La sessió de febrer ha estat determinada pel debat de marcat caràcter electoralista de les mocions presentades per tots grups municipals. Especialment, la formulada per les tres formacions independentistes, on ha planejat per la sala de plens el fantasma de Pablo Iglesias.
La sessió ordinària telemàtica de febrer ha confirmat la norma no escrita segons la qual en temps de campanya electoral les mocions dels grups municipals proliferen als plens com els bolets al bosc després d’un dia de pluja. D’aquesta manera, s’han presentat nou mocions de les quals s’han debatut vuit ja que ERC ha tingut la delicadesa de deixar una sobre la taula.
El desenvolupament de la sessió, de més de sis hores de duració, ha mostrat una mena de perversió del que hauria d’estar el funcionament dels plens. Així, la part resolutiva, la veritablement important doncs consta dels dictamens de l’equip de govern amb força normativa, només va incloure set punts (un aprovat d’urgència), i ha consumit una hora i quart de temps. Pel contrari, la part deliberativa, destinada a les mocions, que jurídicament no són d’obligat compliment i que expressen més aviat compromisos polítics, va allargar-se durant quasi cinc hores.
Els dictamens del govern municipal han estat de pur tràmit, excepte el punt sisè dedicat a la modificació del conveni regulador dels treballadors de l’Ajuntament. El debat d’aquest dictamen ha estat aprofitat per Adrián Hernández, portaveu de Ciutadans (Cs), per criticar amb duresa les desafortunades declaracions del regidor de Seguretat, Jesús Rodríguez (PSC) qui va atribuir el brot de coronavirus detectat a la Policia Municipal a les reunions familiars o socials dels agents contagiats. La requisitòria d’Hernández, qui va erigir-se en portaveu dels sindicats implantats al cos policial, ha obligat a l’alcaldessa, Marta Farrés, visiblement incòmoda, a pronunciar una mena de rectificació amb la boca petita. Així, doncs, ha reconegut que no es podia saber on s’havien contagiat els agents, però sense arribar a desautoritzar al seu regidor.
Mocions electoralistes
L‘allau de mocions s’ha encetat amb la proposta de l’Agrupació Folkòrica Sabadell Sardanista per tal que la sardana fos inclosa en el llistat del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Com no podia ser d’altra manera, ha estat aprovada per unanimitat en el curs d’un debat on pràcticament tots els portaveus han confessat ser-ne balladors. Tant és així que, si el ple no hagués estat telemàtic, els nostres edils haurien acabat formant una rotllana.
Després d’aquest aperitiu i de la dació de compte de les 53 mocions aprovades al 2020, la sessió s’ha endinsat en el debat de la resta de mocions, gairebé totes de marcat caràcter electoralista. Per esvair qualsevol mena de dubte al respecte, Marta Morell (Podem) i Quim Carné (Junts per Sabadell) han demanat explícitament el vot per les seves formacions en una evident manca de finezza política que dirien els italians.
Junts per Sabadell ha presentat una proposició, defensada per Lourdes Ciuró, per modificar les ordenances municipals amb l’objectiu que les empreses de distribució a domicili haguessin de disposar d’un local per als seus treballadors en comptes de estar-se al carrer ocupant la via pública, com succeeix a la plaça de l’Àngel. La moció, que només ha comptat amb el suport de la Crida per Sabadell, ha estat rebutjada amb l’abstenció d’ERC i els vots negatius de PSC, Podem i Cs que han argumentat la manca d’encaix jurídic d’una norma d’aquestes característiques, però també la inconveniència de posar entrebancs a aquesta activitat econòmica en aquests temps de crisi.
Cs i PSC presentaren dues mocions clarament destinades a erosionar a ERC que ostenta les conselleries de Salut i d’Ensenyament a la Generalitat de Catalunya. La primera ha instat a l’obertura amb metge del consultori de Poblenou; la segona exigeix el compliment del compromís de lliurar 300.000 ordinadors per combatre la bretxa digital en temps de pandèmia en l’àmbit de l’educació. Aquí ERC havia de resoldre la contradicció entre la defensa de la gestió del seu partit a la Generalitat i el seu compromís amb els interessos de la ciutadania sabadellenca. Amb certes dificultats ha superat la prova. En el primer cas abstenint-se, tot adduït que estan a favor de la reobertura del consultori en el moment que compleixi amb les mesures de seguretat derivades de la pandèmia. En el segon, malgrat defensar la gestió de Josep Bargalló, votant a la resta de grups a favor de la moció.
