La sessió extraordinària, de dues hores i mitja de durada, ha constat de dues parts clarament diferenciades. D’una banda, el debat sobre les ordenances fiscals, les darreres del mandat; de l’altra, la reprovació del regidor de Vox. El ple s’ha celebrat l’endemà de l’anunci d’eleccions generals que enceta un cicle electoral que es perllongarà fins les municipals de maig de 2027.
En aquesta ocasió, com sol ser habitual a les darreres les ordenances fiscals, no s’han congelat, sinó que com ha explicat, el ponent socialista, Antonio Rodríguez Galián, s’han incrementat per sota de l’IPC previst. En una exposició triomfalista ha repetit fins a l’extenuació que la pressió fiscal a Sabadell és inferior a la resta dels municipis de l’entorn; això sense deteriorar el funcionament dels serveis públics. Aquesta línia argumental ha estat il·lustrada per la pedagògica col·lecció de gràfics esgrimida pel seu company, Eloi Cortés.
Tots els grups de l’oposició, tret dels dos regidors no adscrits exJunts que s’han abstingut, han insistit en remarcar que, en aquest mandat, la pressió fiscal s’ha incrementat un 24 per cent – el sablazo en l’expressió del regidor no adscrit Gabriel Fernández- sense comptar la taxa de recollida de residus del Consell Comarcal.
Ara bé, aquí s’han acabat les semblances. PP i Vox, han justificat el seu vot negatiu justament per l’increment de la pressió fiscal, quan la seva solució és baixar els impostos. Els tres grups d’esquerra, ERC, Crida per Sabadell i En Comú Podem (ECP), també han votat en contra amb els arguments socials que es tractava d’un pujada lineal tant per les rendes altes com per les baixes i que els socialistes podien fer molt més per impulsar una fiscalitat progressiva i socialment més justa.
En l’actual context preelectoral, durant el debat hi ha hagut dos moments de cert interès interès polític. D’una banda, la declaració de Gabriel Fernández, en el sentit que no parlava com a regidor no adscrit sinó de les formacions polítiques aplegades sota la sigla Acció per Sabadell, principalment Junts per Catalunya. Lluís Matas no li ha deixat passar i li ha recordat que Junts va votar en contra dels decrets Maricarmen que finalment han precipitat l’avançament electoral.
D’altra banda, la denúncia de la portaveu d’ERC, Sílvia Renom, sobre les prioritats pressupostàries del govern municipal amb l’adquisició d’un cotxe oficial per valor de 70.000 euros. En la rèplica, el portaveu socialista, Eloi Cortés, l’ha acusat de practicar un “populisme barat”, que no estava a l’alçada de les seves intervencions.
Reprovació sense rectificació
La sessió ha finalitzat amb la reprovació de l’edil de Vox, César Gil, pel gest del tir al clatell del ple passat. La moció ha estat subscrita per tots els grups municipals i els tres regidors no adscrits i aprovada amb el vot en contra de Vox i l’abstenció del PP.
Cuca Santos (PP) ha realitat un complicat joc de funambulisme dialèctic per justificar la seva posició. Així ha condemnat el gest de Gil, però no ha compartit el relat dels fets, del que havia estat testimoni i que figura a l’exposició de motius de la moció, on s’ acusa al regidor de Vox d’adreçar aquest gest amenaçant a una assessora dels Comuns.
La resta de formacions, també l’alcaldessa, Marta Farrés, han condemnat sense pal·liatius un gest injustificable que destrueix l’exemplaritat que es suposa en la conducta dels càrrecs públics, el respecte o les més elementals normes d’educació. Un gest que s’adiu amb els seus discursos d’odi i que incita a la violència. Tots han assenyalat que ara Gil tenia l’oportunitat de rectificar i presentar excuses, cosa que no ha succeït.
La portaveu de Vox, exhibint una llamborda, ha pronunciat un discurs victimista, relatant els incidents en que els regidors i el seves carpes han estat agredits. Tot i reconèixer, amb la boca petita al final de la seva intervenció que es tractava “d’un gest desafortunat”, s’ha negat a rectificar, en aquella tradició hispànica de mantenella i no enmendalla.
