Ernest Espinós, soci del CNS 47113
El Club Natació Sabadell, tota una institució a la ciutat i de les entitats esportives catalanes amb més socis, es va fundar el 16 de gener del 1916, farà ja 105 anys de vida. La seva primera seu fou el bar del cinema Imperial de la Rambla, una entitat que va néixer per potenciar els valors de la competició però també els de l’amistat, la igualtat i la solidaritat, els mateixos pels quals el 2005 la Generalitat li va atorgar la medalla de la Creu de Sant Jordi. Per això mateix dos anys més tard, al 2007, per mantenir i potenciar aquests valors i fomentar l’esport, la salut i la cultura es va constituir la Fundació del club.
Per ell han passat fins ara una vintena de presidents, dels quals en Carles Ibars Montoriol ha estat el més longeu, amb 23 anys al càrrec (1980-2003), qui va projectar les noves instal·lacions a Can Llong. El CNS ha passat per èpoques política i econòmicament molt difícils, però gràcies, i com dèiem anteriorment, al pes d’aquesta entitat a la nostra ciutat i al país per sort sempre s’ha acabat trobant una sortida als problemes.
Actualment s’hi sumen masses, pèrdues de 250.000 euros, una reducció del pressupost de dos milions, un deute històric massa elevat -entorn dels 24 milions d’euros-, una forta davallada del número de socis -un 30 per cent- per la situació generada per la Covid, decisions erràtiques i contradictòries de la junta…
Una d’aquestes va ser la posada en marxa el passat desembre d’una campanya de micromecenatge per finançar el programa de base de les seccions -el pla pedrera- i complementar així el pressupost habitual, marcant-se l’objectiu d’uns 200.000 euros extres en total. Si cada soci aportés, posem pel cas, uns 10 euros ja tindríem la quantitat què la junta proposa, però ens preguntem, com suposo altres socis i sòcies es deuen fer, per a què s’acabaran utilitzant aquests diners: per la pedrera o per organitzar campionats, per fitxar waterpolistes i nedadors d’elit, per competir copes i lligues europees…?
Malgrat la crisi i situació que patim podem posar alguns exemples d’aquest tipus, com el fitxatge per 60.000 euros de Bernat Sanahuja, waterpolista del CN Terrassa, fitxatges de diferents jugadors internacionals de diferents països, contractació de José Antonio del Castillo del CAR de Sant Cugat, estades a Font Romeu i a Verona pels esportistes d’elit i així anar fent. Mentrestant les instal·lacions del carrer Montcada estan patint una forta davallada en el seu manteniment, com els serveis pels socis, la situació dels seus treballadors, etcètera.
Avui podem dir sense por a equivocar-nos que aquesta junta ha perdut totalment la confiança que molts vam dipositar amb el nostre vot. Si repassem les propostes electorals observem com s’han anat incomplint: major transparència, millor participació, més informació, un veritable pla pedrera, nous estatuts… però el que podem trobar més greu són les declaracions de fa uns mesos del president que ha s’han fet virals entre els associats, on assegurava que volia ser un president d’un club d’elit esportiu i no un nou “DIR”, o sobre el deute, afirmant que els que s’han de preocupar són els bancs i sinó perquè els feien cap préstec.
Nosaltres li voldríem recordar que el Club i els seus associats sempre han sabut conviure amb el binomi esportiu i social i no és la primera vegada que s’ha hagut de recórrer als socis per salvar l’entitat, però cap president es va atrevir a fer unes declaracions de tipus elitista amb una situació econòmica tant greu.
A principis d’any la junta van demanar una rebaixa de sou als treballadors del 12 per cent amb l’amenaça de què si no acceptaven tindrien què disminuir la plantilla, a més d’incloure a bona part en ERTO. Però els què tenim experiències passades sabem que l’objectiu de la junta era situar primer que els treballadors i treballadores reconeguessin la situació de crisis per així tenir en els propers mesos més fàcil una possible reducció de plantilla.
La plantilla i el comitè heu de saber què teniu al vostre costat un grup de socis i sòcies per la defensa de l’estabilitat d’aquesta i poder recuperar la pèrdua del salari, prioritzant aquesta per sobre de més fitxatges i inversions en seccions d’elit. És per tot això que avui la solució només pot passar per la dimissió de l’actual Junta, i per la convocatòria d’una gestora de socis i sòcies què es facin càrrec de la gestió del nostre estimat club.
Foto portada: instal·lacions del CN Sabadell a Can Llong. Autor: CN Sabadell.
