El plat de fort d’aquesta sessió extraordinària ha estat l’aprovació inicial dels pressupostos municipals. Un debat que no ha aportat gaires novetats i on govern local i oposició han repetit les mateixos arguments que s’escolten des de fa tres anys.
Aquest ple extraordinari, a banda de l’aprovació inicial dels tercers pressupostos municipals d’aquest mandat, ha inclòs una sèrie de punts de caràcter econòmic com ara el Pla Estratègic de Subvencions, la subvenció nominativa directa a la Fundació MAIN, la modificació de les bases de la licitació del projecte de pavelló poliesportiu dels Merinals, la relació de llocs de treball i les modificacions de la plantilla.
Aquestes són els darrers comptes municipals en un any sense eleccions, ja que els propers pressupostos s’aprovaran, si s’escau, en l’any de celebració dels comicis locals. Per tant, l’aprovació d’aquestes comptes municipal atorguen definitiva garantia d’estabilitat a l’equip de govern local (PSC– regidora no adscrita Morell) amb el suport sense fissures de Junts per Sabadell.
Des d’un punt de vista estrictament econòmic, aquest pressupost està determinat per tot un seguit d’incerteses. En primer terme, en l’apartat d’ingressos, per l’impacte de la sentència del Tribunal Constitucional sobre les plusvàlues que suposaven 16 milions d’euros d’ingressos per l’Ajuntament de Sabadell. Està per veure com es concretarà la nova normativa, que de ben segur representarà un minva sobre aquesta quantitat, o si el govern central crearà un fons de compensació per eixugar-la. Segons el portaveu d’ERC, Gabriel Fernàndez, tot plegat podria significar una pèrdua d’entre cinc o sis milions d’euros, encara que això no ho sap ningú. Una altra incògnita a resoldre és la derivada de quin serà el volum dels fons Next Generation de la Unión Europa que correspondran l’Ajuntament de Sabadell. A més, s’ignora durant quant de temps estarà vigent la suspensió de la regla de la despesa per evitar l’excessiu endeutament dels ens locals. Finalment, tampoc està clar com afectarà a la plantilla municipal la nova normativa sobre la reducció de l’excessiu nombre d’interins a les administracions públiques.
Si com diu la paraula, el pressupost resulta una previsió dels ingressos i despeses, totes aquestes incerteses provoquen que, en aquesta ocasió, aquesta definició sigui més adient que mai. Com ha apuntat José Luís Hernández, ponent de Cs, amb tota probabilitat d’aquí un mes i mig aquests comptes municipals hauran de ser modificats de dalt a baix.
Prioritats polítiques
Des del punt de vista polític, el debat pressupostari no ha aportat gaires novetats. La tinenta d’alcadessa no adscrita Marta Morell, la ponent socialista, Montserrat González i Pol Gibert, portaveu del grup municipal del PSC, han defensat l’excel·lència d’uns comptes municipals expansius que aposten per la recuperació econòmica, la cohesió social, la millora dels espais públics i les inversions repartides per tot el territori com a garantia de lluita contra les desigualtats.
En matèria d’inversions les grans apostes de l’executiu local pivoten sobre el hub de l’Aeroport com a centre d’atracció d’empreses, el Portal Sud, el Poliesportiu de Merinals, la reforma del Passeig de la Plaça Major, així com la reconversió de l’antiga fàbrica Artextil en Escola d’Infermeria i l’adequació de la nau de Sallarès i Pla entorn a un projecte de formació professional.
Lluís Matas (Junts) ha justificat el seu suport als pressupostos com una mostra del tarannà polític del seu grup, partidari de ser útil mitjançant el diàleg. Una argumentació que no s’adiu massa amb el comportament de la seva formació al nivel estatal presentar una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat i de no participar en la taula de negociació entre els governs espanyol i català. En qualsevol cas, Matas ha defensat el recolzament als comptes municipals amb arguments de política local. Així ha afirmat que amb aquest acord es dona compliment a les qüestions fonamentals del seu programa electoral com ara la projecció exterior de la ciutat, la reforma de la Gran Via, el balcó del Ripoll i la remodelació d’una sèrie de cèntriques places, amb especial incidència en la plaça del Treball al barri de Gràcia. En aquest sentit, com si fos un membre del govern, ha anunciat que l’Oficina del Turisme s’instal·larà a la Casa Duran.
Els tres partits de l’oposició, ERC, Crida per Sabadell i Cs, amb diversos matisos, han compartit la crítica que ens trobem davant uns pressupostos continuistes que no dissenyen un projecte de ciutat, ni una visió estratègica sobre el seu futur. José Luís Fernández (Cs) -que ha qualificat de “pacto de los sillones”, l’acord entre PSC, Morell i Junts- ha afirmat que les prioritats pressupostàries del govern són en realitat “parches” que no solucionen els problemes de fons que des de fa molt de temps pateix la ciutat. Fernández, ha insistit especialment en la qüestió de l’habitatge que, al seu parer, és el principal problema per a la cohesió social de la ciutat.
En aquesta línea, Anna Lara, ponent de la Crida ha subratllat la manca de mesures per encetar la transició ecològica i l’absència d’adaptació a les necessitats socials i ecològiques. Així ha criticat que dos terceres parts de les inversions vagin destinades al manteniment dels equipaments. També, ha fet un exhaustiu repàs de les mancances en els comptes municipals des de la inexistència d’una partida per al mercat de Campoamor a una dotació per a la urbanització del tram soterrat dels Ferrocarrils de la Generalitat a Can Feu/Gràcia.
ERC ha repartit les seves intervencions entre Gabriel Fernàndez, amb una intervenció de caire polític i Èlia Soriano amb una altra més tècnica. El primer ha titllat el pressupost com producte de l’acord PSC i Junts i la segona com una materialització del “pacte sociovergent” que articula el govern municipal. Una crítica no massa adient per als portaveus d’una formació que des de fa dos legislatures governa la Generalitat amb els hereus de Convergència. En qualsevol cas, tots dos han insistit en la falta de “visió estratègica” d’aquests pressupostos qualificats de continuistes i amb manca d’ambició. Al seu parer la crisi provocada per la pandèmia hauria d’haver motivat que l’equip de govern obrís noves línies d’intervenció en les qüestions fonamentals que afecten a la ciutadania.
Com era d’esperar, els pressupostos han estat aprovats amb els vots a favor de PSC, Morell i Junts i en contra de ERC; Crida i Cs. El debat pressupostari no ha aportat gran novetats. Tant des del govern com des de l’oposició s’han repetit pràcticament els mateixos arguments dels tres anteriors plenaris sobre les comptes municipals.
Foto portada: el regidor de Cs, José Luis Fernández durant la seva crítica als comptes. Autor: David B.
