Sense sorpreses s’han aprovat els pressupostos municipals. Els grups polítics de l’oposició han recapitulat els arguments que han exposat al llarg del mandat. Des del govern, s’ha defensar la continuïtat de la seva gestió.
La majoria absoluta del PSC, reforçada pel seu pacte de govern amb Junts, excloïa qualsevol sorpresa en l’aprovació dels Pressupostos Municipals del 2026. A més, tant el regidor d’Economia, Antonio Rodríguez Galián i el tinent d’alcaldessa, Eloi Cortés, d’una banda; com els portaveus dels Comuns, Joan Mena, i Oriol Rifer, de la Crida per Sabadell, de l’altra, havien explicat prèviament els seus posicionaments.
La sessió matinal extraordinària ha tingut l’aire d’un tràmit procedimental, burocràtic, que s’havia de complir. Tot i la seva importància, atès que en els pressupostos es concreten en dotacions econòmiques les prioritats polítiques de l’equip de govern. Els grups de l’oposició han aprofitat l’avinentesa, amb diferents matisos, per recapitular els arguments que han anat exposant al llarg d’un mandat que ja ha travessat l’equador i on els grups polítics comencen a actuar amb la vista posada en la cita amb les urnes.
Des de l’esquerra, Comuns, Crida, ERC i el regidor no adscrit, Gabriel Fernández, han coincidit en reiterar les critiques al “continuisme” i la “manca d’ambició” dels comptes municipals, particularment en el capítol de l’habitatge. També han criticat la manca del projecte de ciutat d’un executiu instal·lat en el dia a dia de la gestió, sense tenir clares les perspectives de futur i cap on va la ciutat.
Des de la dreta i l’extrema dreta han insistit en les seves guerres culturals com la justificació de la portaveu de Vox, Nuria Acacio, del seu vot negatiu per les partides destinades a cooperació internacional, a la multiculturalitat o de suport als nouvinguts.
Ara be, tant dels grups d’esquerra com de dreta, no s’han estat de recordar la pujada del 21 per cent dels impostos municipals que, al seu parer, no s’ha traslladat en un millora dels serveis que presta l’administració local.
Galián i Cortés s’han repartit la feina de defensar els comptes municipals. El primer des d’un perspectiva més tècnica i el segon des d’una més política. Cortés, sense embuts, ha defensat el caràcter no continuista, sinó “continuador” de l’obra del govern local. Només, li ha faltar dir ‘per què haig de canviar una cosa que funciona?’. Tots dos han negat emfàticament que no existís projecte de ciutat i han posat un reguitzell de projectes sobre la taula, des de la rehabilitació de l’Artextil, al projecte museístic de la plaça del Gas o l’escola de gastronomia a les naus Sallarès i Deu. Ara bé, una sèrie d’actuacions per positives que siguin, no conformen un model de ciutat, en la mesura que aquest requereix una articulació entre aquestes, ordenades estratègicament en funció de la finalitat que es vol assolir.
A dreta i esquerra
Lluís Matas, a la vigília de la consulta a les bases de Junts, que pot decidir la sortida del govern de coalició amb el PSC, ha pronunciat un al·legat en defensa de la continuïtat d’aquesta fórmula que l’edil juntaire fa anys que qualifica de “Sabadell del sí”, enfront del negativisme i obstruccionisme de l’oposició. Tanmateix, podria donar-se la paradoxa que els militants de Junts votessin majoritàriament ‘No’ al ‘Sabadell del Sí’. La seva intervenció ha tingut l’aire d’un comiat.
Aquesta circumstància ha redoblat els esforços de Joan Mena dels Comuns per presentar-se com un soci alternatiu per l’esquerra a l’opció dels socialistes de pactar amb la dreta independentista del Junts. Justament quan Carles Puigdemont ha trencat els acords amb el PSOE de Pedro Sánchez. De fet, els Comuns han estat l’únic grup que ha plantejat 48 propostes concretes als pressupostos. Malgrat que aquestes negociacions no hagin fructificat, Mena no ha deixat d’insistir en la seva voluntat d’exercir una oposició “útil i constructiva” per arrossegar als socialistes a posicions d’esquerres amb l’objectiu de beneficiar al conjunt de la ciutadania.
