El maratonià ple ordinari d’octubre, de gairebé sis hores de durada, ha constat de 22 dictamens de l’equip de govern i cinc mocions, una per cada grup de l’oposició. La sessió ha estat dominada per la discussió sobre qüestions ja debatudes com la Zona de Baixes Emissions, el Museu del Gas o la taxa de recollida de residus.

La supermajoria absoluta del govern de coalició PSC–Junts provoca que no hi hagi cap sorpresa en el resultat de les votacions. De manera que no importa massa allò que acabi votant l’oposició. La part resolutiva del plenari ha estat marcada per la reiteració de qüestions que ja han passat en diverses ocasiones pel saló de plens, on els partits han defensat els seus posicionaments que han estat convenientment difosos pels mitjans de comunicació. És el que els francesos denominen dejà vu.

Així, en el punt cinquè, sobre la prórroga del contracte d’atenció domiciliària, defensat per la regidoria socialista, Laura Pineda, s’han reproduït les denúncies sobre les precàries condicions laborals i salarials de les treballadores de l’empresa concessionària. Els tres grups d’esquerra –ERC, Crida i En Comú Podem (ECP)- han defensat un canvi de model per tal que el servei sigui gestionat directament per l’Ajuntament; des del PSC se’ls ha contestat que per alguna raó ells no ho van fer quan governaren la ciutat i podien fer-ho.

Robles, contra la Intervenció General

El regidor d’Educació, Manuel Robles, ha ajustat comptes amb l’interventor al presentar formalment una “discrepància” respecte a la contractació dels serveis de l’escoles bressol i d’educació infantil. Fins ara, ha assegurat, no havia hagut problemes per aprovar-la al mes de setembre, ja que les dades per les matriculacions no estan disponibles fins al juliol i l’agost no hi ha ple.

El canvi de criteri de l’interventor, que s’ajusta estrictament a la legalitat, ha fet planejar el fantasma de la convocatòria d’un ple extraordinari a l’agost quan els edils i treballadors municipals estan gaudint d’unes merescudes vacances estivals. El punt ha estat aprovat amb els vots de PSC, Junts i els Comuns i l’abstenció de la resta de l’oposició. En cas contrari, de no aprovar-se, argumentà el portaveu d’ECP, Joan Mena, no s’hauria pogut ampliar l’oferta de places pel curs vinent, especialment necessària si es té compte que en el curs passat 400 famílies es van quedar fora.

Baixes emissions polítiques

La Zona de Baixes Emissions (ZBE), a la denominada “ametlla central” de la ciutat (jo diria el rovell de l’ou), ha estat aprovada definitivament, després de resoldre les 14 al·legacions presentades. El dictamen ha estat defensat per Mar Molina (PSC) i ha comptat amb l’apassionada intervenció de l’alcaldessa, Marta Farrés, donada la importància d’un tema que afectarà la mobilitat i la vida quotidiana dels sabadellencs. Un altre cop s’han tornar a repetir els arguments abastament coneguts dels grups polítics, així com les seves contradiccions argumentals. Les formacions de dreta (PP) i extrema dreta (Vox) han votat en contra qüestionant l’eficàcia d’una mesura d’altra banda d’obligat compliment per adequar-se a la legislació europea, espanyola i catalana.

Les tres formacions d’esquerra, amb diferents matisos, han criticat la manca de gosadia de l’equip de govern tant pel que pertoca a zona geogràfica com la gran quantitat d’excepcions de la norma. Fins i tot, han posat en dubte que el govern municipal l’hagués tirat endavant si no fos per la deguda obediència a les administracions de rang superior.  

Així mateix, com també s’ha dit des de PP i Vox, la seva aplicació incrementarà les desigualtats socials en matèria de mobilitat. Aquells que tinguin recursos per adquirir vehicles elèctrics o híbrids o visquin en el Centre no tindran problemes, a diferència dels veïns de la classe treballadora amb vehicles sense etiqueta ecològica que no podran accedir-hi. Justament, aquesta ha estat la raó invocada per l’alcaldessa per defensar la “prudència” en l’aplicació de la normativa, a l’espera de comprovar els seus efectes.

La regidora Anna Lara (Crida) ha plantejat amb raó la flagrant contradicció que suposa implantar la ZBE, alhora que s’aposta per un macroparquing al Centre. Tanmateix, tampoc Mena i Santi Valls (ERC) han explicat satisfactòriament com pensen compatibilitzar la seva demanda d’extensió geogràfica de la ZBE amb les restriccions de circulació dels veïns residents als barris amb vehicles sense etiqueta ecològica. Finalment, EPC, Vox i PP han votat en contra; ERC i Crida s’han abstingut amb l’argument que és millor una mala ZBE que no tenir-ne cap.

A voltes amb el Museu del Gas

La inadmissió del recurs de reposició interposat per la regidora de la Crida Aurora Murillo contra la compra del Museu del Gas ha regurgitat la polèmica sobre una compra sense consens i en la que els portaveus dels partits han reiterat els seus arguments a favor i en contra.

