ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós i Alejandro García, Membres del Moviment Veïnal del Sud
El pròxim 21 de desembre farà tres anys de les últimes eleccions a la Generalitat, amb la conformació de l’autoanomenat ‘govern efectiu’ de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que malgrat el sobrenom durant aquest dos anys només han aprovat una vintena de lleis, la majoria de les quals són modificacions per pretesament, millorar la vida dels seus ciutadans, lleis que han afectat a diferents sectors; industria, turisme, salut, polítiques socials, etcètera. Lleis que evidentment tenen un contingut ideològic del que en teoria representa, el que diuen ells, un Govern de ‘centre-esquerra’. Potser la més representativa, en aquest sentit, és la darrera creació (07/2020) de l’Agència de la Natura.
Sigui com sigui, aquest ha estat un govern que durant aquests tres anys ha passat per diferents crisis internes fruit de les diferències estratègiques entre socis, des de la sentència als presos polítics, a la famosa pancarta de la Generalitat que ha portat al MHP Quim Torra al Tribunal Suprem, qüestió que juntament amb la crisi generada per la pandèmia pot modificar altra vegada el calendari electoral i les esperades eleccions que tothom prepara des de fa temps.
Independentment d’aquestes, el govern va aprovar en juny la creació d’un grup de treball -Catalunya 2022- per dissenyar la sortida a la crisi de la Covid-19, amb la participació d’una trentena d’experts coordinats per Genís Roca i Victòria Alsina que lideraran el projecte en el que s’espera participin unes 400 persones de diferents àmbits. Els primers documents resultants, però, s’esperen al febrer de l’any vinent, i les propostes sorgides d’aquests s’executarien a partir de l’any 2022, amb un més que segur nou executiu català.
Cal assenyalar, a més, que bona part d’aquesta llista de personatges que integren el pinyol del projecte estan vinculats, a part d’alguns catedràtics i experts en matèries com urbanisme o turisme, a l’activitat privada com a directors o consultors d’empreses com Mediapro, Vilynx, Ouishare, RedPoints, BioCat, Ficosa o la Mallorquina. També sorprèn que només hi hagi dues persones més vinculades al món polític, ex-diputats al parlament per JxCat (Oriol Amat) i el PSC (José Antonio Donaire), malgrat s’entén que hi són com a experts en la seva matèria.
Malgrat la idea d’un gran projecte de país per articular una resposta global a les crisis -no oblidem que a més de la pandèmia en tindrem d’econòmica i climàtica- pot ser seductora, caldria considerar, i en relació al que hem assenyalat anteriorment de l’escassa activitat de govern, quines idees ofereixen els partits representats al Parlament en aquests afers i com pot ser possible que ens estiguin reconeixent que fins el 2022 no hi haurà cap estratègia. En teoria, tot i conèixer la perversió democràtica del sistema, quan anem a votar el primer que pensem és quina organització política pot defensar millor les nostres idees com a societat i quin país volem, i per tant confiem que els diputats i diputades sabran organitzar aquestes amb lleis i propostes, tenint en compte que la majoria són experts, llicenciats o doctorats de diferents branques del coneixement, són persones -o això ens diuen- capacitades per desenvolupar accions davant qualsevol problema què, com ara, ens ha portat la pandèmia de la Covid-19. Tampoc oblidem que a més del Parlament, la pròpia Generalitat compta amb un petit exèrcit de funcionaris i funcionàries amb una alta preparació.
Així doncs, sorprèn -o no tant- la dinàmica actual de deixar en mans d’experts la política a desenvolupar, amb continues comissions o grups que alenteixen encara més el ritme d’un país que porta massa temps sense projecte, més enllà d’un horitzó de llibertat. Però fins llavors, què cal fer? Aquest model tecnocràtic com veiem no és neutre precisament, el món empresarial té un paper predominant i afectarà naturalment a les seves conclusions, que aniran de ben segur en consonància amb les crides a noves retallades d’entitats internacionals i europees, polítiques de privatitzacions i en benefici de les minories que una vegada més s’ompliran les butxaques, com ja va ocórrer durant la passada crisi del 2008 amb la resposta del govern d’Artur Mas.
Nosaltres considerem que per defensar-nos de les greus crisis i sortir reforçats com a país cal potenciar les polítiques valentes i progressistes, com ara la recuperació dels serveis públics, les polítiques socials com la renda bàsica, resoldre la problemàtica de les residències privades, la construcció d’habitatges públics, la gestió i control dels lloguers, potenciar l’economia col·laborativa, la creació d’una gran banca pública catalana, polítiques fiscals més justes, protecció laboral, reindustrialització de l’economia nacional, potenciar l’equilibri territorial i ecològic, etcètera.
Aquestes polítiques -ben lluny de les receptes neoliberals del 2008 i que volen tornar a imposar- no poden demorar-se més temps, cal actuar amb urgència per evitar una catàstrofe que ja truca a casa nostra, i malgrat sempre és important la participació de la societat civil i d’entitats, el propi govern i el Parlament de Catalunya han de tenir propostes pròpies i debats profunds més enllà de les batalletes electoralistes i la mediocritat amb la que ens tenen acostumats. Esperem que amb un nou executiu es superi d’una vegada aquest impasse i puguem desenvolupar la Catalunya del 2022 que volem, lliure i socialment justa.
