ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Berlanga, Sabadell en Comú i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell
Els valors i l’ideari que caracteritzen els plantejaments populistes d’extrema dreta sempre han estat presents a la nostra societat. En qualsevol moment te’ls pots trobar en un comentari d’algú a l’autobús o a la trobada menys esperada, fins i tot en boca de gent que es considera d’esquerres. A la vegada, aquests valors i ideari també han estat presents en partits polítics -amb i sense representació parlamentària- des de les primeres eleccions democràtiques després de la mort del dictador. Alguns ho han fet sense complexos i altres de manera més dissimulada, però sempre hi han sigut.
Tanmateix, fins ara a Catalunya i Espanya, a diferència d’alguns països europeus com França, Àustria o Hongria, no s’ha consolidat un espai clarament populista amb plantejaments d’extrema dreta a les institucions i amb possibilitats de governar. Però el resultat de les darreres eleccions a Andalusia ha disparat les alarmes: les màscares cauen, el llop s’està fent gran i ja el tenim a tocar.
Així, ara que revifa un fenomen com aquest que pot afectar molt negativament les nostres vides, sembla convenient analitzar què podem fer cadascú de nosaltres per posar-hi remei. A continuació, voldria plantejar quatre consideracions que entenc que poden ajudar a no fer gran la bèstia que amenaça els nostres drets i llibertats.
Un primer element és fer un esforç col·lectiu per situar al centre de la vida política el principal antídot contra aquesta mena de mals: l’educació i la cultura. El populisme es nodreix en gran mesura de la ignorància i de la falta de sentit crític. Per això és fonamental treballar per avançar cap una societat més instruïda i culta. Aquesta idea en teoria és compartida per tothom, però lamentablement aquestes suposades voluntats no s’acaben de materialitzar. Les paupèrrimes assignacions pressupostàries en educació i cultura o l’augment de més del 60 per cent de les taxes universitàries que s’han produït durant els darrers anys en són dos exemples prou clarificadors. Si no revertim aquesta situació, el llop tindrà el camp abonat i ho acabarem pagant car.
Un segon element és tallar la principal font d’alimentació d’idees populistes d’extrema dreta en aquests moments al nostre país: el “processisme”. Sense cap mena de dubte la ciutadania de Catalunya mereix un instrument democràtic per decidir el seu futur i els polítics que actualment estan a la presó han de recuperar la seva llibertat, però a la vegada també està clar que l’actual full de ruta de l’independentisme ha fracassat. En aquests moment a Catalunya no hi ha una majoria social per avançar cap a la independència ni aliances per fer-ho possible. En aquest sentit, sembla molt convenient aturar el relat i la gesticulació actual perquè no ajuda a avançar al país en cap sentit, però sí contribueix a engreixar i cohesionar el llop.
Un tercer element important per desactivar aquesta amenaça és fer que allò que qüestiona l’extrema dreta funcioni. En aquest sentit és fonamental que l’esquerra -especialment quan governa- estigui a l’alçada, amb projectes forts, estables, il·lusionants i amb capacitat de millorar les condicions de vida de la ciutadania. També és important que aquests projectes polítics estiguin molt connectats a les necessitats i preocupacions de les classes populars, que en algunes ocasions poden sentir-se allunyades dels discursos de l’esquerra a l’ús i no queden prou ateses.
M‘estic referint a temes com les polítiques de seguretat, el civisme, els problemes que pot generar la convivència en certs contextos o els possibles casos de frau en ajudes socials. Aquí, si l’esquerra no és capaç de donar-hi resposta, la demagògia dels llops té molt recorregut. A la vegada, és fonamental que els serveis públics funcionin bé: que els carrers estiguin nets o que la font de la plaça ragi també contribueix a aturar el feixisme.
Un quart i últim element és no engrandir la bèstia caient a les seves provocacions. Aquests moviments necessiten el conflicte per justificar-se. Per això és important només actuar a la contra quan les seves afirmacions o actuacions s’emmarquin fora de la llei. Per exemple, en els casos de delictes d’odi, on la justícia hauria d’actuar de manera implacable. Aquest fenomen no s’atura amb pintades, atacs a les xarxes socials o concentracions contra els seus actes; al contrari, els reafirma i els fa més mediàtics. Silenci i llei són les millors armes per foragitar-los.
Per acabar. El llop hi ha estat sempre i sempre hi serà, perquè els valors i l’ideari del populisme d’extrema dreta formen part de la realitat política de la humanitat des dels seus inicis. Canvien de forma, però sempre hi són. I no cal saber molta història per tenir clar que és importantíssim no deixar-li espai polític; perquè, quan l’ocupa, els seus efectes acaben sent devastadors. Així doncs, esdevé un deure col·lectiu treballar per una democràcia real i socialment justa, on el llop no hi trobi cabuda. La necessitem i la mereixem però no caurà del cel, com sempre haurem de guanyar-nos-la…Seguim.
Nota: Tota la meva estima als Canis Lupus, és a dir els llops de veritat. Espero que m’ho perdonin, no he estat capaç de trobar una metàfora millor.
