Les ordenances municipals del 2022 s’han aprovat sense sorpreses amb els vots en contra d’ERC i Ciutadans i l’abstenció de la Crida per Sabadell. Com era previsible. ha tornat a funcionar el pacte entre el govern bipartit, PSC-Podem, i Junts per Sabadell. La sessió ha finalitzat amb la dura requisitòria de Gabriel Fernàndez, portaveu d’ERC.
La clau de volta de la ponent socialista, Montserrat González i del portaveu del seu grup municipal, Pol Gibert, ha estat que la pressió fiscal a Sabadell és la més baixa dels municipis de dimensions similars a la nostra. Des d’aquest punt de partida, ha justificat la pujada lineal del 3,7 per cent de les taxes i preus públics municipals per l’increment de la inflació (4 per cent), per l’encariment dels preus de la energia i les matèries primeres, la pujada del 2 per cent dels salaris dels treballadors municipals, així com una davallada dels ingressos de l’Ajuntament en 8,5 milions d’euros a causa de la pandèmia. Per això, a parer de González, si no s’entoma aquesta pujada es posaria en perill l’estabilitat econòmica de la hisenda local i la correcta prestació dels serveis públics municipals.
Aquesta línia argumental ha estat recolzada tant per Marta Morell (Podem) com per Lluís Matas (Junts) qui, potser per cobrir les aparences, ha exposat les tres condicions que han facilitat el seu suport de les ordenances fiscals: no tocar les taxes pel comerç, autònoms i emprenedors, que al 2023 es congelin les taxes municipals i reformar la taxa de residus. Tanmateix, en el torn de rèplica, s’ha dedicat a polemitzar amb els grups de l’oposició, quan potser aquesta és una tasca més pròpia dels regidors de l’equip de govern que d’un edil a l’oposició. En qualsevol cas i en un altre ordre de coses, s’ha d’agrair al regidor juntaire la seva generositat per suggerir als periodistes els titulars que hem de publicar sobre la informació relativa a aquest ple.
De de l’oposició, les formacions independentistes d’esquerres, ERC i Crida, han coincidit en criticar que es tractés d’una pujada “per a tot i per a tothom”, en paraules d’Anna Lara (Crida) on no es contempla l’adequada tarificació social qui a més ha recordat els efectes perniciosos de la cessió de la gestió dels impostos locals a la Diputació de Barcelona. Èlia Soriano (ERC) ha criticat una “pujada indiscriminada”, indicat que l’increment de les taxes i preus públics no té en compte les previstes aportacions del 13 per cent de transferències d’altres administracions i la suspensió de les regles d’estabilitat financera dels ajuntaments. Al seu parer, això mostra la manca de flexibilitat de l’equip de govern que ha estat incapaç de llegir el context econòmic.
Per la seva banda, José Luis Fernández (Cs) ha incidit en les contradiccions d’unes ordenances que contemplen el creixement del Producte Interior Brut (PIB), previst pel Banco de España i el govern central que auguren una pujada de l’activitat econòmica i per tant dels ingressos de l’administració local. També, ha observat les limitacions a les bonificacions de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) o l’eliminació del pagament per telèfon. Així mateix, ha qüestionat l’augment de la inflació que, al seu parer és un fenomen puntual, adduint que la dada de la inflació subjacent és només de l’1 per cent. Des del punt de vista polític, ha manifestat –parafrasejant les paraules de Morell- que es realitza ara aquesta pujada per no haver-la de fer el proper any on s’estarà en portes de les eleccions municipals.
González, en resposta a les crítiques de l’oposició, ha insistit –a l’igual que Gibert- en la relativa baixa pressió fiscal respecte a d’altres municipis. També, ha aportat unes dades per minimitzar l’impacte de la pujada. Així ha avaluat en 13 euros anuals l’increment mitjà de l’Impost de Béns Immobles (IBI), en 3 euros a l’any la de la taxa residus i en 125 a les empreses en concepte de l’IAE.
Traca final
La sessió transcorria en un to correcte i circumscrit al tema de les ordenances, fins a la intervenció, en el segon i darrer torn, de Gabriel Fernàndez, portaveu d’ERC. En el seu parlament, de l’alt voltatge polític i fort sabor preelectoral, ha desfermat unes dures crítiques a Junts i Podem –que no podien replicar- però també al PSC, qualificant la pujada de les impostos municipals de “sablazo socialista”. A la formació postconvergent l’ha acusat de mantenir una postura de submissió respecte als socialistes que no es correspon amb els desitjos dels seus votants i els hi ha demanat que recolzin un “govern lleial amb el país”. A Morell li ha recordat les seves promeses de no pactar amb els responsables del 3 per cent, però que sortirà del govern amb un pujada del 6 per cent dels impostos municipals pel conjunt del mandat.
Aquesta dura requisitòria ha provocat la rèplica de Gibert qui ha mostrar la seva preocupació pel fet que els titllessin de no ser lleials al país, en una mostra més del sectarisme i la pràctica de “cavar trinxeres” pròpia del seu partit que d’una banda defensa el diàleg i que per l’altra es nega a practicar-ho. Així mateix, González ha desenterrat la destral de guerra, acusant al portaveu d’ERC de no saber fer oposició constructiva, fer un discurs propi d’una “campanya electoral”. Finalment, amb visible delectació, ha recordat, en al·lusió a la compra d’Artèxtil, la mala gestió de l’anterior govern municipal que va pagar “sis vegades més” per aquest equipament.
Així doncs, tot sembla indicar que, travessat l’equador del mandat, assistirem a un reguitzell de dures confrontacions entre ERC, l’equip bipartit de govern i el seu soci de Junts.
Foto portada: el portaveu republicà a l’Ajuntament, Gabriel Fernàndez. Autor: David B.
