Entre 2008 i 2026 Catalunya ha patit una sèrie de canvis disruptius que han incidit de forma significativa en la societat catalana, des de la crisi climàtica i la conflictivitat internacional, passant per la crisi econòmica (2008-2012), el procés independentista (2012-2019), la pandèmia de la Covid-19 (2020-2023) i la guerra d’Ucraïna (2022-2026). Aquests canvis han portat els diferents governs a centrar-se en les emergències i en la priorització objectius ideològics, mentre que la gestió i la previsió a mitjà i llarg termini es relegaven a un segon terme i els salaris perdien poder adquisitiu. L’arribada durant aquests anys d’un milió d’immigrants, necessaris per cobrir la baixa natalitat autòctona i la manca de treballadors, ha acabat de tensionar les infraestructures i l’estat de benestar (transport públic, habitatge, sanitat, educació i serveis socials). La repercussió conjunta de tots aquests elements ha augmentat el sentiment de frustració de la ciutadania envers la política i el creixement de l’extrema dreta com opció de poder.
L’Educació és un d’aquests temes complexes i punyents, que cal resoldre, si bé atribuir la responsabilitat de la situació actual i demanar solucions immediates al PSC, que només ha governat en solitari en els darrers dos anys, es pot entendre com a estratègia de desgast polític o de pressió sindical, però no és la millor forma de procedir. Tots els partits que han governat en aquest període han d’assumir la seva part de responsabilitat i els sindicats han d’entendre que negociar no vol dir imposar, sinó arribar a acords que siguin viables i permetin avenços significatius.
El preacord signat pel govern i els sindicats CCOO i UGT abans de l’estiu, reforçat a posteriori amb les millores addicionals incorporades en la negociació amb la resta de sindicats, representa un pas endavant molt important. Els sindicats discordants amb el pacte inicial van acceptar aquest preacord ampliat i van decidir fer una consulta als docents, que amb una participació del 61% votaren en contra amb 65,1% dels vots. Amb un rebuig només del 39,7% si tenim en compte l’abstenció, es va decidir no acceptar el preacord ampliat i continuar pressionant al govern català.
El pressupost de la Generalitat del 2026 aprovat a posteriori destina a educació 8.356 milions d’euros amb un increment del 24,5% respecte al darrer pressupost aprovat del 2023 i incorpora les millores acordades: reforç de l’educació inclusiva, reducció progressiva de ràtios, estabilització de plantilles, impuls dels projectes educatius de centre, desburocratització de les escoles, retribucions dels docents, compensació per pernoctacions, noves places de catedràtics, reconeixement del personal d’atenció educativa i inversions. Així mateix, es desbloquegen diversos temes: currículums, complexitat de centres, model d’acollida i autoritat docent (reconeixement legal de determinades potestats i garanties).
Per atendre la població escolar d’1,6 milions d’alumnes en el 2026, similar a l’any anterior, la plantilla s’incrementa en 1.830 persones fins a assolir la xifra total de 94.422. Aquest increment es desglossa en 1.013 docents, 531 atenció educativa i 196 d’administració i serveis. Les places d’atenció educativa es destinen a donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials. S’estableix també un complement de millora salarial de 1.550 euros anuals per a tots els docents.
Els sindicats compleixen una funció social molt rellevant en la defensa dels interessos dels col·lectius que representen, però no sempre les seves reivindicacions s’ajusten prou bé a l’interès general i cal buscar el punt d’equilibri. Aquest seria el cas del conflicte actual de l’educació, que no és tant d’objectius com de terminis i que implica un gran esforç col·lectiu per arribar a un acord definitiu.
Continuar insistint a convocar noves jornades de protesta, significa contraposar el dret de vaga dels docents amb el dret a l’educació de les famílies i el dret a la mobilitat de la ciutadania. La participació d’un 12,6% en l’aturada d’inici de curs del 8 de setembre fa pensar que la situació s’està forçant i que hi ha un cert desencís. Cal trobar una solució definitiva, que necessàriament ha d’implicar cessions per part de tothom, inclosa la reducció de la bel·ligerància política dels partits de l’oposició que han exercit funcions de govern. La voluntat expressada pel president Salvador Illa d’encetar un debat sobre l’educació amb la participació de totes les forces polítiques amb representació parlamentària i d’assolir el compromís de destinar-hi el 6% fel PIB català, poden contribuir també a la resolució d’aquest conflicte.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
