La sessió ordinària de setembre dona inici al curs polític després de les vacances estivals i la Festa Major. Enguany ha estat dominada pel debat sobre qüestions relatives a la crisi de l’habitatge i la discussió de mocions de fort contingut ideològic de signe contrari.
La sessió de quatre hores de durada estava rodejada d’una certa expectació mediàtica al ser la primera que Gabriel Fernández passava de portaveu d’ERC a regidor no adscrit. Tanmateix, ni Esquerra, ni Fernández, molt actiu en els debats, han volgut fer sang en el que sembla un divorci de mutu acord. Fernández ha emprat en varies ocasions la locució “el vot que represento” en les seves intervencions que deixa obert l’interrogant: a qui representa realment més enllà d’ell mateix.
La sessió de quatre hores de durada ha constat de 15 dictàmens del govern, un d’ells d’urgència, i cinc mocions, una de les quals del PP, que ha quedat sobre la taula.
La dació de compte d’Intervenció sobre l’execució del pressupost ha donat peu a un debat recurrent sobre l’escassa execució real de les inversions programades que, en aquest exercici, ha estat només del 30 per cent. Els portaveus dels grups d’esquerra han tornat a criticar la deficient gestió pressupostària que es desprèn d’aquestes magres xifres. El tinent d’alcaldessa socialista, Eloi Cortés, s’ha defensat al·legant que s’ha increment el percentatge d’execucions del pressupost i que, en xifres absolutes, és la major de la història.
Pisos d’emergència habitacional
El punt més interessant de la part resolutiva de la sessió ha estat l’aprovació definitiva del Reglament d’adjudicació d’habitatges d’emergència social que ha propiciat un primer debat sobre un dels temes de major preocupació de la ciutadania. Des de l’extrema dreta, Vox, no ha deixat passar l’avinentesa per culpar als immigrants de la saturació dels serveis públics. Joan Mena, dels Comuns, ha criticat la situació de famílies amb fills escolaritzats a Sabadell que han hagut de marxar del municipi al ser desnonats. Ha reclamat l’elaboració d’un protocol de pre-emergència per prevenir aquests casos i que aquestes mesures s’incloguin en el Pla Local d’Habitatge, pendent d’aprovació des de fa sis anys. Oriol Rifer, de la Crida per Sabadell, ha qualificat el reglament de “necessari, però insuficient” i ha denunciat com el preu mig d’un pis de lloguer de 80 m2 a Sabadell ha passat darrerament dels 500 als 1.000 euros.
Cortés ha replicat que els 600 habitatges d’aquestes característiques disponibles no donen l’abast per solucionar els més de 2.000 “casos vius” que han d’entomar, de manera que de vegades no queda més remei que traslladar a les famílies desnonades a d’altres municipis. Així mateix, s’ha plantejat la delicada qüestió de la “cronificació” de casos on el pis d’emergència acaba sent l’habitatge habitual. Finalment, el punt s’ha aprovat amb l’abstenció de tots els grups de l’oposició.
L’estrany cas de les furgonetes antiavalots
Diu el refrany castellà que “cuando menos te lo esperas, salta la liebre”. Així, en el punt de tràmit sobre la dotzena modificació de l’expedient de crèdit, va esclatar la polèmica ja que en el llistat figura una dotació d’uns 200.000 euros per l’adquisició de dues furgonetes antiavalots. Tant Mena com Guillem Fuster de la Crida es preguntaren si estaven davant d’un canvi de model policial i es recordà la infausta unitat antiavalots de la Policia Municipal, muntada pel germà de l’alcalde Manuel Bustos (coneguda en l’argot policial com Los Hombres de Paco) que s’estrenà amb els greus incidents del bar Bemba.
Nuria Acacio de Vox, ha fruit del moment a l’anunciar el seu vot favorable, ja que aquestes furgonetes són la prova fefaent de l’increment de la inseguretat a Sabadell que porta temps denunciant.
Tant el ponent socialista, Rodríguez Galián, com l’alcaldessa, Marta Farrés, han afirmat emfàticament que no hi ha canvi de model, ni previsió de crear una unitat antiavalots. Segons asseguraren es tractava d’un malentès -“un error tipogràfic” va dir Galián- i que aquests vehicles anaven a reforçar la mobilitat del cos policial. Des d’Esquerra, la seva flamant portaveu Sílvia Renom, argumentà que en el plenari es votava allò que estava escrit al dictamen. Així demanà, lògicament, la retirada del punt i que es tornés a presentar un cop esmenat l’error. L’equip de govern va fer com si no l’escoltés, va tirar pel dret i el punt es va aprovar amb els vots favorables de PP i Vox.
