El ple ordinari de setembre de cinc hores de durada ha assenyalat l’inici del curs polític. L’ordre del dia ha constat de 16 dictàmens del govern municipal i quatre mocions. El debat sobre el futur del riu Ripoll i les guerres culturals de Vox ha estat els aspectes més rellevants de la sessió.
El ple ha començat puntualment a les cinc de la tarda amb la banda sonora de la protesta de les treballadores de l’empresa concessionària de neteja dels edificis municipals. Primer de tot, s’ha procedit a la presa de possessió de la regidora Remedios López Peñas que ha substituït a Pol Gibert. També, ha estat el primer ple en el que Eloi Cortés ha debutat com primer tinent d’alcaldessa en el paper que fins ara exercia el seu il·lustre predecessor.
El plenari, que ha coincidit amb l’aniversari de l’alcaldessa Marta Farrés, ha continuat d’una manera confusa en el punt dedicat a la concessió a títol pòstum de la medalla d’honor al monjo de Montserrat, Aureli Argemí Roca, que va morir el passat 1 d’abril. Argemí, a través del Centre Internacional Escarré per a Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), fundat al 1974, va impulsar la causa de l’autodeterminació dels Països Catalans. Nuria Acacio (Vox), no ho ha volgut deixar passar. Ha argumentat el seu vot negatiu per atorgar aquesta distinció a un “separatista”, tot afegint que el PP hauria de donar explicacions pel seu vot favorable. La resta de grups no han entrat al drap, només per defensar breument la trajectòria impecable com a demòcrata i defensor dels drets humans del sabadellenc.
Gabriel Fernàndez (ERC). únic regidor supervivent dels qui estat al govern quatripartit, va aprofitar per criticar amb duresa la resposta de l’equip de govern en el tema de les treballadores de neteja. Malgrat que, com ha indicat Joan Mena d’En Comú Podem (ECP), això era més propi del punt del precs i preguntes, com el seu grup tenia pensat fer, que no pas en aquest sobre Argemí.
En qualsevol cas, l’alcaldessa s’ha vist obligada a intervenir per defensar l’actuació del seu govern, que ha obert un expedient disciplinari a l’empresa concessionària. Marta Farrés no es va poder estar de posar el dit en la nafra al recordar que, quan Fernàndez era el regidor responsable de l’àrea, va contravenir les seves promeses electorals i no va municipalitzar el servei, quan caducava la concessió, sinó que va continuar amb l’externalització. El seu govern ha mantingut el mateix contracte; això sí, millorant les condicions laborals de les treballadores (més informació: ‘Nova protesta de les treballadores de Serveo‘).
La franja de Gaza
Aquesta tensió inicial s’ha perllongat en el punt setè de concessió d’una subvenció directa de 8.000 euros a la organització de Nacions Unides per als refugiats (UNRWA) per portar aliments a la franja de Gaza. Acacio ha tornat a la càrrega amb una defensa tancada de l’Estat d’Israel, acusant l’esmentada agència de ser un niu de terroristes i faltant grollerament a la veritat quan ha assegurat que Israel mai havia desfermat guerres ofensives. Una intervenció en la que s’ha pogut apreciar la transformació de les extremes dretes europees respecte a la qüestió jueva: de l’antisemitisme del segle XX al prosionisme del segle XXI.
Tampoc aquí, la resta de formacions ha volgut entrar en polèmiques amb Vox. Cuca Santos (PP), ha recordat que ara farà un any de la matança de Hamas contra la població civil israeliana i recordar que hi ha víctimes per les dues bandes. Els grups d’esquerra han denunciat el caràcter de genocidi del comportament d’Israel i el PSC s’han posicionat per la defensa dels drets humans tant a Gaza com a Ucraïna.
Dues visions del Ripoll
Després d’aquests focs d’artifici dialèctics, la sessió ha continuat més pausadament amb dictàmens de caràcter tècnic o administratiu fins arribar al punt dedicat a la regulació dels usos industrials del riu Ripoll. Aquesta és la segona vegada que la tramitació del tema torna al ple per ajustar-les a les prescripcions de les sentències judicials (més informació: ‘Reset’ al pla Ripoll‘).
El debat ha estat una repetició dels arguments que es van formular farà un any i on es plantejaren dues visions divergents sobre el futur dels set quilòmetres del riu que travessen el nostre terme municipal. D’una banda, PSC-Junts, amb el suport de PP i Vox, que defensen compatibilitzar els usos industrials de “baix impacte ecològic”, en una zona amb una llarga tradició d’aquestes activitats, amb la recuperació d’un espai natural destinat al lleure i als esports.