Les tres formacions d’esquerra han criticat una operació que només ha beneficiat a la multinacional Naturgy, de manera que l’Ajuntament més que comprar l’equipament l’ha pagat dues vegades. Adrián Hernández, portaveu de Ciutadans al mandat anterior, ha defensat emfàticament i amb la fe del neòfit, les excel·lències d’una operació que permetrà que la ciutat gaudeixi d’un equipament cultural de qualitat. Ha replicat a les crítiques amb les operacions de compra del govern quatripartit o de transformació com l’adquisició d’Artextil molt per sobre del preu de mercat o la compra naus de Sallarès i Deu, sent alcalde Juli Fernàndez, sense saber què fer-ne d’elles. Tampoc s’ha estat de recordar que va ser l’alcalde Maties Serracant qui va assegurar, quan ostentava el càrrec, que legalment no es podia fer res per impedir el tancament del Museu del Gas.

Uns arguments que no ha fet moure un mil·límetre a l’oposició d’esquerres.

Mocions útils i inútils

Pels volts de les nou de la nit i després d’un recés d’un quart hora, s’ha reprès la sessió. Prèviament s’havia rebutjat la moció d’ERC per crear un grup de treball a fi d’elaborar propostes per bastir un model per reduir els residus. Una qüestió que la recent taxa del Consell Comarcal ha posat d’actualitat.

Un altre cop s’han tornat a exposar els posicionaments dels grups municipals de sobres coneguts. Des de la Crida, Lara ha posat sobre la taula la finalització del contracte amb SMATSA, objecte d’una peça separada del cas Mercuri. Des d’Esquerra, Santi Valls se l’ha jugat i ha predit que quan acabi aquest contracte, serà prorrogat per cinc anys més (s’accepten apostes). Des de l’executiu local, Eloi Cortés s’ha agafat a aquest clau roent per replicar breument i secament que haguessin recolzat la moció, si no fos pels evidents intents de la Crida de manipular el tema, vinculant-lo al contracte de SMATSA.

Cuca Santos, única regidora del PP, ha defensat una moció “per garantir la seguretat dels sabadellencs”. A la seva exposició, ha dibuixat un tètric panorama d’increment de la delinqüència i de la inseguretat a la ciutat amb una policia municipal sense mitjans per combatre-la. Adrián Hernández ha desplegat les seves dots oratòries, que tant agraden a l’alcaldessa, i l’ha qualificat de “moció fake”, refutant una per una les dades estadístiques citades per Santos. Els altres portaveus també han criticat una visió ideològicament interessada i distorsionada de la realitat: “Sabadell no és el Bronx”, s’ha arribat a dir. De fet, Vox, l’únic grup que l’ha votat a favor, ha estat el principal beneficiat d’un debat situat en centre de les seves prioritats. Fins i tot, han demanat explicacions a Santos pel suport del PP a la regularització de milers d’immigrants, que ha donat la callada per resposta.

Joan Mena ha defensat la moció dels Comuns, aprovada per unanimitat, per garantir l’obertura de caixers automàtics en barris com Can Deu o Can Puiggener que no en disposen de cap i que obliga a la gent gran del veïnat a desplaçar-se. Potser aquesta ha estat l’única moció d’una relativa utilitat. De fet, les mocions, a diferència dels dictamens, són acords polítics, però sense força jurídica. En aquest cas, subratllar pel fet que l’Ajuntament no té competències per obligar als bancs a instal·lar caixers automàtics i s’està -per dir-ho suauament- en les mans de la bona voluntat de les entitats financeres, la qual cosa ben mirat és un oxímoron.

Anna Lara ha defensat la moció de la Crida, que no ha prosperat, per crear un comptador de venta de sòl públic, arran de la compra d’uns terrenys d’aquesta naturalesa per una empresa de nanosatèlits, ha estat esbandida ràpidament per Antonio Rodríguez Galián. El ponent socialista, regidor d’ICV amb Farrés, l’ha replicat que no tenia sentit crear un instrument per comptar vendes que no existien. També, s’ha referit al paper de la Diputació de Barcelona en l’esmentada operació.

La sessió ha finalitzat amb la moció de Vox per combatre el top manta i els perjudicis que estan causant, per competència deslleial, als paradistes dels mercadillos, especialment el de diumenge a la Zona Hermètica. Tots els grups, tret del PP, l’han rebutjat una proposta que han titllat de xenòfoba i racista.

Al punt de precs i preguntes, Gabriel Fernández (ERC), s’ha queixat perquè l’alcaldessa no l’hagués concedit el dret a rèplica per al·lusions, contemplat al Reglament Orgànic Municipal (ROM), quan se l’ha esmentat en la compra de les naus de Sallarès i Deu. L’alcaldessa l’ha contestat que no s’ha parlat d’ell, sinó de l’alcalde Juli Fernàndez.  

Foto portada: votació d’un dictament, per part dels regidors de l’oposició. Autor: D.Jiménez.