El vergonyós desnonament a Madrid de la Mari Carmen i la seva posterior mort, ha posat en primer pla de la política i de l’opinió pública el drama dels desnonaments i la crua realitat de l’habitatge, fins el punt d’anar a eleccions generals.
Uns desnonaments però que no són nous d’ara, sinó que se n’executen diàriament i des de fa molts anys. Al partit judicial de Sabadell se n’executen més de 450 a l’any, alguns dels quals són aturats gràcies a la tasca impagable de la PAHC i del Sindicat de Llogateres. Darrera de cada desnonament hi ha una vida i una tragèdia emocional. A l’altra banda una “justícia” deshumanitzada al servei dels grans propietaris, bancs i fons d’inversió que tenen el “dret” d’acumular habitatges per especular.
El govern del PSOE s’ha afanyat a aprovar els Decrets d’habitatge per apaivagar la indignació social. Unes mesures que si bé poden temperar algunes problemàtiques o ajornar determinades actituds lesives, com la moratòria de compres especulatives fins a finals del 2030, no resoldran ni de lluny la situació de l’habitatge ni garantiran el dret a un habitatge digne.
La principal causa de la crisi de l’habitatge és haver deixat a mans privades la construcció i possessió de la immensa majoria d’habitatges. L’administració, estigui a mans del PSC, de CiU, de Junts, del PSOE o del PP, enlloc de construir habitatge públic de lloguer ha optat per garantir el negoci i l’especulació dels privats i han deixat que la regulació dels preus de compra i de lloguer estigui a mans del “mercat” o sigui del capital. L’Estat espanyol i Catalunya estan a la cua del nombre d’habitatges socials. Mentre que els Països Baixos tenen un 30 % d’habitatges socials en relació el total del parc residencial, a la Unió europea és d’un 9%, a Catalunya un 1,7l % i a l’Estat espanyol un 1,4 %. Només ens superen per sota Luxemburg, Letònia, Grècia i Xipre.
L’altra xacra són els milers d’habitatges buits a mans dels fons voltors, bancs o de la SAREB que els tenen immobilitzats a la bossa especulativa. Segons l’Institut Català d’Estadística de Catalunya (IDESCAT, any 2023) a Catalunya hi ha 25.443 habitatges buits, dels quals 5.614 corresponen a Sabadell.
I aquesta és la realitat del greu problema de l’habitatge: manca d’habitatge social públic de lloguer, habitatges de compra a mans privades amb preus impossibles per les economies de renda mitjana i lloguers també impossibles. Una situació que junt als baixos salaris i pensions porta al drama dels desnonaments.
La “solució” al problema per part dels responsables polítics ha estat posar pedaços, molts titulars, falses promeses i molta tebiesa. Quants habitatges s’han construït o s’estan construint dels 50.000 que l’any 2024 Salvador Illa va prometre pel 2030? A Sabadell en els darrers 20 anys els únics habitatges socials de lloguer que s’han construït per part de VIMUSA han estat els 53 de la carretera de Barcelona i del carrer Francesc Layret impulsats pel govern del quadripartit i lliurats els anys 2022 i 2023. Ara VIMUSA ha iniciat la construcció de 108 habitatges de lloguer a Can Gambús. Benvinguts!
Per garantir el dret a un sostre digne calen polítiques clares i valentes que vagin a la rel del problema: Ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer de nova construcció, rehabilitació i adquisició; Exercir el dret de tanteig i retracte davant de processos especulatius; Expropiació forçosa quan s’incompleixi la funció social o el deure de conservació; Reserva obligatòria d’habitatge protegit en les noves promocions privades; Impulsar l’habitatge cooperatiu de protecció oficial.
Però també: No vendre sol públic, com el cas de Sabadell que el govern municipal ha tret a subhasta la venda de tres solars residencials municipals a Can Gambús i a l’Eix Macià, amb una capacitat per a 89 habitatges que acabaran a mans privades; Evitar el desviament d’habitatges a altres usos com el turístic; Baixar i regular per llei el preu dels lloguers.
Ja n’hi ha prou de pedaços i falses promeses i de convertir el drama dels desnonaments en campanya electoralista. Només resoldrem la crisi de l’habitatge amb polítiques decidides i que acabin amb els privilegis dels qui han convertit un dret bàsic en un gran negoci privat.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