D’altra banda, Crida, EPC i més matisadament ERC, que pensen que el futur del Ripoll és esdevenir un parc natural que recuperi els bens patrimonials que ara s’estan caient a trossos i que netegi les velles fàbriques, algunes convertides en abocadors a cel obert. La indústria -argumenten- hauria d’ubicar-se altres polígons ara infrautilitzats del terme municipal. A més, la instal·lació d’empreses a la llera del riu exigeix bones comunicacions que incrementarien la contaminació. De fet, el pla presentat al ple preveu la construcció de tres rotondes per accedir-hi. Un problema de connexions viàries que, a parer de Mena, no es resoldrà fins que no es solucioni la situació de la carretera de Santiga i el tràfic dels seus polígons industrials.
L’espectre del Llaminer
La moció dels artesans de la Fira de Nadal ha estat presentada per l’enquadernadora sabadellenca Mercè Vega qui, visiblement emocionada, ha repassat la història de la mostra i les seves les diferents ubicacions des del 1996. La portaveu ha insistit en la davallada econòmica d’ençà la seva ubicació a la plaça del Gas ara fa dos anys. Davant la negativa de l’Ajuntament a acceptar un cèntric emplaçament alternatiu adient, han decidit no fer-la en la propera campanya nadalenca.
La moció, malgrat ser aprovada per unanimitat, ha donat peu a l’oposició per mostrar les contradiccions entre la retòrica de la defensa dels comerç de proximitat i d’una crua realitat que expulsa l’artesania local. La tinent d’alcaldessa Montserrat González ha defensat la idoneïtat de la plaça del Gas que es veurà reforçada amb l’obertura del Museu. Sílvia Renom, (ERC) ha estat la més punyent a l’indicar els perills de la “colonització de les festes de Nadal pel llaminer” (més informació: ‘Sabadell no tindrà FANSA per primer cop des de 1996‘).
Pel contrari, la moció de la Crida per Sabadell, per destinar a la Casa Grau, ubicada precisamente a la plaça del Gas, per a casal de la cultura i la llengua catalana, ha estat rebutjada amb els vots de PSC, Junts, Vox i PP i el suport de les formacions d’esquerra. No obstant això, la proposició ha encetat un debat de cert interès sobre què quedarà de la cultura a la ciutat després d’aquest any de capitalitat cultural.
Mocions creuades
El plat fort, des del punt vista polític, han estat les dues mocions creuades que anaven en el mateix sentit de demanar al govern municipal que reclami a la Generalitat, ara que està ocupada pel PSC, el compliment dels seus compromisos amb la ciutat. Encara que des de posicions ideològicament antagòniques.
La primera d’EPC s’ha centrat només en la reclamació, pendent des del 2006, de la Residència geriàtrica del Sud que ha donat peu a repassar els incompliments de tots els partits que han desfilat per la presidència de la Generalitat des de llavors en aquest tema i la injustícia que suposi l’absència d’un equipament públic d’aquestes característiques a Sabadell. Com no podia ser menys, des de les files socialistes s’ha reiterat el compromís amb l’agenda sabadellenca i en reclamar a Salvador Illa els equipaments que per dret corresponen a la ciutat com en el cas flagrant de la Residència de Sud.
La segona moció de Vox ha tancat el ple com havia començat amb la provocació del partit d’extrema dreta. La moció reclamava el mateix que l’anterior amb l’única diferència que estenia les reclamacions al conjunt de competències de la Generalitat a la ciutat. Com s’ha palesat en el debat, Acacio donava per descomptat que la moció d’EPC seria aprovada, com així ha estat per unanimitat, mentre que la seva seria rebutjada només amb el suport del PP. La resta de grups han hagut de fet jocs malabars lingüístics per justificar aquesta posició contradictòria. Finalment, com al conte d’Andersen sobre el vestit de l’emperador que anava despullat, Oriol Rifer (Crida), ha afirmat que sempre votarien no a les mocions de l’extrema dreta fos quin fos el seu contingut.
La sessió ha finalitzat pels volts de les deu de la nit amb el punt de precs i preguntes. Vox i el PP, com l’any passat, han preguntat què pensa fer l’Ajuntament per commemorar el 12 d’octubre. EPC i ERC ho han fet sobre les treballadores de la neteja on l’alcaldessa ha reiterat les posicions manifestades al començament de la sessió.
Foto portada: la portaveu de Vox a l’Ajuntament, Nuria Acacio. Autor: David Jiménez.
