ARTICLE D’OPINIÓ
Àngels Núñez, Secretària General de la secció sindical de CC.OO de l’Ajuntament de Sabadell
“Aniré tres anys a la presó per dues multes de trànsit i res més”. Amb aquest titular l’exalcalde de la ciutat, el Sr. Manuel Bustos, explicava en una extensa entrevista al Diari de Sabadell el perquè, segons ell, entrarà a la presó pròximament.
Com a ciutadana, empleada pública i sindicalista de l’Ajuntament de Sabadell aquestes declaracions m’interpel·len directament i per aquesta triple condició considero que cal explicar els motius reals pels quals vostè aviat ingressarà a la presó.
Sr. Bustos, vostè anirà a la presó, segons la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 16 de desembre de 2021, per dos delictes de tràfic d’influències que va cometre per aconseguir un benefici privat. No banalitzi la naturalesa dels fets, no és bo per a la ciutat ni per la mateixa institució ni pels empleats i les empleades públiques de l’Ajuntament que, dia rere dia, treballem amb professionalitat, objectivitat i integritat. La sentència deixa molt clar quina és la naturalesa dels fets jutjats:
“El delito de tráfico de influencias está enmarcado dentro de los delitos de corrupción, y la conducta castigada no se puede simplificar alegando que en realidad se trató de anular dos multas sino lo que se castiga es que como autoridad influyera directamente en un funcionario público prevaleciéndose de su cargo de alcalde y así obtener un beneficio económico“.
Així mateix, afegeix que:
“su actuación supuso un descrédito gratuito para la administración pública causado precisamente por la autoridad con más rango en el ámbito municipal como es el Alcalde, por tanto la naturaleza del hecho no se puede banalizar”.
En termes generals, es pot definir la corrupció política com “el mal ús públic del poder per aconseguir un avantatge il·legítim, generalment secret i privat”. El terme oposat a la corrupció política és, per tant, la transparència.
El cas Mercuri va esclatar a la nostra ciutat el 27 de novembre de 2012 i, malauradament, no és l’únic en un context molt afectat pels casos de corrupció; Bárcenas, Nóos, Palau de la Música, Pretòria, Pokémon, el 3 per cent, entre d’altres.
A Espanya, segons diversos estudis, els tipus de corrupció política que més es produeixen són, a grans trets, la prevaricació, el suborn, la malversació de cabals públics, el tràfic d’influències, les estafes i les apropiacions indegudes i, en efecte, tots es porten a terme deliberadament.
No és cap error ni cap ingenuïtat pensar que aquestes pràctiques sovint necessiten la cooperació d’altres individus que també participen o, el que és pitjor, miren cap a una altra banda i no ho denuncien. S’ha parlat molt durant el seu mandat de l’estil Bustos, del qual manifesta sentir-se molt orgullós, però puc posar un parell d’exemples del que va succeir en aquella etapa i no són temes menors.
CC.OO va denunciar la contractació irregular de 15 persones i el 2009 una sentència ens va donar la raó i va dictaminar que eren il·legals al haver prescindit absolutament del procediment legal establert.
El 20 de febrer de 2012, CCOO va enviar un full informatiu a la plantilla municipal en el qual es denunciava públicament que hi havia personal d’SMATSA, concessionària de la recollida de residus i neteja de la ciutat, que feia tasques d’inspecció per la ciutat. Es posava de manifest que feien funcions reservades per llei al personal municipal i que, en cap cas, les podien fer personal contractat per una empresa concessionària.
Arran d’aquesta denúncia pública, el 22 de febrer de 2012 el regidor de Recursos Humans signava un comunicat de suspensió de diàleg amb CCOO per, textualment, “editar pamflets que, entre altres coses, difamen a altres treballadors i treballadores i qüestionen el seu lloc de treball”.
El novembre del mateix any esclatà a la ciutat el Cas Mercuri. I ara, revisant aquest episodi, tot té més sentit. Sens dubte, aquest full informatiu va posar el dit a la nafra del que estava passant a l’Ajuntament de Sabadell.
Properament, es jutjarà la peça més important d’aquest cas que afecta SMATSA. Ja s’ha tancat la investigació i la jutgessa instructora del cas considera que“no hi ha cap mena de dubte que es va crear un entramat políticoempresarial per fer que l’empresa guanyés el concurs”.
No me n’alegro que vostè vagi a la presó, però en aquests delictes de corrupció política l’execució de les penes privatives de llibertat tenen com a objectiu una doble funció: la de prevenció, la qual va dirigida a la societat com un element desmotivador per la comissió de nous delictes i l’especial, orientada a evitar la reincidència.
Passió per Sabadell i un extens llegat tacat, sens dubte pel Cas Mercuri, que ha situat a la ciutat en el mapa de la corrupció del país i que 10 anys després encara no s’ha tancat. Així doncs, es pot dir més alt, però no més clar. No només són dues multes, Sr. Bustos, això és corrupció.
