El ple ordinari de novembre, de cinc llargues hores i mitjà de duració, ha constat de dotze dictàmens de pur tràmit de l’encara equip de govern de coalició PSC-Junts i cinc mocions de l’oposició, una de les quals d’ERC ha quedat sobre la taula.
La sessió ha començat forta amb la intervenció de Josep Pardina, president de l’associació Grandalla, que agrupa a 60 famílies amb persones amb discapacitat i dependència i que organitza diverses activitats de lleure a l’estiu subvencionades per l’Ajuntament. Pardina ha denunciat l’angoixa generada, divendres passat, per la informació que havien de retornar, primer uns 8.000 i després uns 3.000 euros, per quantitats no justificades per les activitats del 2021. Tant és així que amb prou feines ha pogut contenir les llàgrimes en el curs del seu parlament quan ha volgut esvair les sospites d’haver-se embutxacat diners.
Situacions kafkianes
L’extrema dificultat tècnica, aclaparadora per moltes entitats, per lliurar correctament la documentació per justificar les subvencions és un greu problema recurrent que està resultant endèmic i que sovint s’ha de resoldre en el plenari. La intervenció del president de Grandalla ha estat la gota que ha fet vessar el got. Els grups d’esquerra de l’oposició i els regidor no adscrit, Gabriel Fernández, han demanat la retirada del punt per donar temps a l’entitat i l’Ajuntament per cercar un solució legal, mitjançant un recurs de reposició, que permeti que aquesta no hagi de pagar la quantitat reclamada per Intervenció.
Davant les llàgrimes de Pardina, l’alcaldessa, Marta Farrés, s’ha vist obligada a prendre la paraula. Primer, per valorar molt positivament la tasca d’aquesta entitat, després per evitar que l’interventor quedés com el dolent de la pel·lícula. Tot i reconèixer l’enorme dificultat tècnica per justificar les subvencions, ha assegurat que l’interventor fa la seva feina d’aplicar la legislació vigent que prové d’administracions de rang superior.
Es tracta -assegurà- de trobar un equilibri entre el necessari control dels diners públics per evitar la corrupció i el suport a entitats que, com Grandalla, desenvolupen una tasca d’interès social. Així, ha subratllat la tasca d’acompanyament dels tècnics municipals, per sortejar les dificultats burocràtiques, però que a llum dels fets resulta manifestament insuficient. En una mostra de cintura política, l’alcaldessa ha accedit a les peticions de l’oposició i el punt s’ha retirat. No obstant això, ha manifestat que el tema, per imperatiu legal, haurà de tornar al proper plenari, esperant mentrestant trobar un solució a aquest cas concret.
El caràcter endèmic i recurrent del problema reclama una solució estructural per simplificar la gestió d’aquestes subvencions a entitats sense ànim de lucre, basades en el voluntariat, que, com les del tercer sector, desenvolupen una tasca en la que sovint supleixen les mancances de les administracions públiques. Una situació que fa pensar en aquell passatge evangèlic on Jesús preguntava al rabins si l’home està fet per complir la llei o la llei existeix per servir a l’home. El cas de Grandalla evoca també l’univers d‘un altre jueu, prop de 2.000 anys després: Franz Kafka, a El Procés, on el personatge sucumbeix entre les xarxes de l’absurda burocràcia judicial.
Igualtat de gènere
La sessió ha continuat amb punts de tràmit, tret de l’aprovació del Pla d’Igualtat de gènere i LGBTI+, defensat per la regidora socialista Rosa Pareja. La portaveu de Vox, Nuria Acacio, no ha deixat passar l’oportunitat per marcar la seva posició ideològica en un dels temes de les seves guerres culturals. Així, ha comparat sarcàsticament l’afirmació de Pareja, en el sentit que era feminista perquè era socialista, amb les visites a prostíbuls de notoris dirigents socialistes. El dictamen ha comptat amb el suport de tots els grups polítics, que han recolzat la regidora socialista, tret de Vox que ha votat en contra i del PP que s’ha abstingut per “imperatiu legal”.
L’etern retorn
La moció dels Comuns per desplegar el Pla Parcial de Cifuentes per a millores urbanístiques en el barri ha estat l’única que, aprovada per unanimitat, ha prosperat. El debat ha estat precedit per la intervenció de Vicent Codina, en nom del Club de Jubilats de Cifuentes, qui ha exposat gràficament els problemes de mobilitat, les barreres arquitectòniques i d’accés a serveis bàsics que pateixen el veïnat del barri. El regidor no adscrit, Gabriel Fernández, ha posat el dit en la nafra al recordar que el febrer de 2020 -poc abans de la pandèmia- es va aprovar una moció gairebé idèntica a aquesta, presentada per Lourdes Ciuró de Junts i que des d’aleshores no s’havia fet quasi res per millorar el barri. Una situació que qüestiona la utilitat d’aprovar mocions si després no són executades. I tot això malgrat que, a instàncies de Carles Rossinyol de l’extinta CiU, cada any en el ple de febrer es fa una revisió del compliment de les mocions aprovades.
Delictes d’odi
La moció del PP per implantar proves pilot de transport públic a la demanda i la del regidor no adscrit per dotar de més recursos a Servei Públic d’Ocupació (SEPE) a Sabadell, han estat rebutjades.
La darrera moció, com ja és habitual, ha estat de la Vox, per reforçar a seguretat ciutadana a Sant Oleguer i Sol i Padrís. Tanmateix, ara els grups municipals han canviat d’estratègia i han entrat de ple a desmentir i rebatre els arguments de la ultradreta. El portaveu socialista, Adrián Hernández, responsable de la Policia Municipal, ha desmentit, cas per cas, els exemples concrets de robatoris i ocupacions que figuren a la moció de Vox amb les detencions practicades per les policies local i autonòmica. La tensió ha pujat de to quan Guillem Fuster (Crida per Sabadell), ha reclamat que actuacions, com les targes T-Deportación que Vox ha distribuït en aquest barri, siguin portats a la fiscalia contra els delictes d’odi. Això, ha enfurismat Acacio que l’ha amenaçat amb pagar-li amb la mateixa moneda i portar davant la justícia els atacs a la seva formació de la Crida, a qui ha acusat de justificar el terrorisme. Com era d’esperar, la moció ha estat rebutjada amb l’únic vot favorable del PP.
