El projecte museístic de la plaça del Gas i els problemes derivats de l’oci nocturn al centre de la ciutat han estat algunes de les qüestions més interessants debatudes en una sessió amb forta aroma preelectoral.
La sessió ordinària de març, de gairebé set hores de duració, ha començat per la ritual dació de compte de la Memòria del 2025 a càrrec del Síndic Municipal de Greuges, Josep Escartín, que ha estat el punt de cita de molts companys d’altres municipis catalans.
La part resolutiva del plenari, de 17 dictàmens, ha majoritàriament dedicada a qüestions de tràmit. Tot i que s’han aprovat dos temes de rellevància social. D’una banda, la adjudicació del contracte del Servei d’Atenció Domiciliària (ara SAED), el segon per importància econòmica de l’Ajuntament, fins ara gestionat per l’empresa de Florentino Pérez, Accent Social. Aquest ha de ser el darrer contracte abans que el servei sigui gestionat per l’Hospital Taulí i finançat per un consorci públic on també participaran l’Ajuntament i la Generalitat. El punt ha estat aprovat amb els vots de la majoria absoluta socialista i l’abstenció de la resta de grups de l’oposició, llevat de la Crida per Sabadell que ha votat en contra, defensant la municipalització del servei.
D’altra banda, també s’ha aprovat l’anomenat Pla 60 i + destinat a la gent gran que ha encetat un debat interessant sobre com abordar el progressiu envelliment de la població, actualment xifrat en 56.000 persones i que anirà en augment. Un “invierno demográfico”, en expressió de Cuca Santos, regidora del PP.
Marta Farrés i Pep Oliu
Sens dubte el punt més rellevant de la sessió ha estat la aprovació provisional de la modificació del Pla General per canviar la qualificació de la Casa Grau, d’equipament administratiu a cultural. Un tràmit imprescindible per avançar en el projecte de Sabadell Centre Cultural impulsat per la Fundació Banc Sabadell i en persona per Josep Oliu, vencedor en l’OPA contra el BBVA.
El dictamen ha servit perquè els grups municipals recapitulessin els arguments exposats des de que, a la tardor del 2024, l’alcalde Marta Farrés i Josep Oliu presentaren el projecte en el marc de l’esmentada OPA. El regidor no adscrit i exportaveu d’ERC, Gabriel Fernández, ha abocat una sèrie de dades i normatives per concloure que l’acord és “nul de ple dret” per vulnerar la legislació vigent. Una afirmació que ha trobat la dura rèplica del tinent d’alcaldessa de Urbanisme, Adrián Hernández, portaveu de Ciutadans al mandat anterior, en un mena de duel a mort Fernández versus Hernández.
Per la seva banda, els tres grups d’esquerres (ERC, Crida i Comuns) han criticat, en paraules de Joan Mena (Comuns) que “es comencés la casa per la teulada”, ja que es demana el vot per una modificació d’usos, sense conèixer ni el contingut ni les condicions de la cessió de l’equipament municipal. En aquesta línia, Santi Valls (ERC), ha afegit que sense saber el contingut del conveni amb el Banc Sabadell, la seva formació no li donaria un “xec en blanc”. Per la seva banda, Guillem Fuster (Crida), ha reiterat el seu rebuig al projecte i la seva proposta que la Casa Grau sigui destinada a casal de la llengua i la cultura catalanes.
L’alcaldessa, davant l’allau de crítiques i reticències, ha pres la paraula per a defensar emfàticament un projecte en el qual s’ha compromès personalment. Així ha explicat que tot va començar per entomar el problema que “no està ben resolt” dels museus de la ciutat que s’inicià amb la compra del Museu del Gas per encabir el Museu d’Història per aprofitar un cèntric edifici en desús, ja equipat per ser emprat com museu.
