El darrer ple del 2025 ha estat el primer del govern monocolor socialista, després de la sortida dels dos regidors de Junts de l’executiu de coalició. La sessió ordinària, de cinc hores i mitja de durada, ha constat de 30 dictàmens de l’equip de govern, la majoria de tràmit, i dues mocions.
Els primers punts de la sessió han estat destinats a les modificacions legals i d’organigrama derivades de la sortida de Junts del govern de coalició amb el PSC. Lluís Matas, portaveu de la formació postconvergent, no s’ha mossegat la llengua. Ha reivindicat la tasca desenvolupada al govern i no ha amagat el seu desacord per la decisió de l’executiva local del seu partit, avalada per la militància. Un determinació que “acata, però que no comparteix”. També, ha manifestat que entre desacatar i, com deia Jordi Pujol, “menjar-se gripaus”, ell optava per aquesta segona opció.
D’aquesta manera, ha esvaït els dubtes sobre el seu vot en el punt dedicat a l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, després del comunicat de la direcció local del seu partit comminant-lo a fer-ho. No ha estat l’únic gripau que s’ha hagut d’empassar. En el dictamen sobre la regulació de les zones industrials del riu Ripoll, ha afirmat que, tot i estar-hi a favor, s’abstindria “forçat” per l’executiva del seu partit.
Així les coses, no seran aquests els únics gripaus que s’haurà de menjar, doncs la guerra entre el grup municipal i l’executiva local no s’ha acabat, sinó que ha entrat en una altra fase que es perllongarà fins a les primàries per elegir cap de llista. De manera que Matas faria bé fer-se amb una bona provisió de medicaments estomacals i digestius si continua aquesta dieta de batracis.
Els tres grups d’esquerra i el regidor no adscrit Gabriel Fernández no han deixat passar l’oportunitat per passar comptes amb Matas i amb l’alcaldessa per un pacte de govern innecessari, donada la majoria absoluta socialista. Una coalició amb un cost “prescindible” per les arques públiques de 204.000 euros anuals, com va quantificar-ho la mateixa alcaldessa. Guillem Fuster de la Crida ha estat el més punyent. Parafrasejant la màxima pujolista del peix al cove, ha assegurat que Matas no havia portat res al cove durant la seva estada al govern municipal i que marxava amb les mans buides.
Marta Farrés s’ha vist obligada a intervenir. Ha lloat -com no podia ser menys- la tasca desenvolupada pels dos regidors de Junts, ara formalment a l’oposició. L’alcaldessa ha defensat les bondats d’un “pacte que funcionava” per les seves aportacions en els àmbits empresarials, del Ripoll i la Gran Via. També, com a expressió de la seva política de “mà estesa”, oberta als pactes i acords amb la resta de grups municipals, malgrat gaudir de majoria absoluta i evitar la impressió de passar el rodet.
Pròrrogues, contractes i Ripoll
Dues qüestions ha suscitat un enconat debat entre els grups polítics. D’una banda, l’adjudicació del contracte del servei d’equipaments municipals a l’empresa Serveo. La discussió del punt ha estat precedida per la intervenció del representant del sindicat CGT, Juan Rabaneda, que ha denunciat la concessió a una empresa que ha estat sancionada pels seus incompliments i el seu maltractament a una plantilla majoritàriament femenina -moltes de les quals presents a la sala- fins i tot amb retards en el cobrament de les seves nòmines. Unes crítiques de les quals s’han sumat els grups de l’oposició que no s’expliquen estupefactes com aquesta empresa ha pogut tornar a guanyar el concurs. La tinenta d’alcaldessa, Montserrat González, ha confessat que “no podia fer res” per evitar-ho, atenent-se a que l’oferta de Serveo complia tots els requeriments legals i que el nou contracte incloïa una sèrie de mesures per millorar les condicions laborals de les treballadores. Des de l’esquerra se l’ha recordat que, en el plecs de condicions del concurs, es podien haver establerts unes clàusules per impedir que aquesta empresa tornés a guanyar el concurs.
L’altra qüestió rellevant ha estat la relativa a la regulació de les zones industrials al riu Ripoll on s’ha reproduït els arguments ja coneguts entre els partidaris de donar d’un ús industrial a determinades zones del Ripoll (PSC, Junts, PP i Vox) i el defensors que aquest estigui integralment dedicat a parc fluvial i zona verda. Durant tot el plenari, membres de la Plataforma Riu Ripoll-ADENC ha sostingut una gran pancarta, que portaven la boca tapada amb adhesius per protestar per no haver pogut intervenir en el debat del punt. Mentrestant, Matas s’empassava el seu segon gripau.
Espais comunitaris i monedes socials
La sessió ha finalitzat amb dues mocions. La primera d’ERC, que demana la creació d’un centre cívic pel barri de l’Eixample. Ha estat aprovada per unanimitat. Tot i que, com ha indicat Gabriel Fernández, s’havia de canviar el títol de la mateixa, ja que després de negociar-la amb el PSC, no es parlava de centre cívic, sinó “d’espai comunitari”, que no és el mateix. L’alcaldessa li ha donat la raó.
La darrera moció de l’any ha estat la defensada per la Crida per tal de realitzar un estudi de viabilitat d’una “moneda social municipal” per reactivar el comerç de proximitat i tradicional que està desapareixent. La moció ha estat rebutjada amb el vots negatius del PSC, Junts, Vox i PP i els favorables de la resta d’edils. El regidor de Vox, César Gil, ha provocat les rialles entre els regidors i els pocs assistents al final de la sessió, al qualificar aquesta moneda de CridaCoin, en al·lusió a la coneguda criptomoneda “ultracapitalista”.
