El Sabadell és líder del grup segon de Primera Federació amb 54 punts sobre 87 possibles a falta de nou jornades. Unes xifres que diuen per si mateixes que no és casualitat la bonança classificatòria amb 40 gols a favor i només 15 en contra en 29 jornades.
Anar a la Creu Alta (allò de Nova queda pels desconeguts) és una festa aquesta temporada. Vuit victòries i set empats sense cap derrota en general des de fa més d’un any. Golejades per 5 a 0 (Marbella) o Europa per 4 a 0, remuntades com el 3 a 1 davant Algesires o partidassos contra el rival directe At Madrileño (2 a 0). I fins i tot la joia dels seguidors gaudint dels 20 xuts a porteria sense el premi del triomf davant el Nàstic a la primera volta. 13 partits de 15 sense rebre cap gol. Guanyar és el resultat final però també és guanya fora de l’Estadi quan és fan les coses ben fetes, també amb els rivals esportius.
L’afició fidel del Sabadell va viure el maig del 2024, una de les més grans vergonyes esportives (igual que el 1993, 2006 i quasi el 2019) de baixar a Segona Federació per la lamentable gestió d’Esteve Calzada. La memòria és molt important i jo com a arlequinat ho tinc ben present. Pau Morilla-Giner va agafar la responsabilitat i va proclamar la seva ‘culpabilitat’ en aquell descens traumàtic. La roda de premsa post descens (juny 2024) va ser el dia D. “No volem més casos com Altimira que marxin gratis, ni d’altres que han estat protagonistes del descens. Era el primer pas.
Exemple per als rivals
Baixar a Segona Federació i pujar l’1 de juny de 2025, tot just un any després va ser una lliçó ben apresa. Paral·lelament es va portar un creixement d’imatge del Sabadell a la pròpia ciutat. Quan pitjor estàvem van ser els reclams als camps de Segona Federació a Catalunya. Igual com és ara a tota Espanya per les televisions de l’Estat. Els rivals van tenir les seves millors recaptacions de la temporada de Segona RFEF a Olot, Terrassa, Barcelona al Narcís Sala i el Nou Sardenya.
La directiva del Centre d’Esports va facilitar als seguidors, especialment de Terrassa, Europa i Sant Andreu, l’espai perquè entressin a la història dels seus més grans desplaçaments d’aquest segle. Tenim un estadi què és l’enveja i surt a les fotos dels seus records. El dissabte, prop d’un miler seguidors graciencs van venir a Sabadell. Van perdre 4 a 0 però encara gaudeixen d’estar en places de promoció d’ascens. Part dels 8.500 aficionats que van anar al camp van gaudir hores abans amb el correbars arlequinat. Els que eren aliens a que aquell dia es jugava a futbol van quedar, pot ser, sorpresos, pel que passava, les samarretes, banderes i un marxandatge que per fi va creixent és una alegria més d’aquest inici de primavera arlequinada.
Un consell gratuït. Gaudir de la prèvia amb els amics, amb els familiars, pensar que guanyarem el partit que anem a veure. Podem guanyar, empatar o l’altre resultat que només s’ha produït tres vegades en 29 jornades.
Ja arribarà diumenge 29 el partit a Vila-real i el diumenge 5 d’abril el Betis B al Temple.
Gaudim-ho.
Som el Sabadell.
