La sessió de setembre de cinc hores de durada ha estat de marcat caràcter preelectoral. Ha constat de 28 dictàmens del govern local gairebé tots de tràmit, llevat del relatiu al barri de Las Latas i quatre mocions. Dues de les quals sobre immigració, que es debateren en un clima de gran crispació que culminà amb el gest de César Gil, regidor de Vox.
El ple ha començat amb la dissolució del grup municipal de Junts i ha finalitzat amb la renúncia a l’acta de regidora de la Crida per Sabadell d’Aurora Murillo. En el primer cas, els dos regidors del grup, Lluís Matas i Katia Botta, passen a la condició de no adscrits per fer companyia a Gabriel Fernández, excap del llista d’ERC. Així es dona la paradoxal circumstància de compartir la mateixa condició institucional, Matas, que va ser cap de llista de Junts a les anteriors municipals, i Fernàndez, que ho serà a les properes sota el aixopluc de la coalició Acció per Sabadell, articulada i beneïda per la direcció nacional de Junts.
D’aquesta manera, l’espai (post)convergent es queda sense representació en el Consistori des de la restauració de la democràcia. Aquest ha estat el preu a pagar pel conflicte entre la direcció local del partit i el grup municipal que esclatà des de les primàries de l’estiu de 2024, que donaren la victòria a Francesc Baró, avalada més tard per la consulta a la militància per sortir del govern de coalició amb el PSC. En una mena de testament polític, Matas i Botta aprofitaren l’avinentesa per justificar els motius que els han portat a l’expulsió del partit, invocant la fidelitat als principis ideològics pragmàtics i pactistes del pujolisme concentrats en la fórmula del “peix al cove” enfront la deriva radical de Junts.
Aquest no és el cas d’Aurora Murillo, que serà substituïda per Sandra Alcaide, que anirà de número dos a la candidatura municipal de la Crida, fent tiquet amb l’alcaldable i actual portaveu de la formació, Oriol Rifer. De manera que la seva renúncia s’explica en clau electoral i resulta una pràctica habitual en aquesta formació. No és la primera vegada que es fa córrer la llista per substituir als seus regidors com el cas de Nani Valero i Anna Lara en l’actual mandat o en el cas de l’exalcalde Matias Serracant en el passat.
El barri de Las Latas
Normalment, els governs municipals eviten portar temes polèmics als plenaris en el darrer tram del mandat. Una norma que s’avalà en aquesta sessió on l’equip de govern només portava punts de pur tràmit administratiu com ara quatre concessions de subvencions directes a entitats o sis declaracions d’interès o utilitat municipal.
L’únic punt que generà debat fou el darrer, número 28 de la part resolutiva, sobre l’adjudicació de 9.000 metres quadrats al barri de Las Latas, a Can Gambús, per la construcció d’un Mercadona. El debat ha estat precedit per la intervenció de la portaveu dels veïns del barri, Patricia Martínez, que exposà la seva preocupació per l’impacte del supermercat, però també sobre el projectat bloc de nou plantes, així com de les seves reivindicacions sobre l’arranjament de les zones verdes o la creació de places d’aparcament.
La discussió va estar protagonitzada per Joan Mena, dels Comuns, en defensa dels plantejaments dels veïns, i pel tinent d’alcaldessa d’Urbanisme, Adrián Hernández. Aquest darrer es va comprometre a acceptar la proposta del primer per constituir una “taula de barri” amb la participació del veïnat per tal de negociar les solucions urbanístiques a les reivindicacions dels veïns.
Compromisos i delegacions de competències
Una mica passades les set de la tarda, s’inicià el debat de les mocions de l’oposició. La primera presentada conjuntament per ERC, Crida, Junts i Gabriel Fernández tenia como objectiu crear una regidoria de Llengua Catalana, crear un Consell Local de Llengua i adherir-se a la xarxa Municipis per la Llengua.
L’actual majoria absoluta socialista fa que l’èxit d’una moció depengui del seu vot favorable o abstenció. En aquest cas, va prosperar per la seva abstenció i els vots a favor dels proposants i dels Comuns i vot en contra de PP i Vox. El portaveu socialista Eloi Cortés explicà aquesta deferència per incloure els proposants la restricció que si per manca de temps no es podia fer efectiva en el final d’aquest mandat, fos un compromís del proper Consistori, que, a la pràctica, no el compromet a res.
El regidor no adscrit Gabriel Fernández va presentar una moció en suport de la delegació de competències en immigració a la Generalitat, on ha actuat com veritable portaveu de Junts, al defensar les tesis d’aquesta formació, en competència electoral amb Aliança Catalana. El PSC, fent honor als seus pactes a nivell estatal amb Junts en aquest tema, s’ha abstingut amb els dos regidors no adscrits exJunts.
PP, Vox, ERC, Crida i Comuns -per motius diametralment oposats- han votat en contra així que la moció no ha prosperat. Les crítiques de Matas i dels portaveus dels grups d’esquerra pel seu canvi de posicionament en aquesta matèria han portat a Fernández a afirmar “jo represento una esquerra valenta”, en el sentit que no esquiva el debat sobre la immigració de certes esquerres. Una afirmació difícil de sostenir a qui representarà a les properes municipals l’espai del centredreta independentista i que ha estat comentada sarcàsticament pel regidor de Vox, César Gil, amb “bienvenido a la extrema derecha”.
Model policial
La moció de la Crida per un model de Policia Municipal “de proximitat i garantista” s’ha debatut darrera el teló de fons de les denúncies per “l’agressió policial” a un jove a la Festa Major, gravada en vídeo. Tanmateix, ni el ponent Oriol Rifer ni Andrián Hernández ha volgut fer-se sang, i només han al·ludit crípticament a aquest incident.
De fet, els acords de la moció de caràcter genèric sobre el model de policia de proximitat eren perfectament assumibles pels socialistes com ha arribat a reconèixer Hernández. Ara bé, la mera sospita sobre el comportament del cos policial han menat al PSC a votar en contra amb PP i Vox, l’abstenció dels exedils de Junts i el vot favorable d’ERC, Comuns i del regidor no adscrit.
Ceuta i el tret a la nuca
Com sol ser habitual en aquest mandat, la darrera moció ha estat la presentada per Vox “en suport i solidaritat amb el poble de Ceuta i en defensa de la sobirania espanyola”. Nuria Acacio ha justificat la pertinència de la moció per donar veu a les 1.700 persones que es manifestaren el passat 2 de setembre per Ceuta a la plaça de l’Ajuntament i que fou resposta per una concentració antifeixista. Això ha donat peu a un crispat intercanvi de retrets sobre els insults que es proferiren a ambdues bandes de la barrera policial que separà les concentracions de signe contrari i on participaren els regidors de Vox i PP, en un costat del cordó policial i els de la Crida, Comuns i ERC en la l’altra.
L’extrema agressivitat verbal del debat ha esclatat quan Gil ha fet el gest del tret a la nuca, entre les protestes del públic, entre elles: “Alcaldessa, faci d’alcaldessa!”. Marta Farrés, que ha confessat no havia vist el gest, ha demanat la gravació de la sessió per comprovar-ho. Acacio ha provat de justificar el gest del seu company, que aquest no ha negat, per les provocacions gestuals des d’un part del públic. Al punt de precs i preguntes, abans de renúncia de Murillo, l’alcaldessa ha afirmat, que comprovada la gravació, s’estudiarien les sancions reglamentaries i en el seu cas penals que podrien derivar-se del comportament de Gil.