Un projecte al qual “es va voler sumar Pep Oliu” [un tractament que revela familiaritat]. Una oportunitat de “col·laboració públicoprivada”, sufragat per l’entitat financera que no busca cap benefici econòmic en l’operació. Adreçant-se a l’oposició, ha assegurat que “no hi més informació de la que tenen” ja que els acords entre Ajuntament i Banc Sabadell (o entre Marta i Pep) encara s’estan negociant; tot i que “en breu” es donarà a conèixer el seu contingut. Finalment, per mostrar el seu tarannà obert, s’ha mostrat a favor de la proposta de Mena de constituir una “comissió especial d’estudi” sobre el tema, com l’hauria agradat a Cánovas del Castillo. Lluís Matas, portaveu de Junts, ha posat la nota de color a l’assegurar que al votar a favor del punt no s’estava menjant cap gripau, imposat per l’executiva local del seu partit.
A voltes amb el descans nocturn
A les set de la tarda ha començat el debat de les cinc mocions sobre la taula. La primera, aprovada amb l’abstenció de Vox, ha estat presentada per l’Associació de Veïns de Can Rull i la de Can Llong. La moció demana el canvi de nom de l’Àrea Bàsica de Salut, ara de Can Rull i Can Llong per Ernest Lluch. Tot i que aquesta és una competència de la Generalitat que té el criteri de batejar aquests equipaments sanitaris amb els noms dels barris on estan ubicats. Com s’ha recordat, els veïns de Can Deu ja van fer l’experiència negativa quan demanaren en va anomenar doctor Josep Maria Plans, el seu ambulatori.
Gabriel Fernández ha gaudit d’una victòria política al presentar la moció -aprovada per unanimitat- a favor dels descans i la convivència “davant les activitats d’oci nocturn als carrers Advocat Cirera, Sant Quirze i Marià Fortuny”, amb el suport de nombrosos membres de la Plataforma Stop Soroll Sabadell presents a la sala. La moció ha estat aprovada per unanimitat i ERC, imitant Matas, ha hagut de menjar-se el gripau de votar a favor d’una moció del seu exportaveu. El seu debat ha estat precedit per les intervencions de signe contrari de Joan Mallofré, en nom de la plataforma i de Jordi Roca, president del Gremi d’Hosteleria. Les intervencions del grups municipals han encetat una discussió recurrent sobre el “model d’oci nocturn” que s’arrossegà d’ençà les protestes dels veïns del barri de Gràcia que menaren al tancament de la Zona Hermètica i el seu fallit trasllat a Sant Pau de Riusec. Així, el gener del 2023 es va aprovar una moció semblant, que pel que es veu no ha solucionat el problema de sorolls i incivisme els caps de setmana i no només succeeixen al centre de ciutat.
Amb diversos matisos tots els grups de l’oposició han exigit el compliment de les normatives en vigor i donar una solució immediata al problema. Per la seva banda, Adrián Hernández, ara amb l’uniforme de cap de la Policia Municipal, ha detallat les actuacions realitzades per resoldre aquest greu problema. L’única novetat ha estat l’anunci de destinar 14 agents d’aquest cos policial per patrullar les nits del cap de setmana i més càmeres de videovigilància.
La moció del burka
La sessió ha continuat amb l’aprovació, amb el vot en contra de la Crida i les abstencions de Gabriel Fernández i ERC, de la moció genèrica del PP per impulsar el govern de proximitat. També ha prosperat, amb el vot en contra de Vox, la moció dels Comuns per donar reconeixement institucional a les víctimes de les riuades de 1962, amb les crítiques del PP i de Vox per la manipulació de les esquerres d’una catàstrofe natural, en una inconfessa defensa del franquisme.
La sessió ha finalitzat amb la moció de Vox per prohibir el niqab i el burka en dependències municipals, cosa que depassa les competències de l’administració local. La portaveu de la formació d’ultradreta, Nuria Acacio, que normalment parla en castellà, ha emprat un perfecte català per defensar-la, potser per afrontar la competència d’Aliança Catalana en aquest tema. Acacio ha volgut furgar en les contradiccions de les esquerres que es declaren feministes, però que es neguen a prohibir l’ús d’una vestimenta que expressa el sotmetiment de la dona en l’Islam. Cuca Santos ha donat la campanada, al manifestar-se més papista que el Papa, tot afirmant que Vox s’havia quedat curt ja que també s’hauria de prohibir l’ús d’aquestes robes a la via pública. Ni les esquerres ni Junts han caigut en la trampa, amb l’argument que Vox denunciava un problema inexistent a la ciutat i d’emprar argumentacions racistes.
