Fa 50 anys que Franco va morir. Cinquanta anys que molts pensaven que la dictadura quedava enrere, que el feixisme era història. Però la veritat és dura: mig segle després, encara hem de defensar la democràcia. Encara hem de lluitar contra l’odi que reapareix, cada dia, en noves formes i discursos que volen normalitzar el que mai hauria de ser normal.
La irrupció i creixement de la ultradreta xenòfoba d’Aliança Catalana i VOX, són un recordatori clar i inquietant: el feixisme no és només passat, és present. I no ve amb uniformes ni pistoles; ve amb paraules, amb discursos que divideixen, amb gestos que menystenen els drets dels altres. Ens toca reconèixer-ho, denunciar-ho i actuar. La democràcia no és automàtica: es defensa, cada dia, amb decisió i coratge.
No podem mirar cap a un altre costat. Els cinquanta anys de la mort del dictador no són només una data per recordar; són un crit d’alerta. Les llibertats conquerides amb tant esforç poden perdre’s si no les cuidem. I cuidar-les és responsabilitat de totes i tots: educar els joves en valors democràtics, implicar-nos en la comunitat, denunciar les injustícies, votar amb consciència. Cada gest compta.
Però aquesta lluita també és esperança. Cada pas cap a la justícia social, cada iniciativa per construir comunitats solidàries, cada decisió per protegir el planeta és una resposta al feixisme i a l’odi. La memòria ens ensenya que podem resistir, que podem construir un món millor, més just, més inclusiu i més sostenible. I que la força per fer-ho no està només en els governs, sinó en cadascú de nosaltres.
Aquest aniversari ha de ser una crida a no resignar-nos, a no acceptar que l’odi tingui espai. Hem de recordar el passat, sí, però també somiar el futur. Un futur en què els drets siguin universals, en què la convivència i el respecte siguin norma, en què les noves generacions visquin en llibertat sense por. Un futur en què el feixisme no té cabuda.
El feixisme pot intentar renéixer. Però nosaltres som més forts quan lluitem junts. Memòria, acció i esperança: aquests són els nostres instruments. Cinquanta anys després, la lluita continua. I continuarem fins que la llibertat, la igualtat i la solidaritat siguin veritablement per a tothom.
No passaran!
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
