El macropàrquing del Centre i la situació de serveis municipals externalitzats com l’atenció domiciliària, les escoles bressol o la recollida de residus han estat els punts més rellevants de la sessió que ha posat punt i final al pressent curs polític. Qüestions abastament debatudes en altres plenaris.
La sessió de juliol, la darrera del curs polític abans de les vacances estivals, sol ser llarga i feixuga. Funciona com una mena de cotxe escombra de temes que han quedat pendents. El ple del passat dilluns de sis hores i quart de durada ha complert amb aquesta norma no escrita. L’equip de govern de coalició PSC-Junts ha presentat 40 dictàmens dels quals set eren les habituals resolucions de discrepàncies amb Intervenció i nou reconeixements extrajudicials de crèdits. Així com diversos assumptes burocràtics de pur tràmit. En els temps de l’alcalde de Manuel Bustos, al finalitzar la sessió, s’invitava als pressents amb orxata i dolços d’una coneguda pastisseria de la ciutat. De manera que, entre els periodistes que cobríem el ple, l’anomenaven el ple de l’orxata.
La sessió ha començat enmig de la sorollosa protesta dels sindicats dels treballadors i de la Policia Municipal, a la plaça Sant Roc, com al darrer accidentat ple, que va haver de celebrar-se al teatre Principal per una averia a l’aire condicionat que afortunadament ja s’ha solucionat.
Serveis externalitzats
Moltes treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), presents a la sala de plens, han seguit el debat del punt sisè de l’ordre del dia sobre la modificació del contracte que ha estat precedit per les intervencions de dues representants sindicals de CGT i CC.OO. Les treballadores denunciaren que porten dos anys i mig amb el conveni laboral congelat i només l’1 per cent d’increment salarial. També han explicat les seves dures condicions laborals, amb baixos sous i jornades laborals esgotadores amb les bosses d’hores. Tant el tinent d’alcaldessa Eloi Cortés, com l’alcaldessa Marta Farrés han defensat com a solució el nou model per tal que aquest servei funcioni en règim de consorci amb l’Hospital Taulí que les representats sindicals han qualificat com un raig de llum al final d’un fosc túnel. El punt ha estat aprovat amb l’única abstenció de la Crida per Sabadell. Oriol Rifer ha defensat la gestió directa d’aquest servei essencial i ha recordat que l’actual empresa concessionària és propietat de Florentino Pérez, magnat de la construcció i president del Real Madrid.
L’aprovació de la contractació de la gestió de les Escoles Bressol Municipals ha encetat un debat recurrent en aquest mandat sobre l’externalització dels serveis municipals. Des de l’oposició d’esquerres, Joan Mena (En Comú Podem) ha criticat la manca de places que provoca que més de 300 famílies es queden sense i hagin de recórrer a l’oferta privada. Una situació que ha qualificat d“apartheid educatiu” per la classe treballadora. Aurora Murillo (Crida) ha defensat la gestió directa del servei i Sílvia Renom (ERC) ha posat l’exemple de Santa Coloma de Gramenet, governada pel PSC, on les escoles bressol són gestionades directament per l’Ajuntament. Així mateix, s’ha recordat la promesa electoral dels socialistes de construir una escola bressol al barri de la Concòrdia.
L’alcaldessa, com en tots els temes que considera de rellevància social, ha pres la paraula amb vehemència. Així ha entonat un al·legat sobre el gran esforç econòmic que realitzen els ajuntaments per prestar aquest servei que és competència de la Generalitat que va ampliar els drets a l’ensenyament gratuït sense la corresponent dotació pressupostària. Ha afirmat emfàticament que, amb l’insuficient finançament de les administracions locals, “l’Ajuntament no pot assumir” la despesa de cobrir tota la demanda de places a les escoles bressols municipals. Potser la presència de les treballadores del SAD ha propiciat que els nostres edils guardessin les formes. En aquest punt el ponent socialista Manuel Robles, no s’ha estat, com sol ser recurrent, de recordar a Murillo que quan governaven podien haver municipalitzat el servei, però que no ho van fer i que l’actual servei va estar aprovat en aquell mandat. Murillo ha replicat crípticament que la Crida va fer el que va poder en matèria de municipalitzacions a l’època del quatripartit (més info: ‘Tímid increment de places al nou contracte de les escoles bressol‘).
Tampoc ha mancat, com ja és un tot un clàssic, l’intercanvi d’agres retrets, entre Eloi Cortés i Oriol Rifer, a propòsit de l’elaboració del plec de condicions del contracte de recollida de residus i neteja viària, ara d’SMATSA i que expirarà d’aquí dos anys. Aquí també ha pres la paraula Marta Farrés, molt activa en aquest ple, per manifestar la seva preocupació pel tema i defensar la comissió d’estudi on participen tots els grups municipals per entomar el greu problema de l’elevat cost econòmic i ambiental dels residus urbans.
