ARTICLE D’OPINIÓ
Ferran Ruz i Joan Cuscó, Jovent Republicà de Sabadell.
La història de Sabadell i el Ripoll sempre han anat de la mà. No es pot entendre l’evolució històrica de la nostra ciutat sense aquest curs d’aigua, un dels principals rius que vertebren el Vallès. Can Roqueta, Arraona, l’Horta Vella, la séquia Monar, els molins i, més tard, els vapors: tota la nostra història es lliga al nostre riu. Aquesta relació d’equilibri es va mantenir durant milers d’anys fins que l’arribada de la fervor industrial del segle XX va esprémer els recursos naturals del nostre rodal finsa convertir el Ripoll i tota la conca del Besòs en una claveguera a cel obert, la més contaminada de tot el continent europeu.
Avui, després de dècades de lluita i gràcies a la feina incansable de les institucions i la societat civil, tornem a gaudir d’un Ripoll que no és perfecte, però que torna a assemblar-se una mica més a allò que un dia va ser. Tot i la feina feta, cal continuar avançant en la recuperació dels valors mediambientals del Parc Fluvial del Ripoll, un espai de transició entre un rodal agroforestal d’alt valor ecològic i paisatgístic i una ciutat densament poblada de 215.000 habitants i amb una elevada necessitat d’espais oberts. Malgrat tot, la greu crisi ecològica i social que vivim sembla que no és suficient per fer veure al govern sociovergent de la ciutat el valor ecosocial del riu Ripoll. El model pel qual aposta el govern municipal és el de la sobrefreqüentació, l’enjardinament i –el pitjor de tot– la privatització de l’espai públic.
El nostre riu és un espai natural, i hem d’avançar cap a potenciar-ne els valors, renaturalitzant-ne la llera i eliminant-ne totes aquelles infraestructures obsoletes que el fragmenten i que el fan menys resilient davant els reptes del canvi climàtic. El seu valor com a espai de lleure per als ciutadans ha de ser compatible amb el foment de la biodiversitat i de la sobirania alimentària, i, per tant, no pot ser l’espai per a activitats econòmiques de gran envergadura que no el respectin. Si bé ja fa dècades que la ciutat en fa un gran ús, ha estat amb la pandèmia que encara s’ha fet més evident la necessitat de cuidar allò que tenim a tocar de casa.
És per això que el Jovent Republicà ens posicionem obertament i absoluta en contra del Sabadell SurfCity i del pla que el govern municipal té per al rodal. Darrera d’aquest eslògan, s’amaga un macroprojecte que pretén especular amb el sòl del Ripoll i que portarà a perdre el potencial que té el nostre riu com espai verd de qualitat i proximitat.
Els beneficis per a la ciutat costa veure’ls-hi: l’Ajuntament i els promotors han avançat que les entrades tindrien preus «populars» d’entre 30 i 50 euros la sessió. Si a això hi sumem el lloguer de la taula, el neoprè i la lliçó de surf, el preu es dispara. No sabem del cert en quin univers viu la nostra alcaldessa per considerar que aquests costos són assequibles per a la major part dels sabadellencs i vallesans.
D’altra banda, si les previsions dels promotors es fan realitat, l’augment del trànsit als barris del voltant serà molt important, amb les greus conseqüències que això tindria en matèria de places d’aparcament i, sobretot, d’emissions. Tot plegat lliga molt amb els plans de Marta Farrés per convertir el riu en una ronda de la ciutat. A través de la nova rotonda que ha projectat a la carretera de Mollet, es pretén enllaçar amb carretera el sud de la ciutat, Santiga i tot el Baix Vallès amb el camí de Can Quadres fins al centre. Aquesta desviació comportarà un gran trànsit a tocar del riu, augmentant-ne la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, i posant-ne en risc, un cop més, els valors naturals i el caràcter d’espai de lleure i pràctica d’esport.
En definitiva, aquesta jugada no fa més que evidenciar el model de mobilitat pel qual aposta el govern municipal, i demostra que els esforços de l’alcaldessa per convertir-se en una líder en la lluita per la qualitat de l’aire no són res més que fum i engany d’una campanya de greenwashing per netejar la seva imatge davant d’unes polítiques absolutament contràries a valors ecologistes. No ens podem permetre regalar un espai d’aquest valor a un promotor privat que només cercarà el seu propi benefici econòmic i que, si el negoci no funciona, ens hi deixarà un impacte d’impossible reparació i una costosa herència econòmica per a l’Ajuntament. La piscina d’onades és només la punta de l’iceberg d’un rosari d’actuacions que evidencien una visió caduca del Ripoll com a espai buit, urbanitzable i del qual treure’n benefici econòmic a partir de l’especulació immobiliària.
Quan el bustisme governa a Sabadell, el rodal tremola: el zoo a Colobrers, l’especulació a ca n’Alzina, el Quart Cinturó i, ara, la piscina d’onades. Cal que tots els sabadellencs posem fil a l’agulla i ens mobilitzem per defensar els valors del nostre Ripoll i del rodal, que és un espai verd d’altíssima qualitat que diferencia Sabadell de la resta de grans ciutats de la regió metropolitana. Deixem enrere tots aquests projectes megalítics per poder continuar gaudint d’un Ripoll viu i accessible per a tota la ciutadania!
