025, i al cap de un any i dos mesos del viatge que no vaig poder fer. I pel qual vaig avançar 890 euros.
En el penúltim paràgraf de la carta/resolució, el Síndic em diu: «El Síndic entén perfectament la seva situació sanitària, donat que la intervenció a la que es va sotmetre era d’extrema importància (en cas de no haver-se pogut sotmetre’s a ella podria perdre de forma irrecuperable l’ull afectat per la dolència) i que l’estat actual del sistema sanitari fa imprescindible realitzar les proves tan bon punt es planifiquen, ja que del contrari la llista d’espera a la que s’enfronta la ciutadania pot resultar en danys físics irreparables.»
Li agreixo que «m’entengui perfectament» perquè sembla que hi posa tot el sentit comú. Per aquesta raó, vaig renunciar a fer el viatge a Venècia, i la meva parella va haver d’anar-hi sola. Vaig haver anar d’urgència al Taulí i m’hi van donar hora al cap de tres setmanes, ja en temps de viatge començat.
Però, en el darrer paràgraf, el sentit comú sembla que decau, i el Síndic rema a favor de l’Ajuntament: «Si més no, posant en comparació tota la resta de resolucions, casos i resultats que s’han dut a terme durant aquest any, no queda altra opció més que desestimar la queixa.»
Però com quedem: entén la meva queixa o no l’entén? Però, per si no em quedava clar, el Síndic remata, al final: «Tot i així al Síndic li agradaria recordar-li que sempre que ho necessiti i cregui convenient pot contractar una assegurança addicional a l’oferta de l’Ajuntament, que cobreixi altres aspectes i amb condicions diferents i potser més adequades per la casuística de la que estem parlant.».
No és aquesta recomanació final la demostració que això de les Vacances de la Gent Gran no està prou ben organitzat? Pel mig, hi ha els arguments; especialment, que la meva malaltia no era prou important i que podia esperar:
«L’Ajuntament lamenta profundament la situació viscuda pel Sr. García i entén les circumstàncies excepcionals que han motivat la seva petició. No obstant això, el Programa de Viatges de la Gent Gran es gestiona mitjançant contractació amb agència de viatge externa, les quals estableixen les condicions de cancel·lació en les acceptacions signades per les persones participants. En el cas concret del Sr. García, la reserva que es va formalitzar aplica una política de cancel·lació que contempla la penalització del 100% a l’import abonat fora del termini establert, o no ser que sigui per una causa mèdica sense preexistència prèvia abans del viatge o altre motiu acreditat mèdicament. Aquesta política va ser comunicada prèviament a la persona inscrita, tal com li indiquem a continuació. Els informes aportats. requerits fins a quatre vegades pel Sr. García han estat insuficients ja que només consten referències genèriques al servei d’oftalmologia o a la intervenció, però sense detalls clínics sobre el tipus d’operació, tractament o prescripció mèdica.»
Jo m’havia refiat del que la senyora alcaldessa ens va dir a la reunió de comiat: que, amb un certificat mèdic, ens tornarien els diners si teníem algun problema que ens impedís viatjar. He lliurat tots els informes que m’han volgut donar al Taulí, fins a quatre. La senyora alcaldessa podia haver avisat millor, no?
A la vista del tracte rebut després del temps forassenyat de contesta d’un i de no contesta de l’altre (vaig fer la mateixa sol·licitud per escrit el mes de febrer a l’Ajuntament), i a la vista del fet que no volen assumir-ne responsabilitats perquè les assegurances cobreixen molt poc, em permeto donar un consell a qui vulgui anar a les Vacances de la Gent Gran de l’alcaldessa: QUE NO US PASSI RES, EH, SI HI ANEU!.
Entenc que vaig signar un contracte, quina lletra petita justifica que, legalment no em tornin els diners pagats. Però si a la meva parella, que va anar sola al viatge, la posen en habitació compartida, pregunto: no tinc dret a rebre l’estalvi d’una habitació i d’uns àpats que l’agència Duero es va estalviar? Estalvi indegut, entenc.
Crec que hi ha molt a millorar en els Viatges de la Gent Gran, que en la propaganda són de l’alcaldessa, i en la realitat no assumeix cap responsabilitat. Els partits de l’oposició se’n haurien de fer ressò. I, finalment, si hi ha altres damnificats dels Viatges de la Gent Gran que vulguin fer colla amb mi, que m’escriguin a lancelot-bgm@hotmail.es