En un exemple de com funciona la transmissió de la informació en aquest temps digitals, no s’havia acabat el debat quan alguns mòbils van rebre les fotografies de les esmentades furgonetes amb tot el parament propi dels vehicles antiavalots.
A voltes amb l’habitatge
De les quatre mocions debatudes dues, del sindicat Comissions Obreres (CC.OO) i dels Comuns, incideixen sobre competències de l’administració local. La primera reclama el compliment efectiu de la jubilació parcial anticipada als treballadors municipals. El veterà sindicalista, Enric Quílez, que coneix el pa que s’hi dona a la casa, ha reclamat en la seva breu exposició que si la moció s’aprovava (com així ho ha estat) fos portada immediatament a la taula de negociació del conveni per ser aplicada i no acabar dormint el somni dels justos.
Els Comuns han fet de l’habitatge un dels eixos de la seva acció política. En aquesta línia, han presentat una moció, defensada per Mena, “per impulsar mesures concretes que fomentin l’ampliació del parc públic d’habitatge a la ciutat”. La seva proposta estel·lar ha estat l’aplicació de la normativa, implantada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per tal que el 30 per cent de les construccions privades es dediquin a habitatges de protecció oficial. Una mesura que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va voler derogar sense èxit, que funciona a la capital catalana i a municipis governats pels socialistes com Rubí o Mataró. També, han defensat que una sèrie de barris de la ciutat amb problemes urbanístics fossin catalogats com a Àrees de Conservació i Rehabilitació i que aquestes mesures incloses en l’ajornat Pla Local d’Habitatge.
La moció ha desfermat un agre debat ideològic on PP i Vox han tret la seva artilleria pesada neoliberal, segons la qual la intervenció estatal en el mercat immobiliari és perjudicial al provocar un retraïment de l’oferta privada i la pujada dels preus. Unes tesis més que discutibles ja que justament el funcionament sense regulació del mercat immobiliari està en l’arrel de l’especulació i l’increment abusiu dels preus. Aquí, Junts ha donat una petita sorpresa. Lluís Matas, malgrat assumir alguns dels arguments neoliberals de PP i Vox, s’ha abstingut per desmarcar-se de la dreta i ultradreta espanyolista i mostrar un certa sensibilitat social en el tema. Santi Valls d’ERC ha insistit en què si aquestes mesures no s’incloïen en el Pla General d’Urbanisme, acabarien sent paper mullat. Cortés, pels socialistes, ha argumentat el vot favorable del seu partit, del que depèn que les mocions prosperin o siguin rebutjades, amb termes tan ambigus que qüestionen la seva efectivitat més enllà del “seu valor declaratiu” (més info: ‘Compromís pel 30 per cent d’habitatge protegit: dubtes sobre la seva efectivitat‘).
Suport a Palestina
Les dues darreres mocions de fort contingut ideològic han fet pujar la tensió en la sala de plens. La primera de la Crida de “suport a Palestina i pel trencament amb l’Estat d’Israel” ha estat presentada Mazeed Khalilia, veí de Sabadell, vicepresident i portaveu de la Comunitat Palestina a Catalunya, amb un esfereïdor testimoni sobre el genocidi al seu país natal i el règim d’apartheid imposat per Israel des de fa dècades.
La moció ha provocat les dures rèpliques de Vox i PP que s’ha alineat amb els posicions d’Isabel Diaz Ayuso i la propaganda del govern israelià. Així han acusat als terroristes de Hamàs de ser els únics responsables del conflicte, entre acusacions d’antisemitisme i d’aprofitament partidista del patiment del poble palestí. Junts ha tornat a desmarcar-se, en comptes d’abstenir-se, com sol fer la seva formació en aquest tema, ha votat a favor, per raons humanitàries.
La darrera moció ha estat, com és habitual, la de Vox. En aquest cas de “rebuig de repartiment de menors estrangers no acompanyats” que ha tornat ha destapar la caixa ideològica dels trons. Acacio ha fet gala d’un discurs xenòfob i racista tan extremat que fins i tot Cuca Santos del PP hi ha votat en contra. La resta dels grups, tret de Gabriel Fernández que entrat en el debat per criticar durament aquests plantejaments, només han demanat la paraula per expressar el seu sentit negatiu del vot.
El 12 d’octubre
La sessió ha finalitzat amb el punt de precs i preguntes on Vox, com fa cada any, ha preguntat si l’Ajuntament, com fa l’11 de setembre, diada nacional de Catalunya, pensa celebrar el 12 d’octubre, festa nacional espanyola. Marta Farrés portava els deures fets. Ha respost que assistirà als actes de la Federació d’Entitats Culturals de Sabadell (FECUS) que agrupa a les cases regionals.
Foto portada: el tinent d’alcaldessa i portaveu de Junts, Lluís Matas. Autora: Dihor.