Què fer amb la caixa del Passeig?
Des del punt de vista urbanístic, la qüestió més rellevant de la sessió han estat els tres dictàmens relatius als dos aparcaments subterranis del centre: el de la plaça del Dr. Robert i el gran pàrquing sense estrenar del Passeig des de l’ampliació dels Ferrocarrils de la Generalitat (més info: ‘Aprovat el projecte i el contracte del macroaparcament del Passeig‘). Els punts han tornat a revifar una polèmica sobre el tema amb els posicionaments abastament coneguts. El debat ha estat precedit per la intervenció, en nom de l’ADENC, de Joan Carles Sallas, que s’ha manifestat radicalment contrari al projecte. Des de l’equip de govern, amb el suport de PP i Vox, Adrián Hernández, ha reiterat els seus arguments (diguem-ne pietosament realistes): el pàrquing ja està fet, per tant es tracta de donar-li utilitat, aprofitar per eliminar els aparcaments en superfície i el del Vapor Turull que esdevindrà una zona verda.
Els tres grups d’esquerra han criticat amb duresa -Rifer l’ha titllat de “despropòsit”- que s’habiliti un macroaparcament al bell mig de la ciutat i de la Zona de Baixes Emissions, recentment aprovada, que només provocarà un increment de l’ús del vehicle privat. Una actuació en sentit radicalment contrari amb el discurs dels socialistes sobre la descarbonització, la transició energètica i el canvi climàtic. Ara bé, cap del grups ha plantejat una alternativa a què fer amb la caixa. Des d’ERC, Santi Valls, ha reiterat els seus arguments en favor de la gestió pública del macropàrquing.
Punyals i mocions
El darrer punt de la part resolutiva del plenari ha estat l’aprovació dels dos dies d’apertura comercial en festius l’any 2026. Gabriel Fernández (ERC) ha aprofitat l’avinentesa per treure el punyalet i afirmar que aquest era el primer dictamen que Lluís Matas (Junts) portava al ple. Una mostra, al seu parer, del caràcter cosmètic de la seva àrea de govern que només s’explica pels seus acords polítics amb el PSC. No només Matas, com era lògic, s’ha vist obligat a replicar, sinó també l’alcaldessa que ha pres la paraula per realitzar una aferrissada defensa de la tasca que desenvolupa el seu (prescindible) soci de govern. Una feina, segons Farrés, que no sempre ha d’arribar al ple.
La sessió ha continuat, després d’un recés d’un quart d’hora, passades les 21 hores, amb el debat de les tres mocions de l’ordre del dia. La primera ha estat la del PP, que l’ha defensat en resposta als greus incidents als barris del sud, per tal que l’Ajuntament es personi en les denuncies en les “ocupacions conflictives” quan no ho faci el propietari de l’immoble. La moció ha prosperat, com era d’esperar amb el suport de Vox que ha entonat el seu discurs xenòfob, però també per altres motius del PSC. Hernández -com a responsable de Seguretat- ha aprofitat el debat per defensar les actuacions portades a terme per l’Ajuntament per detenir als delinqüents i prevenir els incidents atiats des de l’extrema dreta. Aquí, els socialistes han volgut mostrar la seva posició de fermesa contra les ocupacions delinqüencials que poden generar greus problemes de convivència als barris, amb el cost electoral que això podria suposar-li. També, potser per agrair al PP que en molts dictàmens d’aquest ple ha votat amb l’equip de govern, desmarcant-se de les abstencions o els vots en contra de la resta de l’oposició.
Alejandra Sandoval, més de Podem que d’En Comú, ha defensat la moció per millorar la xarxa de refugis climàtics. Es tracta de la tercera moció que arriba al ple sobre aquest tema. La primera pels desapareguts Ciutadans d’Hernández. A aquesta tercera moció li ha mancat concreció, ja que només s’ha plantejat genèricament la creació d’un refugi climàtic per districte. Cap dels grups municipals ha preguntat perquè les biblioteques, tret de la del Vapor Badia, amb aire condicionat, romanen tancades a l’estiu o perquè es tanquen els Jardinets de l’antiga Caixa d’Estalvis en plena canícula.
Com ja és habitual la sessió ha finalitzat amb la moció de Vox, en aquest cas per impulsar la subvenció municipal als taxistes per instal·lar càmeres de seguretat en els seus vehicles. Com sempre, la moció ha estat rebutjada amb l’únic suport del PP i el vot en contra de la resta de formacions. Des de l’equip de govern s’ha respost lacònicament que estan estudiant el tema i la resta de l’oposició només ha manifestat el seu vot negatiu sense masses explicacions. Una actitud que, com sempre, ha desfermat l’airada protesta de Nuria Acacio.
Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, durant el ple. Autor: D.J.