La Crida per Sabadell ha presentat una moció de caràcter feminista amb l’objectiu d’incrementar la presència de les dones en els elements artístics, com ara estàtues o plaques commemoratives, a l’espai públic. Tret d’ERC, la resta de grups han buscat tres peus al gat per justificar la seva abstenció i evitar votar a favor d’aquesta moció; d’altra banda, una proposta perfectament assumible. No obstant això, s’ha d’observar que Ciuró ha demostrat tenir la suficient cintura política per canviar el sentit del seu vot i passar de l’abstenció a posicionar-se a favor de la proposta: Potser, també, per retornar-li el favor a la Crida en la moció dels riders.
El fantasma de Pablo Iglesias
Sens dubte la moció de major voltatge polític ha estat la presentada pels tres grups independentistes (Junts, ERC i Crida) per tal d’atorgar reconeixement institucional a la condició d’exiliats i presos polítics dels líders secessionistes. La proposició ha estat clarament destinada a provocar una escletxa entre els socis de govern recolzant-se en les polèmiques declaracions de Pablo Iglesias que va assimilar la condició d’exiliats dels republicans a la fi de la Guerra Civil amb Carles Puigdemont.
La tinent d’alcaldessa, Marta Morell, no ha caigut en aquesta barroera trampa que qualificà “d’electoralista”. Així, ha entonat una duríssima impugnació dels mètodes del “processisme” que en aquest cas buscaven posar-la “entre l’espasa i la paret”, una pràctica “habitual en aquest mandat”. Així mateix, ha criticat que els tres grups proposants no volguessin pactar amb ella el contingut d’una moció que no hauria tingut inconvenient en votar a favor si es tractava de reclamar la llibertat dels líders independentistes empresonats o a l’estranger, extrem que ha estat desmentit per Gabriel Fernàndez (ERC). També, davant la sorpresa de tothom, s’ha desmarcat nítidament de les manifestacions d’Iglesias a l’afirmar que no es podia comparar la situació de Puigdemont amb els exiliats republicans que fugiren del feixisme (més info: ‘Morell (Podem): “No hi ha comparació possible entre Puigdemont i els que van fugir del feixisme”).
Per la seva banda, Hernàndez (Cs) ha aprofitat l’avinentesa per carregar durament contra Iglesias a qui ha acusat de qüestionar la democràcia espanyola al sostenir l’existència de presos polítics i exiliats, generant una escletxa que els partits independentistes han sabut aprofitar. Malgrat aquestes crítiques, ha acabat reconeixent que li agradava més el discurs de Morell que no pas el d’Iglesias. Pol Gibert (PSC), entre crítiques als independentistes, ha pronunciat un discurs netament constitucionalista tot defensant la separació de poders i el caràcter d’Estat de Dret d’Espanya. El grups independentistes no han estalviat crítiques a Morell, tot assenyalant la seva manca de valentia política per no posicionar en el mateix sentit que el líder del seu partit.
El crispat debat d’aquesta moció, on ha planejat per la sala de plens el fantasma de Pablo Iglesias, pot marcar un punt d’inflexió en els reiterats intents dels grups independentistes de cercar contradiccions i obrir fissures entre PSC i Podem. L’abstenció de Morell ha provocat un empat a 13 vots entre les favorables i contraris a la moció que ha estat desfet pel vot de qualitat de l’alcaldessa.
Final més enllà del toc de queda
La sessió ha finalitzat quan passaven cinc minuts de les onze de la nit, en ple toc de queda, després de debatre la moció presentada per ERC i Crida en relació a la caducitat de l’expedient ambiental del Quart Cinturó que fou precedida per la intervenció del president i vicepresident de l’entitat ambientalista vallesana ADENC.
Foto portada: la portaveu municipal de Podem. Autor: David B.
