CARTES DELS LECTORS
Anna Griera
Cada dia a les sis, més o menys, ens trucàvem amb la Missi i parlàvem de les nostres petites coses del dia… i de la nit. Doloret aquí, doloret allà, avui sortirem una miqueta, repassada a les notícies i els polítics, que ens treien de polleguera. “Pobra Catalunya!! Pobre català!!”, dèiem sovint. Però ens emocionàvem amb els nostres, és clar, la bona gent d’aquí i d’allà. O sigui, compartíem, xerràvem, recordàvem, fins que ella o jo mateixa, ja dèiem que prou. Que si l’esquena, les manetes, o els ullets i un llarg etcètera. “Fins demà” dèiem. I ens desitjàvem un bon descans.
Ja no hi haurà més trucades ni xerrameca. La tarda s’ha quedat buida. La Missi ja descansa, després de quatre anys de metges, pastilles, proves i més proves fins que el seu cor generós ha dit prou. Tenia deu anys menys que jo. La Clara, l’Àlex, l’Anton i el Mauri, els seus nets tan estimats la trobaran a faltar. Els fills, Miquel, Dan, Ruth i Anna, la seva cunyada Isabel, nebots Alèxia i Oscar, amics i amigues i lAntònia que tan bé lha cuidat i amb tant d’amor, durant tant de temps.
Jo, a les sis de la tarda, cada tarda, hauré d’aprendre un dia rere l’altre, que ja no hi haurà més trucades.
Testimo Missi, germana petita, et porto al cor.
